Durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
La font del Molí de Can Ferreres d'Artés és un agradable indret amb un notable interès geològic, ja que al costat mateix de la font veiem un bonic plec originat pels darrers moviments de formació del Pirineu, que van afectar el centre de Catalunya i van plegar els materials que hi havien sedimentat abans.
Ara es parla molt de la perillosa vespa asiàtica i els mitjans de comunicació recullen les campanyes que des de l’administració es duen a terme per combatre-la. I per fer-ho, ens diuen que eliminen els seus ruscs. Però, dels nius que fan les vespres i les abelles a Manresa se’n deia tradicionalment arnes, una variant dialectal de rusc.
Segons ens informa l’arquitecte tècnic valencià Tomàs Roselló, a la fotografia observem un representant de Ràdio València que a darrera hora va substituir Vicente Ros Belda (1918-2006), cap de programació, que no hi va poder ser present.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Actualment la majoria de residus que es reciclen passen per processos mecànics. Quan aquests processos ja no són aplicables, el residu va a aprofitament energètic o a l’abocador. El reciclatge químic ofereix una nova via per a aquells residus que actualment no es poden reconvertir en un nou recurs.
En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Al llarg del Franquisme, entre les dècades dels quaranta i els vuitanta, Manresa no tenia prou habitatges i això provocava problemes de carestia dels lloguers, sobreocupació i barraquisme. Per això es van construir un seguit de promocions d’habitatges socials a vegades desconnectades del nucli urbà, com aquesta de 1956 dissenyada pels arquitectes Antoni Pineda, Josep Firmat i Josep M. Armengou.
L’artista navasenc Valentí Gubianas ens convida a fer parada al mural que, en substitució de l’anterior, malmès pel pas del temps i l’incivisme, projecta un raig de llum i de color en un xamfrà presidit per un sol que mira de cua d’ull, amb un somriure clar, ample, generós.
Enguany es compleixen cent anys del naixement de Ràdio Club Manresa, el 4 de març de 1924. I noranta de la primera emissió oficial, que correspon al 10 de maig de 1934. Altres fites d'interès són: l’associació a la Cadena SER el 1963, la desaparició de Ràdio Club Manresa i la constitució de Ràdio Manresa SA el 1989, la creació del grup Taelus el 1995, la sortida de Freqüència el 1998 i del Canal Taronja de Televisió, el 2007.
El manresà Carles-Jordi Guardiola Noguera, editor de les cartes de Riba i fundador i director de La Magrana, estrenat a la nostra ciutat com a poeta, professor de català, membre d’Art Viu i col·laborador de la revista Bages, acaba de rebre el Bages de Cultura 2024 per la seva trajectòria, just quan té en procés "Memòria imperfecta. D’un temps, d’un país (1942-1969)".
Autor del llibre L'ús parlat del català, llicenciat en Geografia, diplomat en Magisteri i mestre de català, va ser professor a l’Escola Flama.
Durant una dècada es va dedicar a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va pertànyer al Grup de Mestres per a la Catalanització de l’Escola i va ser membre de l’Aplec de Mestres del Bages. Coautor del projecte pedagògic Ciutat, territori, paisatge, actualment és membre de Plataforma per la Llengua a Manresa.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
En una altra ocasió vam parlar d’un indret i d’uns trets geològics molt propers, de la Discordança de Busa–Bastets. Ara, en canvi, ens referirem a un lloc força concret: a la mola coneguda com el Capolatell o presó de Busa.
Tots hem gaudit d’una tarda de cinema amb unes crispetes. Són fàcils de preparar, ràpides i, en principi, sembla una opció més saludable que altres snacks.
Ja als anys 80 i 90 del segle XX, amb els primers informes de l’IPCC (Panell Intergovernamental del canvi climàtic), alguns industrials, sobretot del sector dels combustibles fòssils, es van posar neguitosos.
.jpg)
