Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És un producte amb pocs ingredients, resultat d’un complex procés, on el nèctar de les flors es transforma en una barreja de sucres simples amb petites quantitats de vitamines, minerals i enzims. Avui descobrirem els secrets de la mel: ni totes són iguals ni tampoc són tan saludables com podem pensar. Veiem què diu l’etiqueta de la mel que portem a la secció:
El producte conté mel i extracte de ginseng. Incloure ginseng en quantitats tan petites (0,5%) acostuma a ser una estratègia de màrqueting i de ben segur l’impacte real d’aquest ginseng en la salut és simbòlic. La combinació mel i ginseng, però, sona més saludable i exòtica, cosa que en millora la percepció per part dels consumidors. La mel tampoc no conté greixos de forma natural. Per tant, la seva presència a la taula nutricional s’explica pel ginseng amb força probabilitat. Tot i tenir pocs ingredients, la mel amaga més sorpreses. La norma de qualitat actual relativa a la mel deixa clar que no es pot fer dir mel a un producte en què hi ha mel i algun altre ingredient. Al frontal del pot de mel que analitzem avui diu “Mel d’eucaliptus amb ginseng”. En sentit estricte, no compleix la normativa d’etiquetat: el frontal hauria d’indicar que és una “preparació de mel amb ginseng”. Per tant, a l’hora de comprar mel, si és mel pura ha d’indicar mel d’eucaliptus, de romaní, de farigola, etc... i res més. Si el pot diu “mel amb ginseng, amb pròpolis, o, per exemple, amb llimona”, seria una preparació de mel amb més coses, no mel pura.
Majoritàriament, la mel és una barreja de sucres –fructosa i glucosa, i d’altres més minoritaris com sacarosa– la proporció dels quals varia en funció de la flor de la planta de la qual procedeix. La fructosa és el sucre principal de moltíssimes mels. Davant d’un consum excessiu, com que la fructosa es transforma gairebé exclusivament al fetge pot sobrecarregar-lo i provocar problemes com fetge gras, un augment de triglicèrids a la sang i fins i tot una resistència a la hormona insulina. La resistència a la insulina fa que les nostres cèl·lules no puguin aprofitar adequadament l’hormona, cosa que pot augmentar els nivells de sucre a la sang i predisposar les persones a la diabetis tipus 2.
RECORDA: Com a endolcidor natural, la mel aporta un toc especial a moltes receptes, però no és tan inofensiva com sembla. Malgrat ser natural, conté una quantitat molt elevada de sucres i és un aliment molt calòric amb pocs beneficis. Els minerals, vitamines i antioxidants que conté són presents en quantitats tan petites que hauríem de consumir molta mel perquè tinguessin un impacte positiu en la nostra salut, sense oblidar els danys col·laterals d’un excés de sucres. Si en consumim, és millor prioritzar la mel crua, però més aviat com un caprici ocasional. Finalment, un detall important. Com que pot contenir espores del bacteri que produeix el botulisme –Clostridium Botulinum– en menors d’un any és capaç de provocar botulisme infantil, una malaltia potencialment mortal. Per sota de l’any d’edat, el sistema immunitari dels nadons encara no és prou madur com per fer front al bacteri, motiu pel qual cal abstenir-nos de donar-los mel.
