Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la casa de la vila,
és a dir a l’ajuntament,
un cop l’any s’obren les portes
per donar un premi potent.
És el Bages de Cultura
amb què enguany s’ha guardonat
Carles-Jordi Guardiola
per ser un home que ha brillat
escampant literatura
i fent catalanitat.
En un acte d’aquest tipus,
ai, senyores i senyors,
em sap greu haver de dir-ho:
¿On eren els Segadors,
aquell cant que ens esperona,
el nostre himne nacional
que hauríem cantat amb ganes
com a cloenda final?
Aquí falla alguna cosa.
Trobeu aquest fet normal?
Esperem no haver de veure
que en lloc dels Goigs de la Llum,
la gent que té la pell fina
no ens faci cantar el Fum-fum.
Sí. Qui canta el mals espanta,
i bona falta que ens fa
per espantar l’autoodi
que no ens deixa veure-hi clar.
Cop de falç i via fora!,
que queda molt per segar.
Bé que ho sap el Barcelona,
el més gran club de futbol
que amb tants anys com té d’història
no canta el Plou i fa sol
sinó un nou himne amb empenta
que queda la mar de bé
per celebrar l’efemèride
i seguir sent com vol ser.
Qui no sap l’himne del Barça
que no digui que és culé.
Les cançons van amb la vida,
i la vida que anhelem
la volem viure ben lliures.
Catalans som i serem!
No en va diu nostre lema
“Cultura, llengua i país”,
tres conceptes que fan poble
i això vol cert compromís.
No conec millor manera
de fer un món molt més feliç.
