Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El diccionari normatiu recull el nom d’
animeta com a «ànima separada del cos», i el Diccionari Alcover Moll (DCVB) en parla com a «la substància espiritual de l'home». Però les
animetes visitaven Manresa cada any en la vigília de Tots Sants. Així ho recollia Maria Rosa Pi, mestra manresana jubilada i resident a Sabadell, a
paginesviscudes.com: “El dia de Tots Sants, els infants de Manresa resen un parenostre per netejar els replecs de les Animetes i aquestes, en compensació, deixen grapats de castanyes als racons de les cases. Almenys així ho feien a casa meva, a Manresa, el dia 1 de novembre”. Una tradició que hem comprovat que és força desconeguda fora del Bages, tot i que les
animetes sí que hi apareixen en altres situacions de la vida familiar, com ara quan a un infant li cau una dent.
Una altra tradició ben viva a la nostra ciutat –com a altres indrets del país– és la de berenar o sopar amb botifarra d’ou i coca de llardons el darrer dijous abans de Quaresma. A Manresa, com a tot el Bages i bona part de l’Anoia i el Berguedà se n’ha dit sempre el
dijous llarder. I es canta: «El dijous llarder, botifarra menjaré». En canvi, a Osona, a les comarques gironines i a Barcelona és habitual la forma
dijous gras. En aquest cas es diu que «el dijous gras, botifarra menjaràs».
