Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Són sis blocs d’estil racionalista de postguerra i ocupen una illa de cases del carrer de Maria Aurèlia Capmany, entre el carrer de Sant Blai i la carretera del Pont de Vilomara, prop de la casa de la Culla, una zona que es va urbanitzar alhora. Es tracta de sis blocs de deu habitatges cadascun amb planta baixa, quatre pisos i golfes. Són pràcticament iguals amb pisos d’uns 90 metres quadrats, amb tres dormitoris, tret dels que ocupen les cantonades, que són de 100 metres quadrats i quatre habitacions que, segons la promoció, eren per a famílies nombroses. Les façanes són de composició senzilla i ordenada, seguint una mateixa modulació. Mantenen la simetria a partir d’una finestra vertical en forma de cinta que il·lumina les escales des del primer pis al quart i, a cada costat, presenta un pany de paret avançat amb dues finestres per planta i un altre sector amb una finestra. La coberta és a dues aigües de teula àrab i els blocs guanyen alçada d’oest a est per adaptar-se al pendent del terreny.
El catàleg de Manresa protegeix el conjunt documentalment perquè representa un model urbanístic i arquitectònic característic d’una època de la història de la ciutat en la qual alguns barris de nova construcció van orientar els eixos de creixement urbà. És el segon grup d’habitatges que van construir directament les autoritats franquistes després de les «cien viviendas» o cases de xocolata de 1948. Oficialment s’anomenaven Grupo San Juan de Dios i les va bastir el Fomento del Hogar Popular, una entitat benèfica aprovada per l’Instituto Nacional de la Vivienda del Ministeri de Treball. Va ser el primer barri obrer aïllat de la resta de la ciutat, amb efecte de gueto, com els del Xup, de 1962, o de la Balconada, projectat el 1968.
PER SABER-NE MÉS:
-VIRÓS, Lluís, «’El problema de l’habitatge’ en una ciutat industrial catalana durant el franquisme: Manresa, 1939-1975», a Gràcia Dorel-Ferré (dir.), Habitatge obrer i colònies industrials a la península Ibèrica: actes de les Jornades (2002) i del Congrés (2005) celebrats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa, 2008.
