per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Les instal•lacions de gas domèstiques i fins i tot les industrials, són netes i molt eficients. Es tracta d’una energia que ens va molt bé per fer anar calderes i cuines. Però per tots són coneguts els seus riscos, perquè en contacte amb l’aire i amb qualsevol guspira o flama inicia la seva ràpida combustió, que podria ser una explosió si la quantitat de gas present fos elevada.
Directora de cinema, però sobretot dramaturga, directora, traductora, productora i professora de teatre. Ajudant de direcció i lletrista, s’especialitza en direcció escènica i dramatúrgia. Molt versàtil, acaba de dirigir La Santa Espina en el centenari de la mort d’Àngel Guimerà. S’inicia al teatre manresà amb Nougats i Xalana. Va fundar Eos Produccions. Forma part de la junta del festival Clam. És membre d’El Galliner i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès des del 2023.
S’equivocaria qui pensi que el món del col·leccionisme forma part d’una altra època. Tots coneixem algú que col·lecciona punts de llibre, imants, xapes de xampany o de cervesa, així com fa anys s’estilava col·leccionar segells, monedes, fòssils o papallones. Els temps canvien, però es manté l’interès per reunir aquells objectes que per a cada col·leccionista responen a una inquietud cultural, emocional o històrica.
A la part alta de la muralla del Carme, al número 4, destaca una casa de 1920, segons el cadastre, envoltada de grans edificis dels anys setanta i vuitanta.
17/11/2024
La Queralt i el Daniel fent d'ambaixadors d’Earthdance en un esdeveniment aquest estiu a Massachusetts
Em considero afortunat d’haver pogut compartir amistat amb homes extraordinaris com Lluís Calderer, Josep Maria Aloy o, naturalment, el recentment desaparegut Josep Tomàs Cabot, una de les veus narratives més interessants de les darreres dècades i persona d’una enorme qualitat humana.
Aquest artista polifacètic d’esguard altiu –cantant, guitarrista i compositor del grup Obeses, també llicenciat en Filosofia– l’hem trobat sovint en tot d’iniciatives tan singulars com ara concerts simfònics amb cobla o l’òpera-rock que va dedicar a Verdaguer.
Avui són molts els que retornaran a la infantesa, ja que analitzem un producte clàssic i conegut, que ha format part de molts berenars i/o esmorzars dels més petits i no tan petits.
En la fotografia de la tardor de 1984 observem Albert Benet, —que en aquesta ocasió hi era com a col·laborador accidental, ja que no va publicar res de les restes trobades, tot i que acabava d’excavar restes ibèriques del Cogulló—, al centre la professora de Ciències Socials Roser Serra Coma i l’arqueòleg Eduard Sánchez, en unes excavacions a Boades, sobre restes romanes i ibèriques.
El Ginkgo biloba és un arbre molt especial perquè és considerat una espècie viva fòssil, amb una història evolutiva que es remunta a més de 200 milions d'anys.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
La Direcció General de Transit (DGT) comenta que els radars han estat i són una de les principals mesures amb impacte positiu per al control i descens de la sinistralitat vial a les nostres carreteres. Suposo que això va amb el nostre tarannà, i és més efectiva la sanció i el fet d’arribar a la nostra butxaca que no pas consells, recordatoris, anuncis o informació i formació al respecte.
El proper 17 d’octubre s’inaugurarà la vintena edició del Clam, que ha esdevingut el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Més enllà de la seva dimensió estrictament cinèfila, aquest certamen, nascut el 2004 a Navarcles, s’ha consolidat com un projecte cultural i social rellevant.
A Manresa tenim una Festa Major que ve a ser com un comiat de l’estiu, amb un programa divers, impulsat amb l’associacionisme local. La fórmula, que combina participació ciutadana i col•laboració municipal, ha anat funcionant més o menys durant mig segle, superada la grisor de la dictadura. El resultat és una festa compartida que transforma espais i transgredeix horaris, que barreja la diversitat de ciutadans i ajunta en la mateixa convocatòria tradició i modernitat. Això és, des de la commemoració del trasllat dels Cossos Sants —origen històric de la celebració— fins a les darreres estridències musicals amb voluntat alternativa.
