Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una cessió impossible
Entre els objectes personals que Carles-Jordi Guardiola va aportar per ser exposats a les vitrines del vestíbul de la sala de plens, amb motiu del lliurament per Premi Bages de Cultura, destacava l’edició de la
Gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrist, un exemplar únic, publicat a Manresa el 1798. Sorprèn que, segons va explicar Guardiola, no li hagi estat encara possible fer-ne la donació a la ciutat. Malgrat haver trucat algunes portes municipals, no sembla que fins ara se n'hagi obert cap ni hagi encertat la finestreta de recepció de donatius valuosos. Esperem que el fet de fer-ho públic en un acte tan solemne permeti posar fil a l’agulla.
500 divendres al sol
El dia 8 de novembre, un grup de divuit manresans van celebrar el fet que des del 2010 surten a caminar cada divendres. És per això que el nom de la colla és
Divendres al sol. Ja han fet 500 sortides a peu arreu del país i o van celebrar amb un recorregut per la serra de Pinós i un dinar a l’hostal del santuari, el més antic de Catalunya, amb 500 anys d’existència. Com es pot llegir en l’
Auca dels 500 divendres al sol, elaborada per Joan Vilamala, membre del grup: “Els cognoms d’aquesta trepa/són: Bosch, Gràcia, Martínez/Casas, Costa, Coll, Sangrà/Barcenilla, Vilamala/Serra, Torra, Perramon/Ribas, Fargas, Puig, Cervantes/Barrufet, Cabra i Segon”.
El Peyu se’n fot
El dimecres 20 de novembre, al programa
Està passant, de TV3, van fer notícia que només faltaven vuit dies per tal que Barcelona encengués els llums de Nadal però van advertir que a Catalunya ja hi ha una ciutat que se'ls ha avançat. Jair Domínguez va avançar la incògnita: "La Nova York catalana!" i sí, era Manresa. "Amb un arbre com els de Vigo o Badalona" inquiria el presentador, i en Peyu —que era qui portava la notícia— deia que no ben bé, que més que un arbre "és una atracció". La cosa il·lustrava amb una pàgina de
Regió7, i ja es veia que no en vam quedar gaire ben parats. "S'hi pot pujar a l'atracció?", insistia Jair Domínguez, i en Peyu sentenciava que no, que ni s'hi puja ni res, que és com un arca amb bales de palla, i que potser alguns gossos s'hi farien pipí i tot. Però com que l'aire és desenfadat i grotesc, no es van estar de vaticinar que si els nens i nenes del país veien aquest arc d'aires nadalencs tots reclamarien sense cap mena de dubte venir a Manresa. I fos el fet, ja sabem on adreçar-los : a sant Domènec! A la pista de gel? Noooo: al nou espai nadalenc. El que s'ha de fer per sortir a la tele!
Col·laborador celestial
Tots els mitjans estem sotmesos a fer errades, fruit de les presses del tancament d’edició. Ho sé i ho comprenc, i al
Pou també ens passa, no cal dir-ho. Però aquesta vegada no em puc estar de reproduir un lapsus que em fan arribar i que es va produir al diari
Regió7 del 23 de novembre, en la secció
Evangeli. I és que el comentari anava signat per... “Nom i cognoms” “, com podeu comprovar en la imatge. Ben mirat, ja està bé: l’evangeli, al capdavall, es una mica d’inspiració divina.
Fulles que deixen empremta
La tardor té això: cauen les fulles i la ciutat se n’omple. La imatge de la fullaraca vessant per voreres de carrers i places sol ser habitual. Però un lector em fa arribar la fotografia de la plaça del Remei, on es veuen les empremtes que hi deixen les fulles immortalitzades. Als empleats de manteniment, doncs, els ha sortit feina afegida. No n’hi ha prou amb recolir-les dels vials, sinó que cal també esborrar-ne el record que hi deixen.
Fidels al Kursaal
Segurament molts lectors del Pou recordaran les llargues cues per comprar l'Abonament del Toc de teatre organitzat pel Galliner des de l'inici de l'entitat ara fa 29 anys, primer al Conservatori i a partir de 2007 al Kursaal. Quan l'any 200 es va decidir posar a la venda de forma simultània, a taquilla i per internet, els Abonaments del Toc de teatre, la febre per fer cua presencial va disminuir dràsticament. Una amable lectora em fa saber, però, que encara actualment hi ha un grup, molt mes reduït, de persones que fan cua durant tota la nit per ser els primers a comprar l'Abonament l'endemà a les 10 del matí. Això és el que va passar la nit de divendres 29 com es pot veure en la fotografia.
Autoria manresana
A bona part de la premsa catalana del 27 de novembre passat va sortir la notícia de la publicació en una revista del grup
Nature,
Comunicacions en humanitats i ciències socials, de l’article titulat
No puc parar de fer scrolling! Patrons d'ús de TikTok entre els adolescents i autopercepció del benestar digital. L'autoria del reportatge és de la manresana Clara Virós Martín, acompanyada de les professores universitàries Mireia Montaña, de la UOC, i Mònika Jiménez, de la UPF, tot i que en diversos mitjans no se citen totes les autores. Queda dit. El que és important d'aquest estudi, que forma part de la tesi doctoral de Virós, és la constatació que un de cada cinc joves espanyols s'estan més de dues hores diàries a TikTok, un consum considerat de risc. En aquest sentit, les autores proposen promoure programes educatius d'hàbits digitals més saludables entre els adolescents més que no pas mesures restrictives indiscriminades.
Fibracat fa figa
La darrera setmana de novembre, molts dels clients de Fibracat a Manresa van passar dies i dies sense servei de fibra. Tot i haver rebut l’advertiment que l’empresa faria treballs de
millora del servei que comportarien possibles molèsties de les dotze de la nit a les dotze del matí durant tres dies, les interrupcions van ser continuades durant tot el dia i durant gairebé tota la setmana. M’expliquen que a alguns que van anar-se a queixar a l’oficina de la companyia els van dir que “ells tampoc no tenien servei”! Per postres, molts han rebut un missatge on se’ls diu que els regalen 50 Gb gratis i els desitgen literalment “bon estiu”!
