Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M’assec a prendre un te verd, el de sempre, a la mateixa terrassa de sempre. A la taula del costat, seu una jubilada amb el mòbil enganxat a l’orella. «No sé per què van tot el dia amb el telèfon a la mà si, després, no te l’agafen mai». Al seu costat, l’amiga assenteix, sense sentir-la, mentre endrapa un entrepà de pernil amb pa de llavors. M’encanta el pa de llavors. Una vibració m’avisa d’una nova notificació al mòbil. En un acte reflex, el trec de la butxaca i obro el Twitter, que ara és X fins que algú desvetlli aquesta incògnita i se sàpiga què hi ha realment darrere. Amb el dit, vaig fent passar fotos, vídeos i textos dels quals tot just llegeixo la primera frase.
Noto una presència. Aixeco el cap i trobo el cambrer mirant-me. Espera resposta. Faig que sí amb el cap; sí, vull el de sempre. I, just en aquell moment, m’arriba la flaire del pernil de la taula veïna. “Esperi’s”, crido, i senyalo l’entrepà que em fa salivera. El cambrer assenteix i jo torno al Twitter-X: salto de notícies de gats a discursos de polítics enmig de sortides de to de l’Elon Musk, ara per reivindicar la llibertat d’expressió, ara per presumir de coets. No recordo haver premut mai el botó de seguir-lo.
Reparteixo uns quants cors: per a un vídeo de l’
Eufòria, per a l’enllaç a un article d’una patum de la intel·ligència artificial que no llegiré, per a la foto d’un congrés internacional sobre alguna cosa que té bona pinta. També comparteixo una notícia sobre un rescat. Espectacular... Crec que és dels aiguats. Em fa sentir bé participar de la conversa global que les xarxes socials propicien.
Alço la vista i em trobo un cafè i una aigua amb gas damunt la taula. I el meu te? I l’entrepà? Busco el cambrer amb la mirada, però no és enlloc. A la taula del costat, l’una ja s’ha acabat l’entrepà; l’altra continua insistint a parlar amb algú, mentre escura un cafè i omple un got d’aigua. Em sona una nova alerta al mòbil. Missatge de Booking: «Un cap de setmana a París? No et perdis aquestes ofertes». París? I, de cop, em ressona l’«Esperi’s» que li he dit al cambrer. I sento que, en aquesta conversa global, l’únic que escolta és l’algoritme, que, a sobre, sordeja...
