per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
El desembre passat, el nostre Col•legi Professional va rebre l’acreditació i la corresponent subvenció per convertir-se en Oficina d’Impuls a la Transició Energètica de Catalunya (OITEC).
El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.
Apassionat del bàsquet, està complint la seva cinquena temporada com a director esportiu del Baxi Manresa, càrrec que el 2020 li va plantejar el president Josep Sáez. La temporada 2014-15 el club li va proposar la professionalització com a tercer entrenador. El 2017 exerceix de segon entrenador amb l’Aleix Duran. Ha estat ajudant d’entrenadors com Jaume Ponsarnau, Pedro Martínez, Ibon Navarro i Joan Peñarroya. També va ser-ne dels dos darrers directors esportius que l’han precedit, Pere Romero i Román Montáñez.
Dècada dels cinquanta, amb els infants acollits prenent el sol a la terrassa del sanatori. L’helioteràpia va ser un tractament adreçat inicialment als nens amb tuberculosi osteoarticular, que també es va practicar en els primers anys de la poliomielitis. | Arxiu Ordre de Sant Joan de Déu de Manresa-Althaia
De sempre, la poliomielitis havia estat una de les malalties infantils més temudes, atès que provocava paràlisi i fins i tot la mort. A primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. Aquesta vacuna no arribaria fins al 1955, desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. Les campanyes de vacunació que es van impulsar tot seguit en van reduir exponencialment l’impacte. Però a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. A Manresa, lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se.
La plana de l’Om, d’origen medieval, es va constituir en un espai cèntric d’habitatges benestants i activitat comercial entre el darrer terç del segle XIX i les primeres dècades del XX.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Ens centrarem en un indret del Solsonès, situat prop de Cambrils, dintre del terme d’Odèn, que es troba dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diferents municipis d’aquesta comarca i d’altres de l’Alt Urgell i de la Noguera.
Molts dels mots que recollim en aquesta secció són usuals també en altres poblacions del Bages i en més comarques del català central, però no pas a totes.
Després d’haver estat estrenada a Gironella, la jove companyia La Consol presenta al Kursaal Molt s’hi deu assemblar, projecte guardonat amb el premi Dau 2024. L’autora de l’obra, Laura Corominas Espelt, forma part dels joves creadors que, des de comarques, malden per fer-se un lloc en el panorama teatral i audiovisual català.
Periodista i gestor cultural. Ha treballat a La Gazeta de Manresa, Ràdio Catalunya-Cadena 13 i Ràdio Manresa. Va ser director de Flaix FM, TV, i és columnista de Regió7. També ha estat director de continguts d’Imatge Gràfica i Comunicació, dramaturg del musical El Retaule de la Llum i d’Innocentades, autor teatral, coordinador del Festival Internacional del Cinema Negre, president de l’Agrupació Cultural del Bages, gerent de Creu Roja Manresa, secretari de la Comissió Científica del Primer Congrés Nacional de Transport Sanitari, delegat a Cuba de Freixanet-Saunasport SL i director d’Utòpics a Manresa. És educador de persones amb discapacitat intel•lectual a la Fundació Ampans.
El pessebrisme sempre ha estat molt arrelat a la nostra ciutat i a tot Catalunya. Els concursos organitzats pels caputxins i una llarga llista de pessebristes van contribuir a fer viva a Manresa una tradició que encara es manté, malgrat que ja no és com quan moltes cases feien un gran pessebre i la gent l’anava a veure. El Grup Pessebrístic fa 25 anys que en fa un de monumental al Casino, amb rècord de visitants, i el Pessebre Vivent del Pont Llarg, que va néixer a la parròquia del barri, el 1987, ha portat des del 2012 molta gent al camí de Joncadella, tot i que enguany no es podrà fer per problemes logístics i de personal. També els centres excursionistes de la comarca porten el seu pessebre cada Nadal als cims del Collbaix i el Pedró dels Quatre Batlles.
Ara que es planteja un conflicte entre els partidaris de destruir les barreres que dificulten els curs de l’aigua dels rius i els que volen mantenir el sistema de preses com un patrimoni que explica la industrialització de Manresa i del país, parlem de les rescloses per remarcar-ne la importància i per mantenir-les, procurant que siguin compatibles amb l’equilibri ecològic dels rius.
17/01/2025
Vanessa Barberà té l’empresa de visites guiades ‘Descobreix Holanda en català’, als Països Baixos
Després d’un recorregut de quaranta anys, amb una vintena d’espectacles i més de quatre mil cinc-centes representacions, Teatre Mòbil s’ha acomiadat dels escenaris reposant un dels seus primers muntatges, Sing sing, representat per darrera vegada a Castellbisbal, el 22 de desembre passat.
Les germanes Carme i Imma Puig Antich van ser a Manresa el dimecres 18 de desembre en una conversa que es va fer a l'Espai Òmnium, organitzada conjuntament amb l'Associació Memòria i Història.
