En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Al llarg del Franquisme, entre les dècades dels quaranta i els vuitanta, Manresa no tenia prou habitatges i això provocava problemes de carestia dels lloguers, sobreocupació i barraquisme. Per això es van construir un seguit de promocions d’habitatges socials a vegades desconnectades del nucli urbà, com aquesta de 1956 dissenyada pels arquitectes Antoni Pineda, Josep Firmat i Josep M. Armengou.
L’artista navasenc Valentí Gubianas ens convida a fer parada al mural que, en substitució de l’anterior, malmès pel pas del temps i l’incivisme, projecta un raig de llum i de color en un xamfrà presidit per un sol que mira de cua d’ull, amb un somriure clar, ample, generós.
Enguany es compleixen cent anys del naixement de Ràdio Club Manresa, el 4 de març de 1924. I noranta de la primera emissió oficial, que correspon al 10 de maig de 1934. Altres fites d'interès són: l’associació a la Cadena SER el 1963, la desaparició de Ràdio Club Manresa i la constitució de Ràdio Manresa SA el 1989, la creació del grup Taelus el 1995, la sortida de Freqüència el 1998 i del Canal Taronja de Televisió, el 2007.
El manresà Carles-Jordi Guardiola Noguera, editor de les cartes de Riba i fundador i director de La Magrana, estrenat a la nostra ciutat com a poeta, professor de català, membre d’Art Viu i col·laborador de la revista Bages, acaba de rebre el Bages de Cultura 2024 per la seva trajectòria, just quan té en procés "Memòria imperfecta. D’un temps, d’un país (1942-1969)".
Autor del llibre L'ús parlat del català, llicenciat en Geografia, diplomat en Magisteri i mestre de català, va ser professor a l’Escola Flama.
Durant una dècada es va dedicar a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va pertànyer al Grup de Mestres per a la Catalanització de l’Escola i va ser membre de l’Aplec de Mestres del Bages. Coautor del projecte pedagògic Ciutat, territori, paisatge, actualment és membre de Plataforma per la Llengua a Manresa.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
En una altra ocasió vam parlar d’un indret i d’uns trets geològics molt propers, de la Discordança de Busa–Bastets. Ara, en canvi, ens referirem a un lloc força concret: a la mola coneguda com el Capolatell o presó de Busa.
Tots hem gaudit d’una tarda de cinema amb unes crispetes. Són fàcils de preparar, ràpides i, en principi, sembla una opció més saludable que altres snacks.
Ja als anys 80 i 90 del segle XX, amb els primers informes de l’IPCC (Panell Intergovernamental del canvi climàtic), alguns industrials, sobretot del sector dels combustibles fòssils, es van posar neguitosos.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Les instal•lacions de gas domèstiques i fins i tot les industrials, són netes i molt eficients. Es tracta d’una energia que ens va molt bé per fer anar calderes i cuines. Però per tots són coneguts els seus riscos, perquè en contacte amb l’aire i amb qualsevol guspira o flama inicia la seva ràpida combustió, que podria ser una explosió si la quantitat de gas present fos elevada.
Directora de cinema, però sobretot dramaturga, directora, traductora, productora i professora de teatre. Ajudant de direcció i lletrista, s’especialitza en direcció escènica i dramatúrgia. Molt versàtil, acaba de dirigir La Santa Espina en el centenari de la mort d’Àngel Guimerà. S’inicia al teatre manresà amb Nougats i Xalana. Va fundar Eos Produccions. Forma part de la junta del festival Clam. És membre d’El Galliner i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès des del 2023.
S’equivocaria qui pensi que el món del col·leccionisme forma part d’una altra època. Tots coneixem algú que col·lecciona punts de llibre, imants, xapes de xampany o de cervesa, així com fa anys s’estilava col·leccionar segells, monedes, fòssils o papallones. Els temps canvien, però es manté l’interès per reunir aquells objectes que per a cada col·leccionista responen a una inquietud cultural, emocional o històrica.
A la part alta de la muralla del Carme, al número 4, destaca una casa de 1920, segons el cadastre, envoltada de grans edificis dels anys setanta i vuitanta.
17/11/2024
La Queralt i el Daniel fent d'ambaixadors d’Earthdance en un esdeveniment aquest estiu a Massachusetts
Em considero afortunat d’haver pogut compartir amistat amb homes extraordinaris com Lluís Calderer, Josep Maria Aloy o, naturalment, el recentment desaparegut Josep Tomàs Cabot, una de les veus narratives més interessants de les darreres dècades i persona d’una enorme qualitat humana.
Aquest artista polifacètic d’esguard altiu –cantant, guitarrista i compositor del grup Obeses, també llicenciat en Filosofia– l’hem trobat sovint en tot d’iniciatives tan singulars com ara concerts simfònics amb cobla o l’òpera-rock que va dedicar a Verdaguer.
.jpg)
