Podem dir que és un indret de gran valor didàctic, el plec és molt pronunciat i de mida humana, s'observa còmodament, i es poden tocar els diferents tipus de roca d'aquest indret, margues i gresos d'origen continental pertanyents a la Formació Artés. Recordem que aquests materials van sedimentar aquí fa a l'entorn de 34 Ma, quan la zona era una plana inundable i la Depressió Geològica de l'Ebre era una gran conca sense sortida al mar El plec de la font del Molí és del tipus anticlinal i la forma asimètrica ens indica el sentit de la força que el va originar, que empenyia des de la dreta de la foto. La curvatura ben neta de les roques ens demostra que són molt plàstiques, ja que es van doblar gairebé sense trencar-se; tan sols s’observa una petita fractura amb un desplaçament d’uns quants centímetres a la base.
A l'esquerra de la foto s'observa que els estrats no estan plegats. Entre la zona plegada i la no plegada hi ha una altra fractura molt més important que l'anterior però menys visible, es tracta d'una falla en la qual l'aigua de la font ha trobat el camí per sortir a l'exterior. Lògicament l'edifici de la font és precisament on hi ha la falla, que queda amagada per aquesta petita construcció feta amb pedra ben escairada i decorada amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat feta amb rajoles. Curiosament aquesta modesta font no s'ha estroncat ni durant la dramàtica sequera que hem patit els darrers anys.
