Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Juan Antonio Lozano Álvaro (1920-2023), director del diari
Manresa i José Mira Pons, (1912-2006), director de Ràdio Manresa, és l'home prim, amb bigoti i gavardina que apareix al centre de la imatge. La dona de l'abric fosc que surt a la seva dreta és Nila (Petronila) Prunés, l’esposa. L'acte d'entrega va ser el 24 de novembre de 1957, davant la porta de la Delegación Diocesana de Catecismos, a la seu de l'Arquebisbat de València al carrer Palau. Al darrere, hi ha el munt de caixes que contenen els donatius de Manresa. Tomás Trénor Azcárraga (1894-1981) era l’alcalde de València (1955-1958), Francisco Cerdá Reig, el president de la Diputació, el Governador Civil era Jesús Posado Cacho i l’arquebisbe de la ciutat, Marcelino Olaechea. La roba i el donatiu en metàl·lic que li van lliurar a l’alcalde de València va ser de 77.094,70 pessetes, fruit d'una campanya en favor dels damnificats per la riuada del Túria a València del 1957, organitzada per Ràdio Manresa i el diari
Manresa. A la capital del Bages també es van fer altres iniciatives en favor del afectats per la riuada dels dies 13 i 14 d’octubre de 1957, com la
batalla del pañuelo, que va ser duta a terme pels centres escolars de la capital del Bages, on es van arreplegar mocadors de dona i home. Manresa tenia una tradició en l’organització d’actes benèfics des de la Segona República, que la Cambra de Comerç i Ràdio Manresa havien continuat des de 1947, com s’explicava al reportatge central de novembre.
De fet, l'alcalde Trénor, membre d'una família burgesa amb importants negocis a València, va ser cessat l'any següent per denunciar la burocràcia i corrupció del règim franquista en les ajudes de l'Estat, que mai van arribar a València. Ens recorda el que ha passat el 29 d’octubre de 2024, als pobles de Torrent, Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja, a conseqüència del creixement espectacular dels rius, torrents i rieres, com el barranc del Poio. Després de les riuades de Terrassa del 1962, que van causar gairebé un miler de morts, les autoritats van decidir finançar el desviament posterior del Túria del 1965 al 1972. Iván Portugués en la tesi doctoral
La metamorfosis del riu Túria a València 1897-2016, de llit torrencial urbà a corredor verd metropolità, llegida el 2017, al departament de geografia de la Universitat de València, esmenta que tot i que l’Estat va aportar el 70% del desviament, l’Ajuntament es va haver d’endeutar per desviar el riu, apujant considerablement els impostos i arbitris dels valencians, perjudicant l’horta valenciana i fent una gran operació urbanística, on els grans constructors van aprofitar per omplir de nous pisos la perifèria sud de València.
