Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qualificada com una epidèmia, fins que se’n va descobrir la vacuna, l’any 1955, als Estats Units, va afectar nens i nenes de tot el món, també de manresans. A l’Estat espanyol, però, mentre als països del món occidental s’articulaven campanyes massives de vacunació, les autoritats sanitàries no van importar el vaccí. Ignorar l’epidèmia i intentar minimitzar la importància dels casos va provocar que centenars d’infants, en major o menor grau, desenvolupessin la malaltia des d’edats ben primerenques. La pòlio ni tenia ni té cura, però sí que als afectats se’ls van fer intervencions de tot tipus per pal·liar les seves minusvàlues. Alhora, començaven a forjar-se les històries de superació personal d’infants i adolescents que intentaven que els efectes de la malaltia no els impedissin poder fer una vida normal, superant tots els hàndicaps i aprenent a tenir una vida autònoma, tot i els problemes de mobilitat.
Aquest mes resseguim la trajectòria vital de nens i nenes afectats de pòlio que van viure i créixer a la Manresa als anys cinquanta i seixanta. Malauradament, no s’han conservat dades de l’afectació de la malaltia entre el conjunt de la població manresana, tot i que —com llegireu— no falten testimonis ni tampoc els records populars com el d’aquells nois —només nois— allitats a la terrassa de l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu, que es va convertir en un hospital de referència per al tractament de la pòlio. A la revista, podreu llegir de primera mà els records d’alguns d’aquells nois i noies que van haver de fer-se grans amb la càrrega de la pòlio i la intrahistòria de les seves respectives famílies que, molt sovint, van haver d’assumir totes les despeses de tractaments, hospitalitzacions, desplaçaments o material ortopèdic. I tots aquests testimonis, en plena maduresa física i mental, també han hagut de fer front a les diferents afectacions que han patit els seus cossos, producte de l’anomenada postpòlio, que allarga les seqüeles de la malaltia a tota l’edat adulta.
