LÈXIC A LA MANRESANA

Arna

Ara es parla molt de la perillosa vespa asiàtica i els mitjans de comunicació recullen les campanyes que des de l’administració es duen a terme per combatre-la. I per fer-ho, ens diuen que eliminen els seus ruscs. Però, dels nius que fan les vespres i les abelles a Manresa se’n deia tradicionalment arnes, una variant dialectal de rusc.

per Jaume Puig, 3 de gener de 2025 a les 10:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que rusc és la forma que ha quedat fixada com a estàndard i si consultem la paraula arna al DIEC ens hi remet com a mot principal, en moltes comarques del català central –i a Manresa i bona part del Bages també– la manera habitual de designar aquest «habitacle d’una comunitat d’abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals» era arna.
 
Cal remarcar també les variants buc i seguer. Aquesta darrera, d’àmbit molt reduït, que voldria dir específicament «forat a la roca on fan niu les abelles», la recull el Petit Atles del Domini Lingüístic del Català i dona nom al nucli de Seguers, agregat als Prats de Rei (Alta Segarra), gairebé dins del municipi bagenc d’Aguilar de Segarra. I cal no confondre, és clar, l’arna de les abelles amb «l’insecte lepidòpter nocturn la larva del qual s’alimenta de teixits d’origen animal, de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats». 
Participació