Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Prohibida l’entrada als grans
Dissabte 6 de desembre. Tres amics ben entrats en la cinquantena surten a sopar i després de fer un bon àpat decideixen rematar-ho prenent una copa a El City –abans City Arms– al carrer del Canonge Montanyà. Però a la porta, i com a benvinguda, el porter els engalta que no poden passar perquè son massa grans. Franc, directe i desagradable. Molt desagradable. És ben bé que els temps canvien i allò que era abans tan comú de “prohibida l’entrada als menors de 18 anys” ara s’ha invertit i allà et barren el pas si ets massa granat. Prohibir l’entrada als menors d’edat era una pràctica legal; discriminar els grans no tinc tan clar que ho sigui. En tot cas és una política força fastigosa i que no diu res de bo dels responsables del local. Saber crear un determinat ambient és un art que no tots els empresaris dominen, i en cap circumstància hauria de passar per aplicar una restricció tan intolerable com aquesta.
Manresa, una illa al paradís
Em passen un enllaç d’un anunci d’internet: “Manresa, com a cap altre lloc”, i de seguida penso en un altre nou projecte del nostre benintencionat Ajuntament. Però l’anunci, en anglès, ens convida a viure al nou parc de l'«illa de Manresa» amb espais naturals per a persones de totes les edats, capacitats i interessos. «Els visitants podran explorar un hàbitat ecològic revifat amb múltiples punts d'accés a l'aigua i espais durant tot l'any per a esdeveniments i educació». Freni, Aloy, que l’Agulla no dona per a tant! I no, no és l’Agulla, és l’autèntica illa de Manresa, situada a Norwalk, Connecticut (USA), on l’orde jesuïta tenia l'Institut Manresa. L’illa, però, va ser venuda a la Connecticut Light & Power. que el 1950 hi va construir una planta elèctrica que funcionava amb carbó i que hi va provocar una important contaminació del sòl. Ara, un nou projecte comunitari —sense ànim de lucre— pretén transformar l’espai de l’antiga central elèctrica en un contenidor cultural i recuperar tot l’entorn en un parc d'accés públic que admeti «una ecologia nova i restaurada». Pot semblar un somni, però el volen tenir a punt l’any 2030: «Illa Manresa, un espai vibrant i sostenible per a Norwalk i la seva regió». Què us hi jugueu que l’acabaran abans que no pas la Fàbrica Nova? Per als més incrèduls, www.manresaislandpark.org.
El Salvador Illa manresà
Parlant d’illes, és oportú recordar que a finals de desembre el president Illa va fer, per sorpresa i gairebé d’incògnit, una incursió al Bages, on passava uns dies de vacances, i va visitar la Nit Viva de Fonollosa i el Museu del Barroc de Manresa. Però es dona la coincidència que el periodista manresà Joan Torras, que treballa als informatius de RAC1, és també un molt bon imitador del nostre actual president i tot sovint fa les seves imitacions –puc corroborar que ben encertades– en programes com el
Versió RAC1, de Toni Clapés.
Miquelets a l'Espai Òmnium
A mitjans de desembre, els Miquelets de Catalunya van fer el primer Simposi 1714 - Antoni Desvalls i de Vergós, a Talamanca, Manresa i Cardona. I m’informen que el segon dia, després de visitar Talamanca, els membres d’aquest col·lectiu, que es dedica a recordar aquest cos armat que va lluitar contra les tropes borbòniques, van anar al Museu del Barroc –ven adequat per a l’ocasió- i després a l’Espai Òmnium, on van escoltar dues conferències dels historiadors Adrià Cases i David Ferré. Alguns, com podeu veure en la fotografia que m’han fet arribar, hi van assistir vestits com pertoca, amb l’uniforme de gala, que va lluir com mai en aquell espai, tot recordant la Guerra de Successió.
Robot amenaçador
Canviant totalment d’època, una lectora de la revista em fa arribar un cartell que es pot veure a l'entrada de la Clínica Dental d'Adeslas, a la carretera de Vic. La imatge és òbvia. Diria que no convida gaire a deixar-se remenar la boca.
El misteri del pessebre de la Plaça
En el tema central de la revista del mes passat explicàvem que, entre d’altres pessebres públics de la ciutat, el de la plaça Major, obra del pessebrista Vida Orive, cofundador dels Amics de l’Art Romànic del Bages
, mostra una reproducció d’una clau de volta de la Seu de Manresa que, després del traspàs de l’artista, la família va donar a la ciutat. El cas és que des del
Pou el vam fotografiar el primer dia que es va instal·lar sota l’arbre metàl·lic lluminós... però l’endemà ja no hi era. El fet va intrigar força ciutadans, que especulaven sobre el veritable motiu de desaparició. Després de fer les gestions oportunes, des de l’Ajuntament se’ns informa que va el pessebre quedar malmès perquè va caure i es demanar al Grup Pessebrístic que el reparessin. Em diuen que s’hi van afanyar prou, però.per evitar desperfectes es va decidir col·locar-lo a l’aparador de la nova oficina de Turisme, a la casa Fàbregas, a pocs metres de l’arbre. Queda dit.
Pessebre manresà al Port del Comte
La darrera bugada d’aquest mes no parla de cap misteri, però sí que té relació amb els pessebres manresans, en aquest cas amb els que els centres excursionistes de la ciutat pugen als cims. Cal dir que un any més totes dues entitats van complir amb la tradició. I la gent del Centre Excursionista Montserrat, que van col·locar el seu pessebre al Pedró dels Quatre Batlles el dia de Sant Esteve, ens van voler compartir la imatge. En dono fe en aquest espai, doncs.
