Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan veient el documental de TV3
Murs de silenci vaig sentir com acusaven José Luís Ortega Monasterio, l’autor d’
El meu avi, d’haver estat involucrat en una xarxa de prostitució de menors, em vaig quedar de pedra. «Pasmao», com diria l’Alfonso Guerra. Estupefacte, sí. Anava a dir «incrèdul davant del que estava escoltant», però mentiria: des de fa temps hi ha moltes coses que, no perquè em sorprenguin, me les deixo de creure. Me les crec, això sí, si provenen d’una font seriosa, com és el cas, i si estan tan ben documentades com semblava estar-ho aquesta. I aquí hauria d’afegir que després de quedar-me ben sorprès també em vaig quedar trist. Perquè et dol d’una manera especial que algú que hagi pogut crear una cançó tan bella pugui tenir un fons tan abjecte i exercir una activitat tan miserable.
En el santuari de la cultura popular Ortega Monasterio ocupava un lloc privilegiat i m’imaginava que aquell descobriment fet per TV3 donaria peu a molts titulars, però tot va ser molt més discret del que m’esperava. No obstant això, i a més petita escala, la notícia va provocar irades reaccions, com la d’una coneguda cantant d’havaneres que, referint-se al compositor, manifestava al seu facebook que ni ella ni els seus músics «no tornarem a interpretar cap de les seves composicions en els nostres concerts». Tot seguit, un reguitzell de comentaris avalava la decisió i més d’un es referia a Ortega Monasterio com «un personatge que no ens representa». Unes declaracions acalorades que comprenc, però que no comparteixo. Sí que entenc i aprovo aquells altres que es van afanyar a dir que caldria revisar les medalles, les estàtues, els noms de carrers i tots els reconeixements que li havien estat concedits i on amb la seva vàlua artística es barrejava també l’afecte de la gent. Però mai havia arribat a pensar que aquell home ens representés. Ni tampoc no crec ara que cap de les seves havaneres perdin valor a causa de la mesquinesa de l’autor. Diuen alguns compositors que el millor que pot passar a una cançó seva és que deixi de ser-ho per acabar sent de tothom. I això és el que va passar amb una havanera convertida pràcticament amb una peça tradicional. El seu avi feia ja molts anys que era l’avi nostre i no el podem repudiar, perquè no en té cap culpa.
