Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de novembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els gasos d’efecte hivernacle en excés produïts per la crema de combustibles fòssils produiria un canvi climàtic i tancaria el seu negoci. Eren es primers negacionistes climàtics. El negacionisme climàtic nega, minimitza o rebutja l'evidència científica sobre el canvi climàtic, incloent-hi les seves causes, els seus efectes i la necessitat d’actuar. Aquest moviment pot prendre diferents formes: des de negar que el canvi climàtic existeixi, fins a afirmar que no és causat per l'activitat humana o que les conseqüències no seran greus. Sovint, el negacionisme climàtic està impulsat per interessos econòmics que volen evitar regulacions i canvis en el model.
Les conseqüències finals del negacionisme són clares: morts innecessàries. En frenar o impedir les accions necessàries per mitigar el canvi climàtic i adaptar-se als seus efecte, el negacionisme portarà conseqüències desastroses sobre la natura i sobre els humans. Com que es continua amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, la temperatura de la Terra segueix pujant i provoca una major freqüència i intensitat d'esdeveniments extrems com les onades de calor, que tenen efectes devastadors en la salut pública i l'ecosistema. Hi ha variació dels patrons de precipitacions que comportarà sequeres severes en algunes regions i inundacions en altres, i afectarà l'agricultura, els recursos hídrics i la seguretat alimentària. Hi ha una forta desestabilització dels ecosistemes de la qual en segueix la destrucció i l’extinció d’espècies.
Negar el canvi climàtic també comporta riscos per a la salut, com l’augment de malalties respiratòries, cardiovasculars i relacionades amb la calor i la propagació de malalties infeccioses. I, finalment, hi ha inseguretat i conflictes socials: els desastres naturals, la manca d’aigua i d’aliments, i la migració climàtica poden provocar tensions i conflictes per recursos cada cop més escassos, i augmentar la desigualtat i la inestabilitat política. Amb tot això s’entra en un cercle viciós de desinformació, que fa que una part de la població no vegi el canvi climàtic com una amenaça urgent. No acceptar prediccions meteorològiques és negacionisme climàtic. També no acceptar o gestionar la sequera, no gestionar les masses forestals i els possibles incendis que comporten, voler fer ampliacions d’aeroports carregant-se ecosistemes, no confinar malalts amb malalties contagioses... S’intueix que els polítics que gestionen Catalunya, la majoria, són negacionistes climàtics.
