Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan vaig decidir tornar a la universitat, per a molts va ser un arravatament de valentia. Tenia l’edat en què penses que les aules pertanyen als joves, però em vaig llançar amb il·lusió, decidida a posar tota la carn a la graella, com ho havia fet quan era jo la que tenia vint anys. Fa pocs dies em vaig trobar un d’aquests joves estudiants, també exalumne, que m’ha fet recordar quatre anys intensos. El primer dia de classe, envoltada de companys més plens de tecnologia que d’energia, amb portàtils i telèfons com a extensions dels seus cossos, jo era l’única que prenia apunts a mà. Quan va arribar el primer lliurament de treballs, vaig ser conscient de com havia canviat tot. Mentre em passava hores llegint llibres, investigant a la xarxa i tractant de filar una idea original, descobria que els meus companys feien servir el xat GPT, un assistent virtual que els lliurava respostes gairebé instantànies.
Un dia vaig enxampar un company mirant una pel·lícula de Netflix al portàtil durant la classe. Però quan arribaven els lliuraments les seves notes eren impecables: nous i algun deu o altre. Un dia, la curiositat em va superar i li vaig preguntar com aconseguia aquests resultats. Em va confessar que la intel·ligència artificial feia tots els seus treballs. «Ni tan sols em molesto a rellegir el que em lliura», va dir. Em va sorprendre no que fes servir l’eina, sinó l’absoluta falta d'interès per aprendre. Així van passar els cursos. Alumnes que havien invertit el mínim esforç en una tasca obtenien les mateixes qualificacions que jo, que seguia buscant l’autenticitat. En quin moment va deixar la joventut de lluitar per aprendre o per esforçar-se? És descoratjador que es confongui la facilitat d'accés amb la comprensió profunda, mentre la creativitat s’esvaeix entre algorismes i el tot fet. La tecnologia és benvinguda, però si arriba per substituir l'esforç i la satisfacció d'aprendre per compte propi, tenim un problema del qual els docents són conscients, però no saben resoldre. Assumim que per al jovent aprendre no passa per viure un procés sinó només acumular informació. Mentre continuïn tibant de dreceres sense qüestionar-se res, seguiran sent part de l’actual generació peresa, la que ho vol tot ja, fàcil i sense sacrifici. Assumim-ho, hem creat un sistema pervers que ho permet, premia en silenci la mandra i ignora l’esforç.
