Ràdio Club Manresa, cent anys d’història

Ara fa cent anys, Manresa era una ciutat industrial en ple creixement que havia superat el centre històric i s’expandia a partir de les carreteres de Vic i Cardona, el carrer de Guimerà i el Passeig. A les zones d’eixample s’aixecaven noves indústries, magatzems i habitatges. Manresa era la capital del tèxtil a la Catalunya interior, amb fàbriques com Bertrand Serra, Gallifa o Pere Parera. L’economia es diversificava amb la creació d’empreses mecàniques com la Maquinària Industrial, la Metal·lúrgica Tèxtil, l’arribada de Pirelli Pneumàtics el 1917 o l’explotació de la mineria comarcal. Un altre signe de progrés va ser la construcció de la línia ferroviària que enllaçava la de Manresa a Berga amb Martorell, el 1924. En l’ambit polític, s’instaurava la dictadura de Miguel Primo de Rivera, el setembre de 1923, amb la supressió de la democràcia i el consegüent canvi en les autoritats locals. En aquest context, va arribar a Europa la tecnologia de la radiodifusió, amb les primeres emissions a França i al Regne Unit, el 1922, i la creació de Ràdio Barcelona, el novembre de 1924, en plena dictadura.
 
Segons una notícia de la revista Indústria i Comerç del segon trimestre de 1928, el naixement de Ràdio Club Manresa seria el 27 de juliol de 1923, quan un grup d'electricistes i industrials afeccionats a la radiotelegrafia van fundar l’entitat com un club de radiooients dins I'Ateneu Obrer Manresà. No hi ha, però, cap altra verificació documental. Josep M. Gasol, en el capítol sobre La Ràdio del volum III de la Història de la Ciutat de Manresa. 1900-1950, reconeix aquest inici com a club de radiooients, però remarca que es va constituir oficialment el 18 de març de 1924, segons les actes de l’entitat. L’ex-arxiver, en el seu treball Ràdio Club Manresa. Seixanta anys d’història (1924-1984), i Margarita Mira Prunés, en el treball universitari Petita història de Ràdio Manresa, afirmen que les han consultades, però actualment, segons la directora de l’emissora Pilar Goñi, «l’arxiu de l’emissora de la ràdio es va perdre en el trasllat dels equips des de la Plana de l’Om al carrer Nou». Les actes de la dècada dels anys cinquanta del segle XX fa molts anys que van desaparèixer. En l’article La ràdio al Bages, a la revista Dovella de la tardor de 2002, Meritxell Casas i Anna Navarro confirmen aquestes dates.
   

Els fundadors

Sabem que entre els setze fundadors hi havia els tertulians Ferran Boixadós, Antoni Garriga, Isidre Puntí, Manel Tardà, Eusebi Torra, Josep Guitart i Enric Corrons. El 25 de febrer de 1924 van presentar els estatuts de l’entitat al governador civil Carlos de Lossada, que els va aprovar el 4 de març. Les seves activitats anaven des d’escoltar les campanades del Big-Ben de Londres amb un receptor artesanal a organitzar un festival de divulgació amb conferències i programacions d’emissores de París i Londres el 28 de febrer de 1924. La catedràtica de comunicació audiovisual de la UAB i  presidenta de la Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació Rosa Franquet Calvet, en el seu llibre Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital), publicat el 2001, ratifica que Ràdio Club Manresa es va fundar el 4 de març de 1924. Segons explicava en el fascicle número 10 del col·leccionable Les persones i els fets, d’El Pou de la gallina, Antoni Garriga Prat, darrer president de Ràdio Club, el seu objectiu era escoltar emissions estrangeres més que no pas fer-ne. Recorda que el seu avi Antoni Garriga Coll, un dels fundadors, tenia una botiga d’electricitat i «va portar materials de Brussel·les i va muntar els primers aparells». L’entitat tenia  una triple finalitat: divulgar els fenòmens radioelèctrics, construir aparells de galena i escoltar les emissions que arribaven a Manresa.
 
 La primera junta directiva es va constituir el 18 de març i estava formada per Paulí Gros Casadevall, com a primer president: Ferran Boixadós Puigarnau, vicepresident; Enric Torras, secretari; Josep Bolló, vicesecretari; Josep Guitart Serra, tresorer; Isidre Puntí Vallés, comptador; Enric Ginesta i Jaume Alabern, vocals. Instal·len un aparell receptor amplificador al local de l’Ateneu Obrer Manresà, al carrer de les Piques i podien escoltar Ràdio Barcelona. Després, van establir les bases per convertir-se en radioemissors el 19 de gener de 1926, quan en la segona assemblea de socis, el nou vicepresident Antoni Garriga va proposar la construcció d’una estació emissora que, per problemes econòmics i legals, es va haver d’esperar gairebé quatre anys. El 23 de setembre de 1927, Ràdio Club Manresa va ser reconegut com a delegat oficial de Ràdio Barcelona. Fruit d’aquesta col·laboració, el 25 de novembre de 1929, el teatre de l’Ateneu va poder retransmetre el festival Manresa artística i industrial.
 
Cada diumenge es feien emissions de prova, durant una hora i mitja al migdia, amb participació de poetes, músics i actors afeccionats, que alternaven amb la radiació de música en discos, com la del 6 de gener de 1930, al teatre de l’Ateneu, convertit en sala d’audicions. La Direcció General de Telecomunicacions va autoritzar l’11 de febrer la instal·lació d'una estació radioelèctrica de cinquena categoria, de radioaficionat, per transmetre sota l’indicatiu EAR 175 en ona curta, amb una potència de 100 watts, que després van reduir a 50. A finals de febrer, Garriga explica una retransmissió musical en viu: «Es va fer passar el micròfon des de l’Ateneu, on hi havia els estudis, al domicili de la senyora Gorgui, de ca la Nuca, al carrer Bastardes, des d’on va fer un recital amb el seu piano de cua». El primer locutor de l’emissora va ser Josep Guitart.
 
La beneficència preocupava els pioners de la ràdio local. El desembre de 1930 van lliurar un aparell de ràdio adquirit per subscripció popular als malalts de l’hospital de Sant Andreu i, més tard, un altre a la presó. El 7 de juny de 1931 aconsegueixen transmetre els actes commemoratius de les Bases de Manresa, gràcies a un nou equip emissor construït a començaments d’any per Boixadós i Garriga, assessorats pel director tècnic de les instal·lacions de l’Ateneu, Vicent Joan Segura. El 21 de novembre de 1933, la Direcció General de Telecomunicacions autoritza la nova instal·lació de Ràdio Club Manresa amb I'indicatiu EAJ 51. El 31 de gener de 1934 s’adhereix a la Federació d’Emissores de Catalunya i encarrega la construcció d’una emissora a l’enginyer Delgado Porras, que la lliura el 17 de febrer de 1934. Des del 19 de febrer s'emet en període de prova per Ona Mitjana.
   

1934. Neix l’emissora

El 10 de maig de 1934 es va donar d’alta l'emissora, amb una concessió oficial d'emissora privada, i després d’una revisió tècnica, s’estrenava. El març de 1936 es va nomenar un nou consell directiu amb Enric Corrons Perramon com a president; Josep Guitart, vicepresident; Estanislau Casas, secretari; Antoni Massegú, vicesecretari i impulsor de les emissions infantils; Josep Ribó, caixer; Enric Bonachi, comptable; i els vocals: Ferran Boixadós i Joan Miravitlles. El juny, s’aproven uns nous Estatuts en què l’Assemblea substitueix la Junta General. Es tracta de fomentar la radiodifusió i ratifiquen que no es podrà cedir, traspassar ni vendre les emissores, sense l’acord de la meitat més un dels socis de Ràdio Club Manresa reunits en Assemblea.
 
Arran de l’esclat de la Guerra Civil el 19 de juliol de 1936, l’emissora demana ajut a la guàrdia civil que resta lleial a la Generalitat, però ja queda sota control del primer Comitè Revolucionari Antifeixista presidit per Marcel Augés. El 2 d’agost, va ordenar la seva intervenció i les emissions es feien també sota el seu control. El Comitè va nomenar interventors Felipe Díez i Antoni Camps. Un decret del 19 d’agost de la Generalitat semblava recuperar el control nomenant Jaume Senyal Ferrer com a delegat de la Comissaria dels Serveis de Radiodifusió de Catalunya, però el Comitè va exigir-ne novament el control. Tot seguit, el 21 de setembre de 1936 els empleats afiliats a la UGT es van constituir en Comitè de Control Obrer sota la supervisió del Comitè Revolucionari. El dia 27, els treballadors van presentar als directius un document del Comitè Antifeixista que dissolia la junta directiva i es feien càrrec de l’emissora. L’1 d’octubre es dissolia l’entitat Ràdio Club Manresa i s’anomenava Emissora de la Setena Regió de Catalunya EAJ-51-Ràdio Manresa.
 
L’octubre de 1936 va aparèixer la Revista Ràdio Manresa amb la finalitat «d’anar a favor del progrés», en la qual s’explica que són un miler de radiooients i animen a fer-ne de nous per finançar-se a través d’una «Subscripció Pro Emissora». Així, el 1936 es comença a construir el centre emissor al Castell, a Puigterrà, i al novembre ja s’hi instal·len les màquines i l’antena. El febrer de 1937 s’informa de l’estat avançat de la nova emissora, que vol servir per potenciar la ciutat, recentment reconeguda com a capital de la Setena Regió, en la nova estructuració econòmica de Catalunya. El març de 1937, l’alcalde cenetista Josep Corbella en va intentar la municipalització, que va ser desestimada pel Ministeri de Comunicacions espanyol. L’entitat va aconseguir portar la ràdio a les escoles. A mitjan 1937, alguns membres de la plantilla s’han d’incorporar a les lleves forçoses de l’Exèrcit Popular Regular, moment en què la revista passa dificultats econòmiques i de manca de paper, que s’incrementarà amb els mesos posteriors fins exhaurir-lo.
 
 El 7 de novembre de 1937, Lluís Sallés, el director delegat de la Generalitat dins del Comitè Obrer d’Administració de Ràdio Manresa, explicava que la situació de l’emissora era insostenible econòmicament. A partir del març-abril de 1938, la revista passarà a ser un suplement, amb només quatre pàgines, i el darrer número surt l’agost de 1938. La nova emissora, consta de dues sales amb dos locutoris, l’anunciador i els conferenciants, i una sala de control amb els seus aparells: altaveu del monitor, quadre de maniobra, amplificadors i rectificador. L’acabament del centre emissor es va anar retardant fins a finals del 1938 per millorar la reproducció dels sons.
 

Radio España de Manresa de FET y de las JONS

A partir del 24 de gener de 1939, moltes coses van canviar a la ràdio. La dictadura franquista imposa les seves condicions: ni català, ni democràcia ni programes informatius. L'emissora va ser decomissada per l’exèrcit de Franco en entrar a la ciutat i els vencedors es fan càrrec dels mitjans de comunicació. Ràdio Manresa va funcionar els primers mesos amb el nom de Radio España de Manresa de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, quan Justo Pastor Barros, el delegat local de Premsa i Propaganda de Falange, es va convertir en responsable polític de l’emissora amb un control absolut. El mateix va passar amb el periòdic Presente, òrgan de FET y de las JONS, i després amb Ciudad, setmanari informatiu del partit únic. A l’agost, Josep Mira Pons, de l’Opus Dei, va ser nomenat locutor i dos mesos després director. Ben aviat, el setembre de 1940, Pastor va ser substituït per Eduardo Rute com a administrador, càrrec que poc després també va exercir Mira com a administrador delegat. De 1940 a 1944, l’emissora va funcionar amb el nom de Radio España de Manresa. Es depuren els treballadors de l’etapa republicana i es recluta el nou personal del mon artístic, especialment del camp del teatre, i, com deia Garriga, «sense periodistes professionals».
 
En opinió de Gasol, l'emissora torna a adquirir la legalitat el 22 de març del 1943, amb l’aprovació dels estatuts del juny de 1936, en castellà, per part del governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona, Antonio Correa Véglison. Nomena una Junta Gestora presidida per Cristóbal Talaverón, que dura fins a l’11 de gener de 1944, quan es forma una  junta directiva presidida per Maurici Perramon Casasayas, Pere Garriga Hornosa com a vicepresident, Pere Ausió Rovira, secretari, Celestí Junyent Viñas vicesecretari, Josep Augé Caserras, tresorer, Pere Vidal Bonastre, comptable, i Eduard Puig Sieres i Agustí Coll Hervera com a vocals. La junta va acordar recuperar el nom EAJ 51 Radio Manresa, va ratificar Josep Mira en el càrrec de director administrador de l’emissora, i l’expresident Enric Corrons era nomenat assessor de l’entitat, mentre que la majoria de personal va ser represaliada.
 

1963. Associats a la Cadena SER

La renovació tècnica va arribar amb l’ampliació de les instal·lacions del castell de Puigterrà i una gradual professionalització, que va culminar el 1952 amb un trasllat parcial dels estudis i les oficines des del local de l’Ateneu a la Plana de I'Om, llavors plaça del General Mola. El trasllat definitiu serà el novembre de 1953. Són anys de pocs mitjans tècnics i de dificultats econòmiques. Tot i així, es va potenciar la popular campanya benèfica de Nadal a partir de 1950. El 7 d’abril de 1963, la junta de Ràdio Club Manresa s’associa amb la Cadena SER, que és líder de la radiodifusió privada. Des del Ministeri d’Informació i Turisme es va donar l’ordre d’anar suprimint les emissores d’ona mitjana i substituir-les per les de freqüència modulada. Ràdio Manresa va optar per mantenir les dues i el 2 de setembre de 1966 va obtenir la concessió de la FM.
 
Amb la mort de Josep Torruella, el 1965, encarregat d'emissions des de 1932, es va nomenar Vicenç Comas, que havia entrat a la ràdio el 1954, com a cap de programes, que a la pràctica volia dir ser cap dels esportius, informatius i musicals. Els torns de treball els organitzava Enric Tatjé. El director Josep Mira, afí al franquisme, «va mantenir un to molt conservador durant els anys de la seva direcció», explicava Comas. Va exercir la censura prohibint cançons d’artistes com Lluís Llach o La Trinca i tampoc deixava tractar qüestions sexuals. El 26 de maig de 1967, Jesús Aparicio Bernal, director general de Radiodifusió, va inaugurar el centre emissor del parc de Puigterrà, projectat per Anselm Corrons, amb instal·lació de l’enginyer Josep M. López Mas. També era estació meteorològica i proporcionava informació del temps.
  Els anys 1970 i 1971 es fan reformes al local de la Plana de l’Om, dels estudis i de les oficines, a càrrec de la constructora MACONSA. En aquesta etapa es van renovar elements tècnics, es va fer una nova antena per a l’emissora de FM i de radioenllaç el 1975 i un any després es va fer el canvi d’emissora de FM. Antoni Prat, que hi entra el febrer de 1977, l’any següent li toca treballar de valent als informatius per una malaltia cardíaca de Josep M. Pintó: «Hi havia un bon ambient al locutori amb Paquita Blanco (traspassada el setembre de 1977), Encarna Cuña i Rosabel Calderer. A la FM passaven programes de Francesc Serrat. En l’ambient institucional hi havia Josep Mira, Vicenç Comas, Josep M. Pintó i Amador Díaz. Maria Codina feia de pont amb el jovent: José Fernández, Pere Gómez, Joan Ballús o Lluís Meca. Els germans Gomà eren dos tècnics molt bons que van crear escola amb Vicenç Egea i Pere Alier». Durant la dècada dels setanta, Amador Díaz es va fer amb el càrrec de cap d’emissions.
   

Nova emissora

El 16 de març de 1978 s'aproven nous Estatuts de Ràdio Club Manresa que remarquen el caràcter cultural de I'entitat, amb la finalitat exclusiva de fomentar la radiodifusió. Amador Díaz, d’envolta de professionals com Antonio Serrano, Vicenç Comas i Josep M. Pintó. Prat opina que «Pintó era un mestre del periodisme i Comas el d’observar i aprendre, i qui dona oportunitats. Gràcies a ell van sortir periodistes radiofònics de la talla de Josep M. Farràs, Maribel Sánchez o Rosa Fusté, i col·laboradors com Ballús o Meca». El 25 de gener de 1981, els directius decideixen traslladar l’emissora a les instal·lacions de Bufalvent. El 14 d’abril de 1982 l’Institut Català del Sòl va cedir gratuïtament uns terrenys i el 7 de març de 1984 va entrar en funcionament la nova emissora, que afavoreix l’expansió de l’OM i la FM pràcticament per tot el territori català.
 
L’1 de setembre de 1984 es va constituir la junta directiva presidida per Antoni Garriga Prat, amb Domènec Ferrer Folch com a vicepresident, Glòria Morell Artadi, secretària,  Martí Puig Farriol, vicesecretari, Ferran Lladó Font, tresorer, Josep M. Canongia Duran, comptable, i Joan Sebastià Rodó Rodà i Carles Guixé Gonfaus com a vocals. Es va aplicar la radiofórmula anomenada Los cuarenta principales a la programació en Freqüència Modulada al dial 91.8, que va ser la més escoltada de l’Estat. El 1985, quan Mira es jubila, Amador Díaz, tria el seu equip directiu amb Maria Codina com a administradora, Vicenç Comas cap de programació, M. Carme Anglada oficial de programació, Lluís Meca cap d’emissions, Frederic Gomà encarregat dels serveis tècnics i Pere Gómez tècnic de control. Els redactors són Francesc Serrat, Sara Morales, Alícia Garcia, Antoni Prat, Maribel Sánchez i Joan Antoni Lozano, mentre que els locutors són Antonio Serrano, Adelina de la Rosa, Manel Belso, Pilar Goñi, Rosabel Calderer i Encarna Cuña. Un detall demostra el caràcter de Díaz: quan Mira va plegar va fer canviar tots els mobles perquè considerava que eren massa austers.
   

1989. Societat Anònima

El 29 de desembre de 1989, Ràdio Club Manresa va desaparèixer i es va constituir en societat anònima, amb les emissores d'ona mitjana i freqüència modulada. Així, en deixar de ser un club sense afany de lucre, va canviar la filosofia. Quan el Consell d’Administració va substituir la Junta de Socis, es va crear un potent departament de publicitat, que serà el principal ingrés econòmic de l’emissora per mitjà de falques publicitàries. El director i cap de publicitat, Amador Díaz, incrementarà ostensiblement els ingressos, però s’haurà d’enfrontar a les acusacions de desviar una part dels ingressos a la seva agència de publicitat, Amador Díaz Creativitats Radiofòniques, segons van denunciar extreballadors de l’empresa. En només tres anys va generar unes pèrdues de 88 milions de pessetes, segons el periodista Josep Tomàs, que va denunciar l’absorció de clients de l’emissora per part de l’agència d’Amador Díaz: «Existia una empresa parasitària ubicada dins el local de la Plana de l’Om, en la qual Maribel Guanyabens s’encarregava de controlar el rebedor de l’emissora per tal d’emportar-se els clients que venien a fer falques publicitàries cap al seu despatx. Van aconseguir erradicar la clientela directa que tenia Ràdio Manresa, fins i tot part de la que venia de les agències d’abast estatal a què estava associada l’emissora».
   
Les pèrdues van comportar un pla de viabilitat amb la reducció de la plantilla, que va passar de 36 a 26 treballadors en dos mesos. Amador Díaz havia sobredimensionat l’agència Creativitats Radiofòniques fins que el febrer de 1991 es va integrar a Ràdio Manresa. Díaz havia entrat el 1962 com a locutor amb la condició de gestionar la publicitat i el setembre de 1992 el consell d’administració li va demanar la dimissió com a director, que es produirà el 1993. El 1994 entra Manuel Villaplana com a director-gerent, però només durarà un any. En companyia d’Antoni Garriga, van crear una fundació de Ràdio Club Manresa per vendre la llicència del centre emissor d’ona mitjana a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però la venda es va aturar en interposar els treballadors una querella criminal.


 

1995. Grup Taelus SL

El grup Taelus SL es constitueix el 23 de gener de 1995, per dedicar-se a serveis de publicitat, màrqueting i relacions públiques. Inicialment formava part d’un grup multimèdia, conjuntament amb Ràdio Manresa i 40 Principals Catalunya Central. Actualment, M. Dolores Ruiz Ruiz n’és administradora i directora financera, Teresa Solé Petit, directora comercial i de màrqueting i Ferran Debant Garcia, que ha estat president i conseller del grup Taelus Radio SL, actualment n’és administrador i apoderat. El grup controla el 65% de la productora Emisoras de Radio SL i el 10% de Canal Taronja SL. L’empresa Statement City SL, amb seu a Ràdio Manresa, al número 47 del carrer Nou, va demanar al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública la renúncia a la llicència del servei de comunicació audiovisual en radiofonia de l’ona mitjana (1539 kHz). El 16 de juliol del 2024, per acord del Consell de Ministres, es va declarar extingida definitivament l’esmentada llicència.
 
El grup Taelus SL ha canviat els seus objectius des del 22 de setembre del 2024. Agrupa diversos mitjans de comunicació de la Catalunya central amb les freqüències de ràdio de les cadenes Ser i Dial a la Catalunya central, el Canal Taronja de televisió, que forma part de la Xarxa Audiovisual Local i de Televisions Digitals Independents, la revista mensual del Bages Freqüència, el diari digital canaltaronja.cat i també fa de productora de vídeos corporatius i espots audiovisuals.
 

1998. Revista ‘Freqüència’

El juny-juliol de 1998, Ràdio Manresa treia Freqüència, que es definia com a publicació gratuïta d’actualitat comarcal, amb una tirada de 20.000 exemplars que s’ampliarà fins als 40.000. És un mensual que potencia les vies comercial i periodística, amb informació pròpia. Actualment està dirigida per Pilar Goñi i tira 10.000 exemplars. Des del 2010, amb l’entrada de Jordi Guals al departament comercial, s’hi va afegir l’Infotaronja de Vic i Igualada, amb publicacions especials per a les fires.
 

2007. Canal Taronja

Aquest canal televisiu neix el febrer del 2007, dirigit per Jordi Luque, que provenia de Televisió de Manresa, amb programacions pròpies. Goñi hi feia «una tertúlia setmanal, el programa d’entrevistes En singular. Després Gent de casa, un programa sobre entitats i Cap i Casal, amb entrevistes als nous alcaldes cada quatre anys». Actualment la tertúlia s’anomena Barra lliure i es fa per ràdio i televisió a la vegada. Un dels programes de més èxit va ser l’Aula Taronja, amb estudiants de primer i segon d’ESO. El 2008 obre Canal Taronja Igualada, amb activitats pròpies, alhora que s’associen a les programacions digitals independents. Amb un nou plató a l’estudi, Canal Taronja s’erigia en la televisió més vista a la Catalunya central. Amb el temps, ha renovat espais i escenografia, ha ampliat la gamma de programes propis i també els de les xarxes de les televisions digitals independents i de Comunicàlia. A partir de setembre del 2013, estrena nova programació al Bages, Berguedà i Solsonès, amb més infografia i noves sintonies, i connecta amb els informatius de Catalunya a través de la Xarxa de televisions locals.
   

Programació radiofònica

 
El 10 de maig de 1934 s’estrenava la nova emissora. En un concurs celebrat el setembre de 1934 es van escollir els primers locutors Ricard Martínez i Elisi Barandalla (que va substituir per renúncia Eduard Mercader). El secretari de Ràdio Club, Josep Vilà Ortonobes, que era poeta amb el pseudònim d’Àngel de Montserrat, va ser el locutor complementari. Rosa Franquet remarca que la programació d'aleshores consta d’un informatiu local i els diumenges es feia un programa infantil. També es connectava amb Ràdio Barcelona per l’informatiu de tarda i els programes musicals. El 1935 van augmentar la programació amb dues hores al migdia i tres hores i quart al vespre, amb la incorporació d’un espai de radioteatre i es van iniciar campanyes benèfiques i de Reis.
 

Revista Ràdio Manresa

La programació durant la guerra, com es pot veure a la Revista Ràdio Manresa, es va centrar en continguts propis de l’emissora, música, espectacles de cinema i teatre, esports (futbol, atletisme i tennis), tècnica, teatre per infants, humor i publicitat. Es volia potenciar la programació per a infants i la ràdio a les escoles. El juny de 1937 es va emetre un cicle de conferències sobre la hisenda pública a càrrec d’Antoni Tarruella.
   

Anys de Dictadura

Durant el Franquisme van predominar els programes recreatius, amb poca importància dels informatius. S’hi van incorporar els culturals i publicitaris amb les campanyes benèfiques. El 1940, Josep Mira va contractar l’actriu de teatre M. Matilde Almendros com a locutora, que el 1943 va passar a Radio Barcelona per fer radioteatre i el 1954 va potenciar la carrera com a locutora a Radio Nacional de España. El 1999 l’Ajuntament va donar el seu nom a una plaça i el 10 d’octubre del 2022 la va nomenar manresana il·lustre. D’altres locutores pioneres de la ràdio manresana van ser Montserrat Calafell, Rosa Golet i Carme Colomer. Entre els locutors, a la dècada dels quaranta va destacar Enric Tatjé Pla, que hi va ser fins al 1982. Actor de teatre, a l’emissora hi va fer representacions i programes com Teatre líric i Pàgina selecta, on radiava sarsueles i peces clàssiques. El 1944, la programació començava a les dotze del migdia amb músiques diverses: religiosa, clàssica i folklòrica, que deixava pas, a les dues, als discos sol·licitats pels oients. A les set de la tarda, continuava amb diverses audicions fins a les nou del vespre, en què s’emetia el butlletí informatiu de RNE, per acabar amb música a les onze de la nit.
   

Campanyes de beneficència

Durant l’Autarquia del primer franquisme, el context era de salaris baixos i de racionament dels aliments bàsics i d’estraperlo. Tant les famílies treballadores com les institucions sanitàries i benèfiques passaven una penúria extrema. Tot plegat va provocar el febrer de 1946 la vaga general iniciada a la fàbrica Nova i, un cop resolta la situació, la visita de Franco de maig de 1947. La Cambra de Comerç va recollir diners entre les empreses per rebre adequadament el dictador, en van sobrar molts i els van orientar a beneficència. En vista de les necessitats, l’Ajuntament va organitzar la campanya de 1948, però les despeses eren massa elevades i quedaven pocs diners per a beneficència. El 1949, amb el vistiplau de l’Ajuntament i de la Cambra, es va formar una Comissió permanent probeneficència per recaptar fons anualment entre l’empresariat local i, a partir de 1950 s’hi va afegir Radio Club Manresa, que estava presidit pel vocal de la Cambra Maurici Perramon Casasayas. El director i locutor Josep Mira va crear un programa que va popularitzar la campanya entre el públic infantil i els treballadors de les empreses, la va estendre a tot el Bages i en va augmentar notablement la recaptació. Hi van col·laborar moltes entitats culturals i esportives, grups artístics i les escoles. Les institucions beneficiades van ser els asils d’ancians de les Germanetes dels Pobres o el de Sant Josep, l’asil dels Infants Orfes, la Casa de Caritat, l’hospital de Sant Andreu, el Sanatori de Sant Joan de Déu, les parròquies i l’Auxilio Social. La recaptació va créixer força fins a mitja dècada dels cinquanta i després es va mantenir fins al final dels seixanta.


  

Del radioteatre a la SER

La programació dels anys cinquanta es basava en els discos dedicats, en l’emissió d’obres de teatre i radioteatre, i en les transmissions dels partits de futbol des del camp del Pujolet. Dins de la programació dels seixanta, predominaven els programes musicals, el radioteatre en català, un cop superada la censura municipal --del delegat del Ministeri de Información y Turismo-- amb actuacions musicals en directe amb públic a l'auditori de l’emissora. La programació començava a les nou del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda i de les set fins a les dotze de la nit. Fins al 1963, hi havia l'obligació de connectar amb RNE. Aleshores s’associen a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER) cadena privada espanyola, que els suposarà emetre serials radiofònics de la xarxa estatal. Vicenç Comas en remarcava el salt qualitatiu: “Molts professionals de la ràdio vam descobrir el valor de la immediatesa i el poder dels informatius”. L'emissora va sol·licitar la concessió oficial de Freqüència Modulada (FM), que li va ser atorgada el 2 de setembre de 1966 i es va especialitzar en música. Amb l’arribada del Bàsquet Manresa a la Primera Divisió, el 1968, l’emissora retransmetrà tots els partits de l’equip local. Durant la dècada dels setanta, s’escoltava majoritàriament la FM. El 7 d’octubre de 1979 s’inicia una nova etapa de Freqüència Modulada pel que fa al contingut, que permetrà dues programacions diferents als seus oients, amb deu hores diàries d’emissió independent i l’augment dels programes musicals. Durant la Transició, s’ha escrit que la SER va ser motor de canvi a la ràdio i, segons Prat, es reflecteix sobretot «en el programa Cuéntanos, de Francesc Serrat, i amb el fixatge de Charly Diego, amb qui per primera vegada es pot parlar a la ràdio d’un moviment de masses». Serrat va entrar fix a Ràdio Manresa a proposta d’Amador Díaz que el va contractar com a cap d’informatius.
   

La catalanització

El català va ser prohibit durant els primers anys del franquisme i no es va recuperar fins a la creació del programa sardanístic Aires de Catalunya, de l’Agrupació Manresana de Folklore. Josep Camprubí Casas, president de la delegació de Manresa d’Òmnium durant el període 1980-1988, recorda que a finals dels anys setanta, l’entitat va empènyer la catalanització de la programació en època de Josep Mira. Ell mateix havia participat en el programa Aires de Catalunya, de Francesc Soler Mas, que el 1964 ja va emetre en català. Camprubí hi feia setmanalment la secció Camins, dedicada a descriure llocs interessants del Bages. Alguns membres de l’emissora eren reticents a la catalanització. L’assemblea de la delegació comarcal d’Òmnium del 27 de febrer de 1981 va acordar formar part de la junta de l’emissora. Hi van entrar Carles Guixé Gonfaus, secretari de l’entitat i gent de Jove Cambra. Guixé explica que la seva presència «tenia per finalitat catalanitzar la ràdio. Mira manava, i Amador controlava la publicitat: es coneixien molt bé el món de la ràdio d'aquell temps». Guixé comenta favorablement el  canvi en la presidència del Ràdio Club, que va recaure en Antoni Garriga, «que per tradició familiar s'hi sentia molt identificat». El tema del Ràdio Club, propietari de la ràdio, «es complicava després en convertir-se en una SA. Cadascú de nosaltres hi vam aportar 500.000 pessetes en accions per continuar a la junta». Carles Guixé recorda que «hi havia una política secreta que només coneixia Antoni Garriga, però la ràdio pública catalana tenia interès per la freqüència de l'ona mitjana de Ràdio Manresa, ja que no era possible disposar de noves autoritzacions i la FM arribava a molta gent, però no a tothom. Amador Diaz devia intuir aquesta maniobra, que potser no s'adeia amb els interessos que ell tenia amb la SER. Més endavant, es va acabar la nostra presència a la junta». Sobre l’assoliment dels objectius, Guixé opina que l’emissora es va catalanitzar una mica, formava part del nou ambient que s'anava respirant. «En la meva opinió, la direcció de la ràdio s'avenia al canvi moderadament, mentre no ens fiquéssim gaire en el tema de la publicitat i la relació amb la SER». Malgrat tot, la catalanització dels programes es va aconseguir amb poc temps, perquè segons dades de la Generalitat, a finals de març de 1981, l’emissora manresana era la segona del territori en programació catalana. Des de 1984, el col·laborador Josep M. Oliva hi presentava Carregat de romanços, programa dedicat a la cançó, que va durar més de vint anys.

40 Principals

Ràdio Manresa i Els 40 principals de la SER organitzaran una sèrie de concerts multitudinaris. Cal remarcar el del 1994 del grup Sau al Congost, on assisteixen al voltant de 25.000 espectadors. El 12 de setembre de 1999, van organitzar l’actuació de quatre grups catalans de rock: Lax’n’Busto, Gossos, Nidea i Cranc, que va convocar al voltant de 5.000 joves al Congost. Als inicis de 1999, Ràdio Manresa i les emissores SER Catalunya, amb l’organització del programa en directe El Terrat d’Andreu Buenafuente van convocar unes 2.500 persones al pavelló vell del Congost. El 29 de juny de 1998, quan la ràdio era dirigida per Manel Belso, Adelina de la Rosa va estrenar la realització de El creuer, un programa d’entrevistes, concursos, notícies i reportatges. La potenciació dels informatius passava per programes com Hora 20, que conduïa Francesc Serrat, des de l’ona mitjana de Ràdio Manresa, de dos quarts a les vuit del vespre, de dilluns a divendres. A finals d’any, per la FM, els esports centrats en la trajectòria del TDK Manresa eren seguits pels locutors com Carles González, Ernest Macià, Francesc Soria i Joan Antoni Lozano. Després de l’estiu canviava la programació dels 40 Principals Manresa, amb el programa despertador Anda ya!, conduït per Juanma Ortega, que obre pas a d’altres programes amb la participació del públic.
 
 
A finals del 1998, el realitzador Joan Ballús va popularitzar la informació amb el programa Digues la teva, amb temes d’actualitat tractats democràticament. La temporada 1998-99, a part dels programes imposats per la SER, al matí hi havia flaixos informatius de la mà d’Eduard Font, Jordi Escudé, Joan Antoni Lozano i Francesc Serrat. Al vespre, els dos darrers presentaven Hora 14 a la Catalunya central, després que Manel Belso acabés Ara per ara, i al vespre feien Hora 20. Durant la setmana, de set a dos quarts de vuit del vespre, eren habituals els dilluns La pròrroga, amb J. A. Lozano, els dimarts Llista de reclamacions, amb Adelina de la Rosa, que repetia divendres amb L’alcalde respon, i els dimecres, Pots comptar! amb Eduard Font, J.A. Lozano i Juanma Pradas.
 
Un altre dels programes importants era l’esmentat Aires de Catalunya, iniciat l’11 d’octubre de 1955 per Francesc Soler Mas. Des del 1964 era fet i pensat en català i encara avui el continua la seva filla, Núria Soler, que, conjuntament amb Anna Ballesteros, porten durant dècades la informació sardanista i dansa d’arrel. A finals de la dècada dels 90, Núria Soler va presentar els diumenges al migdia el programa Espera’m a dinar, de música, entrevistes, actualitat i sardanes, amb realització de Jordi Gasulla.
 
El 2000, els estudis d'FM de la Plana de I'Om es van traslladar al número 47 del carrer Nou. Uns mesos més tard també hi van passar els estudis d'OM i les oficines. Segons explica Pilar Goñi, el primer programa que s’hi va fer van ser les tertúlies, que es van recuperar després de dotze anys en què les havia iniciat Antonio Serrano. També el 2000 es van iniciar els concursos de poesia de Ràdio Manresa. El 2001, Vicenç Comas dins dels II Premis APEI-Catalunya atorgats a Caldes de Malavella va obtenir el reconeixement als seus 50 anys d’activitat periodística i  radiofònica. Des del desembre del 2002, la FM va emetre en la freqüència 106.8. Més tard, Ràdio Manresa FM passa al 95.8 i el 106.8 a ser Dial. Els debats electorals també van tenir presència a Ràdio Manresa, el maig del 2003 es van fer als estudis radiofònics i a la sala d’actes de la Fundació Caixa Manresa.
   
A mitjan 2008, i poc després el 2010, en complir-se els deu anys de tertúlies, Francesc Serrat tenia una bona audiència amb Tertulians, en competència amb De què parlem?, de Pilar Goñi. Dos programes de producció pròpia. La música comercial d’actualitat continuarà present mitjançant els 40 Principals de la Catalunya central, mentre la Cadena Dial s’anava especialitzant en la música en català i castellà. Després es va buscar una ràdio més participativa a través de la seva pàgina web i els programes de tertúlies s’emetien tant per ràdio com per televisió. El 2013, es torna a programar L’hora L, a càrrec d’Eli Pagan. A poc a poc, la música anava deixant pas al predomini de les notícies, les entrevistes i els reportatges.