Els únics organismes que poden fabricar matèria orgànica –matèria viva o biomassa– són els que fan la fotosíntesi. No només els vegetals poden fer-la, també les algues i alguns bacteris, els cianobacteris. Fabriquen amb la llum del Sol nutrients –fosfats, nitrats i d’altres sals– que prenen del sòl o de l’aigua, aigua i anhídrid carbònic (CO2), matèria orgànica –que pot ser comestible per als humans– i oxigen –important, el necessitem per respirar. L’energia que capturen les plantes del Sol no és poca, representa sis vegades el consum energètic anual dels humans.
Als ecosistemes terrestres, la major part de la fotosíntesi la fan les plantes, en canvi en els ecosistemes aquàtics la fan les algues i els cianobacteris. Fa 3.500 milions d’anys no hi havia oxigen a l’atmosfera i és precisament durant aquests temps que apareixen els cianobacteris en ambients aquàtics, on també hi viuen ara, i comencen a fabricar oxigen de tal manera que acabem transformant l’atmosfera i la història evolutiva de la Terra. Sense oxigen no existiríem els organismes que el respirem, per exemple tots els animals, els fongs i també les plantes. Ara en tenim un 21%, un 78% de nitrogen i d’altres gasos en petits percentatges, però amb importància cabdal, com el CO2 amb un 0.0387 per cent –l’increment d’aquest petit percentatge és el responsable de l’escalfament global actual.
El més curiós de tot és l'origen del primer oxigen: era un producte de rebuig, un producte residual fabricat pels bacteris de color blau, anomenats primer algues blaves, després cianòfits i finalment cianobacteris –no eren algues, ni plantes, sinó bacteris. Formen part de l’anomenat fitoplàncton, barreja d’organismes microscòpics que tenen clorofil•la o d’altres pigment fotosintètics i que viuen en les primeres capes dels ecosistemes aquàtics per poder captar la llum. Es pot dir que tots els recursos alimentaris provinents dels oceans existeixen gràcies al fitoplàncton. Sense, no hi hauria peixos herbívors, peixos carnívors, grans cetacis…Són la base de la cadena tròfica o alimentària.
Una darrera curiositat. Les plantes superiors a l’interior de les cèl·lules de les fulles i a la de les parts verdes hi tenen uns saquets de color verd anomenats cloroplasts, que s’assemblen molt als cianobacteris; al seu interior hi ha clorofil·la. Els biòlegs expliquen que alguns cianobacteris fa temps que es van posar d’okupes dins d’organismes unicel·lulars per transformar-los en éssers fotosintètics, aquests són els avantpassat unicel·lulars de les plantes actuals.
