Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els impostos són essencials per al funcionament de la nostra societat de benestar i imprescindibles per finançar i mantenir els serveis públics. La sanitat, l’educació o la seguretat són exemples de la seva necessitat. Sovint, però, són percebuts pel ciutadà com una càrrega excessivament pesada. I no és estrany, la combinació de múltiples impostos i taxes, en un moment en què la capacitat econòmica dels ciutadans va enrere, pot generar frustració i descontentament, sobretot quan tens la sensació que una bona part es destinen a finançar una administració sobredimensionada i poc eficient en la gestió d’aquests recursos, mentre que al ciutadà li costa arribar a final de mes.
L’IVA és un dels impostos més omnipresents. S’aplica a la majoria de béns i serveis, siguin de primera necessitat, de luxe o de pur esbarjo. Cada vegada que comprem un producte o contractem un servei, una part important del que paguem són impostos. I no és l’únic. Paguem impostos si obtenim una renda pel nostre treball. I per l’exercici d’una activitat econòmica o professional. Paguem impostos quan adquirim un habitatge. I per tenir-lo. Si fem obres a casa i també si ens la venem. Paguem per tenir un gual i una taxa per les escombraries, per tenir un vehicle i per estacionar a gran part de la ciutat. I peatges. Paguem per heretar dels nostres familiars i també si no ho són, tot i que, en aquest cas, pagarem més. Paguem si tenim patrimoni i també si n’obtenim una renda. I si tenim un habitatge buit. Paguem per la prestació de serveis administratius, per renovar-nos el DNI o el passaport, o per matricular-nos a la universitat. I impostos especials si fumem o comprem una beguda ensucrada. I també si volem fer vacances a Catalunya o quan omplim el dipòsit de gasolina. I podria continuar la llista. I tot això, sense comptar allò que paguen les empreses. La pressió fiscal a Catalunya és un tema recurrent en el debat polític, atès que els catalans suportem la major pressió fiscal de l’Estat. És, amb quinze tributs propis, la comunitat que més recapta. I sembla que no n’hi ha prou. Perquè el deute públic creix any rere any. Segons l’Idescat, el deute públic de Catalunya representa el 30,5% del PIB català. Cal, doncs, una revisió profunda per assegurar un futur econòmic més sostenible. Per a nosaltres i pensant en les generacions futures.
