Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deixeu-me que avui us parli de les
bones persones que viuen a la nostra ciutat, de qui moltes vegades no acabem de valorar prou la tasca que fan. La Montse Roldan era una d’aquestes
bones persones. Ens ha deixat fa pocs dies i vull dedicar-li aquest escrit amb un homenatge molt sentit per tota la seva estima cap a la seva ciutat i la resta de persones que hem tingut la sort de compartir amb ella molts moments màgics al llarg de la seva trajectòria com a voluntària i activista social. Quan em van comunicar que estava molt malalta vaig tenir moltes ganes d’anar a veure-la i abraçar-la, però vaig tenir por de mi mateixa i que els meus sentiments esclatessin amb un gran plor quan estigués davant seu, perquè anar-la a veure volia dir que me n’estava acomiadant de manera definitiva. I quan vaig saber ja havia marxat de casa nostra, vaig sentir una gran tristesa i al mateix temps molt agraïment per haver-hi compartit tants i tants moments de lluita per les dones i per les persones grans.
De la Montse m’agradava el somriure i la rialla oberta, sincera i autèntica, crec que ha estat de les primeres dones a Manresa que ha portat els cabells blans amb una gran elegància i estil. Quan parlàvem de la
revolta dels cabells blancs que estem fent moltes dones en aquests moments, estava contenta per haver estat la primera de fer-ho. Aquesta revolta vol aconseguir que les persones grans recuperin la dignitat social que es mereixen i que les dones no estiguem obligades a seguir els cànons de les modes que ens imposen els diferents models masculins dominants en la nostra societat. Ha estat una
bona persona, com tantes altres que estan fent molt bona feina per a tots nosaltres, la bona persona traspua empatia, intel·ligència, saber estar i estima per tot el que està fent de manera silenciosa sense demanar res a canvi.
Les societats no existirien sense aquestes bones persones que de manera altruista dediquen part de la vida a ajudar els altres escoltant-los i acaronant-los quan fa falta. En aquests temps complexos, en què sembla que tot pot anar-se’n a fer punyetes, ens fan falta les bones persones perquè ens ajudin a ser millors i a no defallir quan estem cansats i desanimats. Gràcies, Montse, per tot el que ens has donat!
