Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es veu bé l’encreuament de la Muralla amb la carretera de Cardona, amb cinc cases abans de la fàbrica de Pere Parera, que tenia el domicili social al número 12. A la plaça de Sant Domènec, la casa Riera, refeta després de la guerra. Al passeig de Pere III, es veu la cantonada del teatre Nou i un grup de cases, com la sabateria Jou. Darrere, el carrer Guimerà, amb la banca Padró i la casa més alta, noucentista, de l’arquitecte Josep Marcet, propietat de Carme Gallifa. Dalt, a la dreta, la caserna del Carme, que substitueix el fortí de Santa Isabel, de la muntanya de Puigterrà, el pati d’armes i darrere l’església. Sota el gran mur, hi ha el solar de l’actual mercat de Puigmercadal. El sector de la plaça Infants i començament de la muralla del Carme era el camp dels morts, un gran cementiri medieval fora muralles, situat a ponent dels antics horts del Carme, del suprimit convent dels pares carmelites, durant la desamortització. Entre la meitat i el segon terç del segle XIX, la gran burgesia compra aquests espais urbans. El Cots es queda amb les parcel·les del camp dels morts, i els hereus, cap al 1870, les van llogar a Grané i Cia. A l’altra banda, Manuel Portabella, propietari dels Panyos, en compra a Josep Baivé, per construir una casa amb set portals, obra de Miquel Suanya, per revendre o llogar. El 1856, S. Balagué li comprarà dues cases de planta baixa, dos pisos i golfes, i Marià Demàs, la propietat d’una casa, amb primer pis i golfes. El plànol de les primeres cases és de Marià Potó. A finals de la segona meitat del segle XIX es converteix en l’Eixample nou de trinca.
Al mig de la fotografia, es veu Casa Caritat i els germans de La Salle dels Esquilets, amb dependències dins del gran pati interior. Tocant a la carretera de Vic hi ha l’edifici dels Infants, de les monges carmelites. La Fàbrica Nova, amb la torre gran i el dipòsit obert abans que el tapessin, la casa de l’amo i les oficines. S’hi veuen les finestres originals tal i com les volen deixar ara. Darrere l’antiga fàbrica del Remei, la subestació elèctrica i el molí de la Pixarada, al costat l’edifici Baltiérrez i l’Anònima, amb una torre enteulada. A Sant Joan d’en Coll, les xemeneies de l’Alcoholera Cura i els tints Font. A prop, la Fàbrica del Vidre Masuet, els tints Santasusana i l’Alcoholera Manresana. Més allunyada, la fàbrica dels Dolors i la central elèctrica, que té els dies comptats. La via del tren, una línia blanca horitzontal, que l’any passat va fer cent anys, al sector agrícola de la font dels Capellans, amb la caseta del vigilant guardabarreres. És l’any de la primera pedra en la construcció de les cases barates de la Sagrada Família. Més amunt, el tossal del Coro. A la part arbrada de la dreta, el carrer Viladordis, les Escodines i la carretera del Pont de Vilomara. La Bonavista, en la cruïlla entre el Passeig i les carreteres de Vic i Santpedor, amb els terrenys de la fàbrica Carreras i del Blanqueig de Soler Graells.
