NATURA URBANA

L’atzar i la necessitat

El biòleg Jacques Monod (1910-1976), l’any 1970, escriu l’assaig titulat «L’atzar i la necessitat».

per Ignasi Cebrian, 30 de maig de 2025 a les 11:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deixava clar que per als éssers vius l’atzar són les mutacions aleatòries del material genètic i la necessitat és la selecció natural que fa adaptar i canviar els organismes al llarg de períodes de temps molt llargs. La natura que ens envolta és fruit de l’atzar i la necessitat. Tots el organismes que existeixen a la Terra tenen avantpassats. Els inicis de la vida a la Terra foren fa uns 3.500-3.900 milions d’anys. Abans no hi havia vida. L’avantpassat de la primera cèl·lula (coacervat), viu, sorgeix d’una sopa on nedaven biomolècules precursores de la vida, que es van envoltar d’una membrana protectora també feta de biomolècules. Però d’on sortiren aquestes primeres biomolècules? De les interaccions entre el compostos químics sorgits de l’aigua, de les roques, de les altes temperatures i possiblement  de descàrregues elèctriques provinents dels llamps. Eren els aminoàcids i les bases nitrogenades, les peces de les proteïnes i de l’ADN i ARN. Molècules capaces de reproduir-se. Costa d’imaginar-se aquest resultat. Hi ha científics que ho han demostrat amb escreix: Stanley Miller, Harold Urey i Joan Oró. L’evolució química es produïa sota les lleis de la química i de la física. Tot era atzar, fins i tot els primers canvis d’ADN i ARN, les primeres mutacions (i les posteriors en organismes superiors).
 
I la necessitat? La necessitat prové d’anar en contra de les lleis de la termodinàmica. Si les seguim, l’univers sembla que es refreda i desordena. Tendeix al que es diu màxima entropia, cap al màxim grau de desordre possible. La vida fa tot el contrari, ordena el caos utilitzant una única font d’energia, el Sol. Els coacervats no eren res més que molècules que s’organitzaven per poder multiplicar-se millor. A partir d’aquí, un denominador comú en l’evolució dels organismes és la necessitat de poder mantenir-se com a individus i com a espècies per adaptar-se a les condicions ambientals existents. La necessitat està condicionada per l’entorn i l'entorn transforma els organismes al llarg del temps amb la potent contribució de la selecció natural. Per què els amfibis respiren per la pell? Per què les vaques tenen un aparell digestiu complex? Per què els ossos del ocells són buits? Per què hi ha papallones amb espiritrompes de 15 centímetres? Tot per necessitat, necessitat d’adaptar-se a l’entorn per sobreviure.
Arxivat a:
Paisatge, NATURA URBANA
Participació