Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pàrquing del poble
Que a Manresa falten pàrquings és un d'aquells tòpics que s'arrosseguen des que es va inventar el sis-cents. Ara bé, potser sí que hi ha barris amb més mancances, barris populars com el de la Sagrada Família, amb edificis que es van construir sense l'obligatorietat d'un pàrquing i que deixar-hi el cotxe és sempre difícil. Per això, i com que la pressió automobilística mai no ha parat de créixer, algú va decidir guanyar el pàrquing que l'Ajuntament no proporciona. Una mena d'okupes del volant: el solar del capdamunt de la carretera del Pont de Vilomara, que ja havia estat resseguit amb una rasa per evitar els saltamarges de l'asfalt, ha vist com algú, discretament, ha anat omplint el forat des del carrer Pilar Bertran fins aconseguir un pas. I aleshores, quina satisfacció deixar-hi el cotxe! De primer només se'n sortien els 4x4, després les grans furgonetes i a hores d'ara ja es pot dir que els sis-cents i tot i passen! No sé què durarà, però el que em comenta el meu informador discret és que, ara com ara, cada dia és més ple!
Empez per Javaloyes
El dia de sant Jordi el reconegut conciutadà Pepe Empez ens va venir a veure a la parada de la revista, amb el bon humor que sempre el caracteritza, però amb un missatge clar: «Us vau equivocar!». I és que es veu que ell no era el de la foto dels armats desfilant a la fira de l’Aixada, que vam publicar a la
bugada d'abril! I, més gros encara, resulta que el que sortia a la foto era Josep Lluís Javaloyes, regidor pel PP a Sant Joan de Vilatorrada durant dos mandats i candidat com ho fou el seu germà Xavier també a l'Ajuntament de Manresa. «Cabrons, mira que confondre'm amb un del PP!», remugava l'Empez.. Però és que aquell bigoti, l'actitud ferrenya, el casc i les botes... Una planxa, queda dit, que assumim de part dels nostres anònims col·laboradors!
Cotorres vitivinícoles
Aquest mes el tema central de la revista parla de grans masies amb història i una de les destacades és la de la Culla, que havia tingut gran importància per l’extensió de les seves vinyes. Ara, evidentment, la finca té una superfície molt més reduïda, però, encara que sigui d’una manera simbòlica, conserva un parell de vinyes, una de mandó i una altra de diferents varietats. El problema és que, segons em diuen, no arriben mai a fer-ne vi, perquè una colònia de cotorres que viu al voltant no deixa ni un gra de raïm per collir. Tot sigui pel bé dels ocellets.
Les rondes del vi
No sempre tenim l'oportunitat de veure els nostres companys fent el carallot pels carrers i places de Manresa. Però ens ha fet gràcia aquesta instantània de la festa d'aniversari de la Residència d'Avis Sagrada Família on es veuen Rossend Coll —habitual de l'acordió i la gresca— i Ramon Fontntdevila cantant a duo les Rondes del vi, acompanyats pel grup Les Argelagues.
El fotògraf fotografiat
El diari
Regió7 de l’endemà de Sant Jordi publicava en portada una fotografia del Passeig de Manresa en plena ebullició durant la Diada. L’anècdota curiosa és que entre les persones anònimes que hi sortien retratades hi havia l’excap de Fotografia del diari i actualment president de l’Associació Memòria i Història, Salvador Redó. Sort que la situació no era pas gens compromesa...
No és ben bé això
Una amable lectora em fa arribar aquest rètol al carrer de Sant Antoni M. Claret, en relació amb les obres al voltant dels habitatges que s’estan construint a l’antiga Alcoholera. Queda clar que la persona que ha fet els indicadors no coneix gaire l’entorn i encara menys el sant sallentí, amb una llarga trajectòria eclesial, que ha quedat reconvertit en Maira Claret.
L’empleat poca-solta de Fibracat
La davallada del serveis que ofereix Fibracat des de fa ja molt temps és gairebé tan proverbial com els retards de la Renfe. Res de nou ni digne de ser comentat a aquesta bugada. Però si avui me’n faig ressò és per la queixa que em fa arribar una usuària indignada, més que pel mal servei per la mala educació d’un dels seus empleats. Després d’anar per enèsima vegada a les oficines que l’empresa té al Passeig, per informar-los de les avaries constants i demanar una solució, el noi que la va atendre se li va encarar amb una resposta que potser volia ser irònica, però que resultava insultant: “Miri, senyora, si vol que se li acabin els problemes d’una vegada per totes jo li diré el que ha de fer. Passi’s a Movistar i pagui 200 euros al mes”. Així de clar i de poca-solta. Crec que no fan falta més comentaris, però per si voleu completar el quadre, entreu a la pàgina de la companyia on podreu llegir: “Som una empresa ètica, compromesa i sostenible. Volem generar impacte positiu en l’àmbit social, mediambiental i econòmic”. El que va escriure això encara deu estar rient ara. Rient-se de tots els clients.
