EDITORIAL

Vestigis del passat rural

Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.

Jaume Gubianas i Carles Claret
per El Pou, 6 de juny de 2025 a les 11:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’anella verda abraça l’antiga ruralitat manresana i, a mesura que s’hi aboquen recursos, relliga espais i senders del terme que multipliquen tant les opcions d’oci i gaudi dels habitants com l’equilibri mediambiental deixant espai i respir a la flora i la fauna. Darrerament, la millora de l’entorn del riu i l’endreça de les lleres d’algunes rieres també ha contribuït a endreçar altres pulmons verds naturals que contraresten altes punts de la trama urbana on predomina la grisor del formigó o l’alta densitat de població dels barris i sectors dormitori. Resseguir l’anella verda també implica anar trobant les antigues masies i cases rurals ubicades als afores del terme. Se’n comptabilitzen dos centenars i esdevenen decisives per salvaguardar el territori.

Construccions, algunes d’elles mil·lenàries, que conformen el paisatge de l’entorn de la ciutat perquè solen anar lligades als boscos que les envoltaven com els alzinars de les Marcetes i Can Font, o el bosc del Suanya. En aquest número ens fixarem especialment en les nou més antigues. Tres exemples mostren com encara es conserva l’activitat agrícola i ramadera, com és el cas de les Marcetes, el Grau o Cal Balcells. Altres masies combinen l’explotació pagesa amb l’agroturisme, com passa a les Farreras. La casa de la Culla i Can Font, per la seva part, estan gestionades per la Fundació Aigües de Manresa i ofereixen estudis de la natura i de la importància del cicle de l’aigua a la nostra ciutat. També coneixerem la trajectòria de l’Oller del Mas, que, després de la seva transformació en els darrers anys, ha esdevingut el celler més visitat del país. Un cop més ens centrem en el vessant més patrimonial de Manresa. Un vessant embolcallat d’història i d’explotació agrària, amb l’exploració dels vestigis del passat rural. 
Arxivat a:
Temes del Pou, EDITORIAL
Participació