Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El meu nom és Carmen Bonilla i vaig néixer el maig de 1985 a Hondures, al departament d'Olancho, tot i que als divuit anys vaig anar a viure juntament amb la meva família a San Pedro Sula, que és la capital industrial i la segona ciutat més gran del país. Allà vaig començar els estudis de Comerç perquè m'agrada interactuar amb les persones i el món dels negocis. Com que al meu país no hi ha gaires oportunitats laborals i les persones que treballen guanyen molt poc, vaig decidir muntar un bar i un petit supermercat. Una de les problemàtiques principals per a la gent que tenen negocis és la inseguretat perquè hi ha molts robatoris. Per aquest motiu, i per millorar la meva vida, vaig decidir anar-me’n.
Quan vaig abandonar Hondures tenia clar que vindria a Manresa perquè llavors aquí hi vivia una amiga meva que em va parlar de la ciutat i em va dir que si decidia venir-hi a viure m'ajudaria a adaptar-me i orientar-me. Al mes d'octubre farà vuit anys que visc a Manresa i hi estic molt bé. Quan només feia una setmana que havia arribat ja vaig anar a la torre Santa Caterina i, al cap de tres mesos, vaig fer un curs sobre la cultura catalana a través de Càritas, on tractaven temes com les comarques, el menjar típic català i els llocs més emblemàtics de la ciutat. Actualment, treballo cuinant i netejant en pisos tutelats i quan vaig arribar també feia feines de la llar i cuidava gent gran. També estic a Càritas, on faig diversos cursos i xerrades.
Un dels llocs que més m'agrada de la ciutat és el Pont Vell, perquè és una de les entrades de la ciutat i tothom que hi arriba veu les lletres de Manresa amb la figura del Cor de Catalunya i la Seu al fons. Precisament aquí va ser on em vaig fer la primera foto a la ciutat, amb el riu Cardener. El rètol no hi era, però es veia el pont i el riu Cardener. De Manresa també m'agrada la cultura, el menjar i poder parlar català, perquè si estàs en un lloc t'has d'integrar. I, el que menys, el racisme. Lògicament, no puc generalitzar i per sort no tothom és igual, però ho he viscut en primera persona i també he estat testimoni de situacions de racisme cap a altres persones.
No parlo català al cent per cent, però l'entenc i em faig entendre. Per tenir un mínim de coneixements he fet quatre cursos al Centre de Normalització Lingüística Montserrat, els tres bàsics més el primer de l'Elemental. I. Com que vull millorar el meu nivell, sempre demano a les persones que se m’adrecen que ho facin en aquesta llengua per practicar-la i aprendre paraules noves. Un dels meus objectius és legalitzar els estudis que vaig fer a Hondures, poder acabar el títol de Comerç i treballar en aquest sector, perquè m'apassiona.
