Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest article és seriós, molt seriós. És necessari. I és de justícia. No podem seguir un dia més així. Prou. Hem de ser forts i denunciar-ho i deixar de fer cas a l’ambient tòxic que tenim a tot el país. Cal advertir que a prop de tots nosaltres, molts dels nostres veïns i veïnes estan vivint un calvari i els catalans ho hem normalitzat i acceptat. Prou humiliacions. S’han d’acabar les mirades d’odi, tan perilloses que fins i tot a uniformats amb casc els espanten.
A prop nostre, hi ha milers (milions) de castellanoparlants que viuen oprimits pels catalans, gent tòxica i racista, xenòfoba i totalitària, burgesa i vividora, amb ganes d’aprofitar-se de qualsevol ànima càndida que arriba al país amb voluntat d’aixecar-lo. Ja ho deia Don Santiago Bernabeu, després d’entrar per la Diagonal amb el braç alçat, que Catalunya està bé, tot i els catalans. O el gran exdirector de
La Vanguardia Española dient que tots els catalans som una merda. O el recordatori del president de la 2a República espanyola (si, aquella tan celebrada i recordada pels grans progressistes del país) sobre la necessitat de bombardejar la capital del país per poder tenir la festa en pau.
Si, sort que al llarg de la història recent, hem tingut tants i tants espanyols amb ganes d’ajudar-nos i de tutelar-nos, nosaltres que som tant perillosos. I sort en tenim encara avui, que moltes de les plomes i veus més punyents del país ens recorden les nostres malvestats i les nostres incompetències. I també i per descomptat, els pecats dels nostres avis, besavis i més enllà, cosa que nega
per se, la possibilitat de qualsevol independència política real. Per sort, tots aquests opinadors (alguns d’ells, italians molt ben alimentats) molt i molt crítics, estan a l’aguait per poder assenyalar qualsevol desviació del que marca la doctrina oficial. Ells ja ho saben que Espanya no és cap paradís i que l’estat actual és tan sols la transformació d’un règim feixista. Però el seu no nacionalisme no els permet anar contra la nació espanyola, única i indivisible.
I és per això que tot el sant dia parlen de xarnegos (paraula que fora del seu cap, fa molts anys que s’havia oblidat) i s’expliquen que han vingut aquí a patir. I és per això que obvien qualsevol insult o menyspreu als catalans. I és pel nostre bé que els insults “lufos” o “catalán de mierda” o la imposició per terra, mar i aire del castellà s’han d’ignorar, perquè portem l’estigma al fons de les nostres arrels, l’autèntic pecat original. Però estimats lectors, i ara parlant seriosament, tot això sí que s’ha d’acabar. Molts estem cansats de tanta indignitat i ja fa temps que hem deixat de callar. Tots els mantres propagats per tants i tants altaveus (i comprats per una part de catalans) ens han anat desfent i ens han anat tenallant. Si algú al país fa anys que està secundaritzat i menysvalorat, som els propis catalans que volem exercir com a tals. Prou de silencis i que crítics, lerrouxistes, socialistes i professors universitaris amb càtedres fetes a mida, vagin a predicar a un altre lloc. Catalans, ha arribat l’hora de segar les cadenes i mirar endavant. Si no ho fem nosaltres, ningú més no ho farà.
