Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El pare de Pau Donés
En un acte organitzat pel Centre d’Estudis del Bages per commemorar l’Any Candel, el divendres 6 de juny, a la sala d’actes del Casino, Josep Oliveras Samitier va pronunciar una conferència sobre
Els altres manresans (visió socioeconòmica dels anys seixanta). El catedràtic de Geografia de la Rovira i Virgili fa ja molts anys que viu a Tarragona però coneix com pocs la transformació d’aquesta ciutat des dels seixanta fins ara mateix i les seves xerrades –malauradament massa escasses– sempre estan plenes de dades, d’anècdotes i de reflexions d’aquelles que donarien per a una altra conferència. Aquesta vegada, segons m’explica algú que hi va assistir, va sorprendre a l’auditori amb una revelació que a tots els va venir de nou, inclòs el Francesc Comas, que mira que en sap un munt de coses d’aquesta ciutat. Repassant amb noms i cognoms els protagonistes de la Manresa dels seixanta, Oliveras va comentar que el primer director general del Banc Mercantil de Manresa, fundat el 1967, va ser el senyor Amado Donés, pare del popular cantant Pau Donés, que el 1969 va ser substituït per Ernest Giralt Raventós, que va conduir aquella entitat durant molts anys. Quan Amado Donés va prendre possessió del càrrec, el futur cantant de Jarabe de Palo no devia tenir ni un anyet. Pau Donés va morir el 2020 amb 53 anys i el seu pare, Amado Donés Girón, ara ja de 90, viu des de ja temps al seu poble de Montanui, a la Ribagorça (Osca). Qui sap quins records deu guardar d’aquella etapa inicial del Mercantil.
Astrologia o astronomia?
Un lector de la revista em fa arribar una anècdota simpàtica relacionada amb l'exposició sobre
Dones científiques als carrers, que es va fer a l’Espai Plana de l'Om fins al 15 de juny. Els cartells els van preparar alumnes de diferents instituts, però el títol del cartell –suposa el lector– el devien haver preparat els coordinadors de l'exposició. I sembla que van confondre la ciència de l'astronomia amb la pseudociència de l'astrologia!
Tot el ferro educatiu
La setena Universitat Catalana d’Estiu a Manresa ha girat entorn els reptes de futur de l’educació i ens ha agradat veure aplegats a l’escenari tres dels responsables màxims del departament els darrers quinze anys: Ernest Maragall (2006-10), Irene Rigau (2010-16) i Anna Simó (2023-24). Només hi hagués faltat per animar la conversa la presència de l’inefable Josep Gonzàlez-Cambray, que tantes alegries va donar a la colla de l’USTEC. En fi, entre tots no se sap pas si en faríem un, perquè el departament d’Educació ha fet més cops de volant que l’Emerson Fittipaldi. Això sí, a la cloenda, l’alcalde Marc Aloy es veu que va reclamar un increment del finançament per a la Universitat de Manresa. Per la de debò, vaja.
L'Alternativa fa soroll
El conflicte de l’Alternativa és una mica com el Tenorio per Tots Sants: torna cada any. Però enguany, si es pot dir així, fent una mica més de soroll. Reivindicar la cultura viva és una magnífica idea, és clar, però la metàfora d’aquest taüt resulta un punt esgarrifosa. Allò de Tot sants que dèiem. ¿No havíem quedat que érem la ciutat +benparida? Això si no és que aquestes
perfomances també formen part de l’estratègia de la campanya i el ple de l’Ajuntament —posi’m aquí 5 decibels més de no res— s’hi afegeix amb alegria festera. Si més no, l’edició d’aquest 2025 sembla que està garantida!
La Manresa +benparida
El dia 5 de juny el govern municipal va presentar la campanya institucional
Manresa, més ben parida, pensada per contrarestar el relat de pessimisme i posar en valor els projectes que es desenvolupen a la ciutat. La campanya va rebre de seguida crítiques de l’oposició, que la considera electoralista. Ben aviat van aparèixer per la ciutat plafons de la campanya mostrant la Manresa que ens prometen i també ben aviat molts plafons van ser guixats... i restaurats ràpidament.
Plaça de Crist Rei, encara
Em fan arribar la imatge d’un dels vistosos
mupis de la Generalitat promocionant el Centre Cultural del Casino, com un dels centres d’arts visuals de Catalunya. Concretament el que reproduïm a la imatge es troba a l’inici del segon tram del Passeig. “El tens a tocar... a 180 metres de la plaça de Crist Rei”, ens diu. I és que la Generalitat encara no sap que la plaça es diu... de Neus Català.
Perruqueries a dojo
Una lectora em fa arribar una consideració fruit de la seva observació tot passejant per la ciutat. Ha observat que a la carretera de de Vic, entre la Muralla i la Bonavista, hi ha set perruqueries. Sis pujant a la dreta i una a l'esquerra. Els propietaris d’aquests set establiments, com és esperable, són de procedències diverses i, concretament, ella en compta cinc de marroquins i dos d'autoctons. És només una prova que els temps estan canviant. Tot sigui per donar vida al centre històric.
