En ple mes de juliol, pedalant amb la bike per una via verda esgrogueïda i ben enfundat en l’outfit que m’havia comprat a l'outlet d’un centre comercial, vaig observar com la recent pluviometria havia fet créixer la biodiversitat als pocs parcs de manera exponencial. Vaig raonar: “Si l’escalfament global no s’atura, la massa forestal combustionarà per iniciativa pròpia”, i vaig concloure “Ens extingirem”.
Entro al nucli urbà, acalorat “Com pot ser que amb tantes obres encara no hi hagi pressupost per instal·lar aerotèrmia al carrer?”. Ja m’estava posant massa tribunero i em va passar pel cap enviar un WhatsApp al meu coach per reconduir els pensaments negatius que em començaven a alterar la salut mental, però érem a final de mes i ja gairebé estava al descobert. A part del cos, se m'escalfava el cap. Sort que portava protecció SPF 80 perquè la calor ja era insofrible.
Passant a la vora d’un centre de culte, refugiada a l’ombra, em vaig adonar que hi havia una dona de color, vulnerable en el sentit de pobre, que parava la mà en demanda de líquid. “Pobre de mi”, vaig pensar, ”jo només porto plàstic i procuro invertir en criptomonedes. Soc un home del segle XXI. Si no es posa bizum, haurà de canviar l’orientació de la seva emprenedoria” i vaig passar de llarg.
Giro a la dreta i em trobo amb uns contenidors intel·ligents colgats de bosses d’escombraries fermentant; la ferum em marejava i, malgrat la calor, vaig continuar pedalant fins a notar que tanta exposició a la Vitamina D començava a fer estralls. Em sentia el més vulnerable dels mortals, animals de companyia inclosos, en el sentit d'idiota. “Cal reinventar-se i canviar d’activitat”. Vaig encadenar la bike a un fanal i entro en un dels molts espais gastronòmics del centre de la ciutat on, per recuperar-me, em vaig nodrir amb una suculenta proposta de carbohidrats a la carbonara, proteïnes a la brasa i una bona porció de glucosa amb núvols de lactosa per postres, tot ben regat amb un vi DO Pla de Bages. He de confessar que vaig acabar fregant la intoxicació etílica.
En sortir, comprovo que havien apujat el termòstat de la calefacció uns quants graus i començava a veure visions. La ciutat es fonia al meu voltant, el ritme cardíac se m'accelerava, em faltava oxigen i crec que em va venir una lipotímia perquè vaig sentir una veu llunyana que deia “Que imprudent! S’hauria hagut d’hidratar més sovint!”.
