Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juny de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Poc després de la sortir al
Pou, Jordi Griera ens informava que havia tractat aquesta casa en el web de les Escodines, on hi ha una fotografia antiga en què l’edifici només té la planta baixa, un pis i golfes, en comptes dels tres pisos que té en l’actualitat. A continuació, l’arxiver Marc Torras va localitzar el permís d’obres original de la casa, també de 1903, signat per Ignasi Oms, una troballa prou important si es té en compte que la majoria dels plànols originals havien desaparegut de l’arxiu municipal. Així, s’aclaria el misteri dels tres pisos i, com que a la façana hi ha una inscripció amb l’any 1951 calia esperar que la reforma amb l’addició de dos pisos més fos d’aquella data. Per tant, s’imposava trobar el nom dels tècnics que van fer el projecte de reforma i que van respectar prou escrupolosament l’estètica modernista original d’Oms per fer creure als historiadors actuals que l’edifici era de 1903. En aquest punt, l’arxiver Sergi Jiménez, de l’arxiu Administratiu, va localitzar ràpidament l’expedient d’obres per a l’ampliació de la casa de l’any 1951.
Tot plegat ha donat prou informació per redactar de nou l’evolució de l’edifici. El 1903 Josep Noguera Manubens el va fer construir amb planta baixa, un pis i golfes amb terrat, com es veu en l’alçat de la imatge 1 d’Ignasi Oms. Aquesta composició és la que es veu en una foto del web de les Escodines datada el 1903. El 1941 la vídua de Noguera, Antònia Puig Martí, va encomanar la reforma de la casa amb la construcció de dos pisos més a l’arquitecte Josep Maria Carreras Yelletisch, en la imatge 2, que reproduïa el mateix esquema d’Oms en cada pis, amb tres portes balconeres i un balcó corregut. Però la manca de materials o la duresa dels temps va fer que l’obra no es fes fins al 1951, quan se’n van encarregar l’arquitecte Josep M. Armengou i l’aparellador Josep Camps, que la van deixar tal i com està en l’actualitat, amb dues finestres i una porta amb balcó central a cada pis nou, en comptes de les tres portes dissenyades per Oms primer i per Carreras després. Curiosament, en els tres rombes del coronament hi van deixar la data original, 1903, les quatre barres i la data de la reforma, 1951, quan Oms havia dibuixat les quatre barres al mig i una creu de Sant Jordi a cada banda. Com es pot veure al web del Museu Comarcal, basat en el llibre de Joan Vilaró, Carreras Yelletisch va ser un arquitecte manresà nascut el 1909 que va estar a Manresa fins després de la Guerra Civil fent diversos projectes i de professor de l’Escola d’Arts i Oficis, i després es va instal·lar a Logronyo, on va esdevenir un dels arquitectes més importants de la Rioja, amb grans obres com la Torre Gran Vía.
