Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa seixanta anys, Josep Pla en la seva
Guia de Catalunya catalogava Manresa com una de les més nobles i antigues poblacions del país, alhora que moderna, amb una curiosa barreja d'arquitectura religiosa i d'arquitectura industrial fabril, que li feia dir —literalment— que «a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques». Aquesta mescla és fins a cert punt un indici de l'esperit de la ciutat, que, si d'una banda és pràctic, laboriós i tenaç, de l'altra té un punt de ciutat levítica molt característic». N’hauríem d’estar orgullosos: al cap dels anys, els nous ajuntaments democràtics han fet l’esforç d’ocupar-se d’una ciutat que havia esdevingut urbanísticament força caòtica. I avui l’ordre s’imposa: les fàbriques han anat sortint del nucli urbà i aquell esplet de convents es marceix sense relleus. Però faríem bé de conservar-ne els testimonis. I així com sovint des d’aquestes mateixes pàgines hem reclamat la conservació patrimonial d’un claustre o una creu de terme, hauríem de vetllar pels darrers testimonis muts d’un important passat industrial: catorze xemeneies que ens defineixen com a comunitat, i que trobareu documentades en el tema central d’aquest mes, on a més d’imatges i informació completa, se’n recullen per primera vegada les mides. Tot plegat acompanyat d’una infografia que recull 64 fàbriques amb xemeneies que hi havia hagut a la ciutat.
