El pessebrisme perviu a Manresa

Tot i el creixement de la Catalunya laica, el cert és que quan torna Nadal les formes heretades de la tradició recuperen presència, mal que sigui com a coartada de la cursa consumista on ens hem instal·lat. Per això, i encara que no ho sembli, el pessebre aguanta, sobretot en l’àmbit familiar però també en propostes col·lectives. Com diu l’antropòloga Josefina Roma, «voler reproduir el paisatge i les escenes d'aquella nit de Nadal, en què el cel i la terra s'ajuntaven, comporta, perquè càpiga a dins de casa, un trastocament de les proporcions i també de l'espai. El que al defora era un paisatge inabastable esdevé domèstic dins una habitació o sobre una taula. El que era moviment esdevé immòbil. El que era gran esdevé minúscul. Aquest trastocament de l'espai es correspon amb un canvi en el temps, i el que era llunyà es fa present». El resultat són tot de generacions de pessebristes que encara avui, també a Manresa, substitueixen el firmament per un tros de paper acolorit, l’aigua per paper de plata i la neu per farina. Si no és que s’animen i en fan un de monumental o, en un repte creixent, la versió 1:1 dels pessebres vivents!

 Quan torna Nadal les formes heretades de la tradició recuperen presència a la ciutat 

 

25 anys de pessebre monumental

 
Aquest any es compleix un quart de segle de pessebres al Casino. Tot va començar l’any 1999, quan Joan Simats i Cortina, el darrer gran pessebrista manresà de postguerra, va exposar deu dels seus diorames a la nova Biblioteca del Casino. El Nadal del 2000, la mostra i un pessebre monumental es van instal·lar als baixos de l’edifici, sota l’aixopluc dels Amics de l’Art Romànic, que hi van donar suport durant els primers anys, per l’afició de Francesc Villegas, que mantenia una relació d’amistat amb Simats, fins que el 2005 es va crear el Grup Pessebrístic de Manresa. La nova entitat, presidida pel mateix Villegas, es va unir a la Federació Catalana de Pessebristes, que llavors englobava una seixantena de grups. Ara en són 72 i Villegas n’és el vicepresident.
 
El pessebre dels primers anys era tradicional català, amb suro, i es podia observar des d’una finestra, amb paisatges rurals i horts, fins que van decidir a obrir-lo. primer a tres cares i finalment a totes quatre, de manera que es pogués circular per totes bandes. En la mostra que es fa al Casino hi participen una vintena d’artistes de tota la comarca, que aporten els seus diorames, que acompanyen el pessebre temàtic, que des del 2012 presideix l’exposició i que requereix tot un any de treball. Sovint reprodueix un lloc emblemàtic del Bages, moltes vegades relacionat amb l’art romànic, i prèviament cal fer un estudi de l’indret, fotografiar-lo, fer-ne un plànol, buscar les proporcions correctes... Villegas explica que «hi ha mesos de feina logística i després cal repartir les feines». Durant aquests anys n’han estat directors Joan Simats, Vidal Orive, Josep M. Cots, Jordi Muro i, actualment, Jaume Larroya.
   

Els temes dels tretze pessebres monumentals

2012	La masia del Puig de la Balma (Mura)
2013	La vinya, pedra seca i tines al Bages
2014	El monestir de Sant Benet de Bages
2015	La ciutat de Jerusalem
2016	L’església, el castell i el pont vell de Castellbell i el Vilar
2017	El castell i el poble de Rajadell
2018	Manresa, ciutat de la Llum
2019	L’església, el castell i les torres de defensa de Fals
2020	Conjunt de Coaner (torre del castell, església romànica i santuari
2021	La Manresa ignasiana
2022	La muntanya de Montserrat i el santuari marià
2023	El castell de Balsareny, església romànica i la resclosa dels manresans
2024	L’aqüeducte manresà del Pont Llarg i el santuari de Joncadella

 
Francesc Villegas remarca que la mostra al Casino rep cada any milers de visitants, de totes les edats, i havien arribat al sostre de 15.000 en un any. Ara n’hi passen prop de 10.000 perquè s’ha hagut d’escurçar el període de la mostra. Els recursos necessaris els obtenen de les quotes dels seixanta socis, d’una modesta subvenció de l’Ajuntament de Manresa i de l’aportació que fa la població o l’indret protagonista del pessebre monumental, que habitualment se’l queda quan es retira del Casino: Sant Benet de Bages, Castellbell i el Vilar, Fals... Això és important per al grup; Villegas es dol que sovint el pessebrisme sigui un art efímer, «la majoria de pessebres es destrueixen i és difícil trobar-ne peces als museus, tot i que sí que se’n conserven cada vegada més imatges fotogràfiques». El de l’any 2022, sobre la muntanya de Montserrat, es va exposar després a l’entrada del museu del monestir i hi van passar unes 6.000 persones.
   

El pessebre monumental del 2024

El conjunt monumental d’aquest any, que s’exposa a l’Espai7 del Casino, és una espectacular reproducció de l’aqüeducte del Pont Llarg, amb 15 metres de llargada i amb un salt d’aigua al final. Sota d’una de les arcades s’hi pot veure un pessebre amb el santuari de Joncadella, i a les columnes del pont també hi ha quatre diorames. No hi faltaran tampoc els dimonis, que van introduir fa anys i que tenen molt d’èxit entre els infants. A l’entorn, hi haurà com sempre els diorames elaborats per cada pessebrista –aquest any un total de 25– i també uns diorames en memòria dels companys Joan Prat i Antonio Carrillo, morts recentment.
 
El grup hi ha estat treballant des del gener i la direcció ha anat a càrrec de Jaume Larroya, amb Jordi Muro com a ajudant. Els constructors han estat Claudi Casasayas, Domènec Forns (que també ha treballat tota la fusteria), Domènec Selvas, Jaume Larroya (a més de la direcció i la pintura), Josep M. Laso, Salvador Mallofré (que també s’ha fet càrrec de l’electricitat i els efectes especials), Jordi Muro, Ignasi Segon, Miquel Sensada, Josep Vázquez i Jaume Vilaseca (que també ha treballat en la pintura). La mostra s’inaugurarà el dissabte 14 de desembre, a les 7 del vespre, i es podrà visitar fins al 6 de gener, de dimarts a diumenge, de 17.30 a 20.30 h (els diumenges també d’11 a 13.30 h).
   

Nou local i altres activitats  

Arran de la mort de la propietària del local on el Grup Pessebrístic feia les seves activitats, va caldre buscar-ne un de nou. Va costar, perquè tot i la promesa de l’alcalde d’ajudar-los, no era fàcil trobar un espai amb les dimensions necessàries. Finalment, des d’aquest any tenen la seu en un local de l’Associació de Veïns de la Balconada, a la plaça d’Oleguer Miró, que han adaptat per guardar tots els materials i treballar en el pessebre de cada any. També hi han reprès el curs de pessebres artístics.
 
El curs que imparteixen mestres pessebristes de l’entitat és molt important per al grup, perquè entre les persones que s’hi apunten cada any sempre hi ha algun participant que es queda a l’entitat. Aquest any, després d’un període de pausa per la pandèmia, s’ha pogut tornar a fer i ha tingut força èxit, ja que s’hi ha inscrit una vintena de persones, majoritàriament d’edats madures, però fins i tot amb un jove participant. Els alumnes han reproduït una cova en polietilè, en diferents versions, i en la clausura de l’activitat, que es va acabar el 14 de novembre, la regidora de Cultura els va lliurar el diploma pertinent. Per a l’any vinent ja estan pensant de fer-ne dos, un per a iniciats i un per a novells en el tema.
 
El grup també fa pessebres en alguns locals i establiments comercials de la ciutat, com ara a les Pintures Sagrada Família (Claudi Casasayas), Pintures Bonavista (Josep Casas), Parròquia de la Sagrada Família (Salvador Mallofré)... D’altra banda, la Federació Catalana de Pessebristes porta cada any un pessebre sota el faristol de l’altar major de la basílica de Montserrat i aquest any el grup de Manresa és l’encarregat de fer-lo. L’autor és Miquel Sensada. Es posarà el 24 de desembre i es retirarà l’endemà de Reis. 
 
Una altra de les activitats clàssiques havia estat la de les sortides per veure altres pessebres. Es va començar amb una visita a Nàpols, el 2008, i cada any una cinquantena de persones havien pres part en aquests viatges, preferentment a regions italianes, tot i que el 2018 també es van desplaçar a Portugal. La pandèmia va fer que es deixessin i de moment no s’han recuperat.
   

160 anys de pessebrisme

L’any passat es van complir 800 anys de la representació del primer pessebre a la cova de Greccio, a la vall italiana de Rieti, en la missa que hi va oficiar Francesc d’Assís, el 24 de desembre de 1223. Els seus deixebles van impulsar el costum de fer cada any un pessebre físic, que de mica en mica va anar esdevenint una tradició arreu.
 
Catalunya ha estat pionera en gairebé totes les fites d’aquesta tradició. L’any 1863 es va crear l’Associació de Pessebristes de Barcelona, «que és la primera documentada del món. Del 1786  data també la primera fira de productes i figures per a pessebres amb seu a Barcelona, l’anomenada Fira de Santa Llúcia, que encara avui es munta a la plaça de la catedral», explica Francesc Villegas, autor del llibre 150 anys de pessebres i pessebristes a Manresa (2007), una obra de recerca important sobre el món del pessebre a la ciutat, amb un índex biogràfic de més de 250 pessebristes, la relació dels 40 concursos des de 1922 i la ressenya dels pessebres de totes les entitats locals fets al llarg de 150 anys, amb pròleg de fra Valentí Serra. L’autor ens remarca que la tradició del pessebre «és més antiga a Catalunya que a Espanya, en part per la relació amb Nàpols; moltes cases feien un gran pessebre, es feien concursos i la gent els anava a veure».
 
Villegas reprodueix en el llibre una crònica sobre pessebres publicada a El Manresano, l’11 de gener de 1863: «Entre los muchos que acostumbran a exponerse en público, he aquí algunos que personas competentes nos han señalado en primera línea y que son dignos de ser visitados: casa de D. Francisco March, plaza de la Constitución; D. Mauricio Rutjés, ídem; D. Ignacio Vallés, calle del Hospital; D. Juan Alert, plaza del Carmen; D. Salvador Balaguer, ídem; D. José Solá, calle del Borne». Del text d’aquest comentari es desprèn que el costum de fer pessebres a Manresa i ensenyar-los ja era ben viu en aquella època.
     

Els concursos

Durant gairebé tot el segle XX, sota l’impuls dels frares caputxins de Manresa, i especialment dels seglars del l’orde franciscà, el pessebrisme va tenir un notable creixement a la ciutat, mitjançant els concursos que s’hi feien. El primer concurs de pessebres documentat és de l’any 1922 i consta que es van continuar fent fins a l’any 1935, en què es van deixar de fer per la guerra civil. Eren organitzats per a les categories d’adults i infantils, i en versió tradicional popular català o artístic. Després de la guerra, els concursos es van reprendre i van tenir una notable xifra de participants. «En moltes edicions van superar de llarg el centenar d’inscrits», remarca Francesc Villegas.
 
«Ara ha canviat molt, no hi ha tant d’espai a les cases i es fan més petits». Per a Villegas, al pessebrisme li cal renovació, «necessita buscar noves maneres de presentar les escenes. N’hi ha de bàsiques, com el naixement, però ja hi ha gent que fa coses noves, fins i tot amb figures de playmobil...». Ell mateix i Montse Roldan han fet una experiència innovadora a Lledoners, on els presos han fet pessebres amb materials reciclats.
 

El Pessebre Vivent del Pont Llarg

El 26 de desembre, celebració de Sant Esteve, és un dia que molts manresans i gent de la comarca tenen marcat el calendari i esperen amb molta il·lusió. El motiu: el Pessebre Vivent del Pont Llarg. La tradicional representació nadalenca captiva cada any més de 2.000 persones, que passen pel Poal durant les gairebé tres hores que el muntatge està obert al públic. Aquest any, però, Manresa es quedarà sense l'únic pessebre vivent que es fa a la ciutat perquè l'entitat s'ha quedat sense local, tot i que està en procés actiu de cercar-ne un. 
 
Fins ara, els organitzadors guardaven la major part dels decorats i material divers als baixos de la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, però n’han de marxar perquè allà hi aniran les dependències de Càritas. No se sap quan es farà aquesta transformació, però en cas que haguessin tret tot el material per fer el pessebre ja no podien tornar-lo a desar al mateix lloc. Al fet de no tenir un local s'hi ha sumat la circumstància que enguany tres de les persones de la comissió que hi dedicaven més hores no ho podran fer per diversos motius. És un moment de parèntesi, doncs, ja que la intenció és reprendre el muntatge l'any vinent i, per tant, fer que Manresa torni a tenir un pessebre vivent i que el 26 de desembre sigui el dia d'anar a veure’l.
   

Els inicis

El Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa és una representació nadalenca que combina tradició, comunitat i patrimoni històric. Però té una trajectòria rica i arrelada al barri Mion-Puigberenguer-Poal, on va néixer, als baixos del Casal Parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança. Des de llavors, aquest pessebre ha evolucionat i ha passat de ser un petit muntatge fins a convertir-se en un dels esdeveniments emblemàtics de la ciutat.
 
La primera edició es va fer el 1987, tot just un any després de la inauguració de la parròquia, en un barri que creixia a la perifèria, enganxat a una de les històriques zones de pagès de la ciutat. En els seus inicis, les representacions es feien als baixos del Casal,  amb una representació senzilla, els dies 24 i 25 de cada any, després de la Missa del Gall i de la del dia de Nadal, amb decorats casolans, teles, fusta i palla. La catequista Matilde Puigrodon va idear el pessebre i el va portar a terme durant anys. Va buscar complicitats amb veïns del barri i pagesos del Poal, que contribuïen amb donacions de materials i mà d'obra. La participació dels nens i nenes de la catequesi com a actors, feien la resta.
 
L'elenc inicial, amb el temps, va créixer per incloure també adults i ampliar l'escala i la profunditat de les representacions. En aquesta època, els figurants representaven escenes domèstiques i rurals, on destacava l'ús de vestits tradicionals catalans, mentre que les escenes bíbliques es reservaven per al portal de Betlem. Durant més de dues dècades, l'esdeveniment es va desenvolupar de manera modesta però significativa. Aquest període va estar marcat per la senzillesa i l'esperit comunitari, però va establir les bases per a un projecte de més abast.
   

El muntatge surt a ciutat

Amb el pas del temps, la representació va evolucionar amb la incorporació d’Àngels Serentill en la coordinació general de la celebració. El 2012, el pessebre va viure un canvi crucial, l'esdeveniment va sortir de l’edifici de la parròquia, fins a l'entorn de l'emblemàtic aqüeducte del Pont Llarg, per mirar d’integrar més veïns i revitalitzar aquest patrimoni històric de Manresa. Les escenes es van expandir per incloure un recorregut que abastava des de l'aqüeducte fins a les primeres cases de pagès del Poal, que es van convertir en escenaris naturals del pessebre. Aquest canvi no només va ampliar l'abast de l'esdeveniment, sinó que també va atreure un públic més ampli i va revitalitzar la tradició després de molts anys sense la presència de cap pessebre vivent amb prou entitat a la ciutat.
 
Aquesta ampliació va marcar un abans i un després, amb 135 figurants, que van atraure gairebé 2.000 visitants en la seva primera edició en aquesta nova ubicació. De seguida es van implicar en el projecte la Teresa Tuneu i el Joan Vicens, que van ser crucials per reforçar la coordinació i s’han mantingut fins al dia d’avui. Des de llavors, el pessebre no ha parat de créixer significativament, ha arribat a incloure més de trenta escenes i 350 participants, entre figurants i equip tècnic, i ha superat el nombre de visitants any rere any. L’equip de coordinació s’ha anat reforçant sempre amb complicitats de veïns del Poal i del barri i, fins i tot, de la comarca, seguint la crida dels organitzadors. Tot i això, és el dia de la representació quan hi ha el gruix de gent treballant. Aquell dia, molts dels figurants s’impliquen en acabar un muntatge efímer, que s’omple de detalls en poques hores i que s’ha de buidar de tot allò que és més valuós en acabar la jornada. A les dotze de la nit, només queden sobre el terreny aquells elements constructius de gran volum que requereixen de transport de grans dimensions, ja que el Pessebre Vivent del Pont Llarg té la particularitat que l’espai on es munta és totalment obert i de pas de vianants i de trànsit rodat, en una gran part. Res no queda tancat, més enllà del que es fa dins les cases de pagès.
 
Les representacions recreen la vida quotidiana a la Judea de fa més de dos mil anys i inclouen, a part de les escenes bíbliques com l’Establia, les Anunciacions o els Reis, escenes de vida quotidiana a les cases o al camp, mercats, tallers d'artesans, el campament de pastors o agricultors, els soldats romans o temples i palaus, per exemple. A més, l'esdeveniment integra elements autèntics com animals de granja (ovelles, cavalls, vaques, bous, mules o aviram) i mobiliari d’època, fet que afegeix realisme i reforça la connexió entre l’esdeveniment i el seu entorn rural, amb una forta implicació comunitària i alts graus de sostenibilitat. L'acollida va ser tan positiva que aquest format es va consolidar com l'estàndard per a les edicions futures.
 

Implicació de les entitats

El Pessebre Vivent del Pont Llarg no només es va transformar en un esdeveniment cultural, sinó en un projecte manresà. Els participants ja no eren només veïns del barri Mion o el Poal, sinó que també s’hi va afegir gent d’arreu i de diferents entitats ciutadanes que mantenen viu l’esdeveniment.
 
Al llarg de les diferents edicions, amb l’ànim de crear complicitats, a més de la presència i ajuda incansable dels veïns, de grups de la parròquia i de gent de diferents barris de la ciutat o de la comarca, també s’ha comptat amb la col·laboració d’entitats com el Grup Escènic Nostra Llar del Poble Nou, l'Associació Teatral El Teló, el Grup de Nobles de l’Aixada de Manresa, actors de Sant Fruitós, el Grup Sardanista Dintre el Bosc, els Armats de Manresa, el Grup de Batucada de Sant Fruitós, el Casal Cultural Dansaires Manresans, l’Associació Tradiball Endansa o el CAE. També ha tingut figurants provinents de la residència d’Ampans del barri i joves dels pisos de la Fundació Cots.
   

Un projecte comú

Des del 2013, el projecte forma part de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, cosa que ha permès augmentar-ne la visibilitat i els recursos, i consolidar-ne la rellevància en l'àmbit de la cultura popular catalana. La seva coordinadora general, Àngels Serentill, n’ha estat la presidenta des del 2020 fins a aquest any.
 
Avui dia, aquesta representació és un emblema de Manresa, que destaca tant pel seu arrelament local com per la capacitat d'integrar generacions i celebrar el patrimoni material i immaterial de la ciutat. L'esdeveniment serveix com a plataforma per destacar la importància de l'Aqüeducte del Pont Llarg i la necessitat de preservar-lo, connectant la tradició nadalenca amb la conservació del patrimoni històric. És un esdeveniment obert a tothom, que combina història i valors d’altruisme, compromís i solidaritat.
 

 

Pessebres als cims

Aquest any, per Sant Esteve, els membres del Centre Excursionista Montserrat tornaran a plantar el pessebre al Pedró dels Quatre Batlles, el punt més alt del massís del Port del Comte. I aquest Nadal farà 61 anys que el Centre Excursionista de la Comarca de Bages instal·la el pessebre al cim del Collbaix.
   

El pessebre del Pedró dels Quatre Batlles

Amb una altura de 2.388 m, aquest cim acostuma a estar cobert de neu pels volts de Nadal. És precisament per la presència de la neu que el 1975 un grup de components del Centre Excursionista Montserrat (CEM), aficionats a l’esquí de muntanya, van escollir el Pedró dels Quatre Batlles. Segons explica Domènec Forns, impulsor de la iniciativa, «en aquella època hi havia molta efervescència a l’entorn de l’esquí de muntanya. Nosaltres des del centre organitzàvem sortides cada quinze dies durant la temporada d’hivern i la primera sortida la fèiem coincidir amb la pujada del pessebre». La pujada d’Estivella fins al cim, per tant, es feia i es continua fent amb esquís o amb raquetes, i si hi ha poca neu per aquesta banda l’ascensió es fa per Tuixén, que és cara nord les nevades hi són més generoses. Inicialment la retirada del pessebre es feia durant el mes de maig, però des de l’any 2003 hi queda instal·lat tot l’any.
 
Els autors del pessebre sempre han estat Domènec Forns i Josep Pierola. El primer, fuster de professió, va fer tots els pessebres fins a l’any 2001, en què va agafar el relleu Josep Pierola. Forns qualifica els pessebres d’eclèctics, ja que combinen estils, tècniques i materials tan diversos com la fusta, el boix, el ferro, la pedra, el metacrilat... Sí que tenen en comú la bústia metàl·lica, instal·lada fa uns anys de forma permanent, i el llibre de visites. Enguany, en commemoració del 50è aniversari de la col·locació del primer pessebre, serà confeccionat conjuntament per Forns i Pierola, una col·laboració que té tot l’aire de repetir-se els propers anys. A tall de primícia, Pierola assenyala que «serà un pessebre molt lluminós, tant de dia com de nit». 
 

 Pujar al Collbaix ha esdevingut una tradició per a moltes famílies manresanes 

 

El pessebre del Collbaix

El Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB) instal·la el pessebre al cim del Collbaix. Durant dècades, tot el recorregut es feia a peu. S’assistia primer a la missa del Gall, al santuari de Joncadella, on el capellà beneïa el pessebre, que tot seguit es pujava al Collbaix. Enric Alegre, un dels portadors més assidus des de l’any 1973, explica que, des de fa uns anys, el trajecte des del santuari fins al peu de la muntanya es fa amb cotxe, i des de l’any passat s’ha optat per avançar la pujada a primera hora de la tarda de la vigília de Nadal per afavorir l’excursionisme familiar. Amb el pas del temps també s’han produït altres canvis.
   
Si bé al principi el pessebre es mantenia instal·lat fins a la Candelera, en què eventualment es feia un petit aplec, amb música i missa, aviat es va decidir avançar-ne la recollida a passat festes, a causa de les destrosses dels trinxeraires. «Malauradament, assenyala Alegre, l’incivisme muntanyenc no és fenomen nou». Tot i així, remarca la gran afluència de visitants durant les festes de Nadal, i sobretot el matí de Sant Esteve, en què pujar al Collbaix ha esdevingut una tradició per a moltes famílies manresanes. Al local del CECB hi ha guardats tots els pessebres conservats. Cada any se’n construeix un de diferent, però amb la mateixa temàtica: la muntanya i el muntanyisme, tenint en compte la diversitat de seccions de l’entitat, inclosa la musical, arran de la creació de la coral Eswèrtia, el 1977.
 
L’autoria dels pessebres també és canviant. El d’enguany és obra de Maged Samy, i en el passat hi han participat, entre altres: Lluís Mestres, Àngel Espinalt, Ramon Salisi, Jordi Cirera, David Rodoreda i Enric Alegre, que n’ha elaborat una dotzena, tots en ferro, atesa la seva formació professional en foneria i enginyeria tècnica, i la idoneïtat del material per resistir enfront de la intempèrie. Qui en vulgui saber més pot consultar el llibre De Joncadella a Collbaix. 50 anys de pessebres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Col·lectiu El Brogit), de Francesc Villegas i Martínez.