Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan visitem un pis que volem llogar o comprar, mirem rajoles, comprovem aixetes, ens fixem en l’orientació del sol i preguntem si hi ha hagut algun suïcidi, per si de cas. Però hi ha una cosa que és difícil de verificar amb quatre visites breus: la convivència a l’edifici.
Aquí entra l’especialista d’aquest mes, la gestora o mediadora de comunitats. Segons la seva experiència, el veritable valor d’un pis no el marca el parquet, ni el terrat, ni tan sols el preu del metre quadrat: el marca el nivell de decibels dels gemecs dels veïns quan forniquen.
«Tota molèstia és subjectiva. Qualsevol comportament pot ser un malson per a un veí i un regal caigut del cel per a un altre. Mira, et posaré un exemple concret: el darrer conflicte que hem gestionat. La inquilina del 1r 2a fornica sovint. Un acte ben natural, si no fos pels decibels emprat en l’execució. Tots hem hagut de suportar gemecs aliens i són molestos, especialment si hi poses cara i t’imagines el cos dels protagonistes. El matrimoni del 1r 1a, que deu fer exactament 26 anys i 9 mesos que no practiquen -la seva filla petita en té 26-, estan ben amargats amb les sessions d’òpera de la veïna perquè no les poden replicar. Van insistir-nos que mesuréssim els decibels perquè estaven convençuts que sobrepassaven el límit legal. Quan vam anar a copsar l’opinió de la resta de l’escala, només hi havia una persona que no tenia cap queixa: el veí del 1r 3a, que estava encantat amb els veïns del costat. El que sí que tenia era el pis ple de rotlles de paper de cuina. I quan la del 1r 2a va començar el concert, el veí es va posar la mà molt a dins de la butxaca i ens va tancar la porta als nassos. Al final vam pensar que el
silenci d’aquest veí sospitosament conforme era la clau per resoldre el problema, i així va ser. Quan la veïna començava el coit, la resta de veïns feien sonar un àudio amb el so característic d’una mà entrant i sortint d’un pot de melmelada. L’únic veí que romania silenciós era el que realment tenia les mans a la massa. L’estratègia va ser un èxit i els gemecs es van convertir en murmuris».
Així que ja sabeu, la pròxima vegada que visiteu un pis, porteu un sac de dormir i demaneu un parell de nits de prova. Perquè les rajoles es poden canviar, però per renovar els veïns sorollosos primer hauran de tenir un infart durant l’acte i, aleshores sí, tota la comunitat sortirà a l’escala a aplaudir. O també podeu contractar una mediadora de comunitats, és clar.
