Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És gros, però quan llegireu aquest retrat l’agència de publicitat Clarena ja haurà plegat veles: haurà estat el divendres 31 de gener i la seva responsable, Imma Clarena i Boix podrà finalment jubilar-se. «Ara era el moment de fer-ho». Però fer-ho també costa, perquè han estat molts anys de publicitat arreu del Bages —i el Berguedà i Solsonès cada setmana, si era convenient! Dècades d’empasquinar parets per concerts i discoteques, de repassar milers d’edificis bústia a bústia amb tota mena de reclams comercials, de lleure o polítics. O contractar anuncis per als diaris, revistes, ràdio o el cinema i tot, aleshores que a Manresa hi havia deu cinemes a tot estrop. El seu pare, l’Ignasi Clarena, era un veritable innovador. Venia de fer assegurances, però va descobrir el món de la publicitat i s’hi va quedar per sempre, des de 1963. «Jo havia acabat de néixer, un any abans, tercera de les quatre germanes Clarena, i soc la que es va quedar de relleu...». El pare hi feia de tot, i també la mare, Teresa Boix: van començar al menjador familiar, però de seguida van trobar aquell local davant de casa, al carrer Urgell, i no se n’han mogut mai més. «Fins i tot hi havia ofertes laborals a l’aparador. Ho publicitàvem pràcticament tot!», recorda l’Imma, que es va incorporar al negoci familiar quan es va jubilar la mare. Abans havia estudiat al Lacetània, el cicle d’Administratiu, i també va passar pel cau de la Seu. Esquiadora, la primera feina va ser com a secretària de la secció d’esquí, al Centre Excursionista Montserrat. Però amb vint-i-pocs anys ensopega el boom de feina i comença per introduir la informàtica a Publicitat Clarena: «Abans, amb els pares, tota la gestió era manual, però la feina es multiplicava. Ara quedem mitja dotzena, però vam arribar a ser divuit persones de plantilla, i amb tothom assegurat, eh!?». El cas és que Clarena va aconseguir guanyar la distribució d’aquell nou Pryca a Manresa i calia fer arribar les ofertes arreu de la comarca, de vegades tres cops en quinze dies. Recordeu els palets carregats de paper a la plaça Valldaura? Les onades podien ser de 80 a 120.000 exemplars repartits en tres dies! Clarena ha treballat fins al darrer moment amb el grup Carrefour, omplint una i una altra vegada les 35.000 bústies que ho permeten. «I plego feliç: ha estat una feina que dona molta independència, tot i que els darrers anys també se m’ha anat fent monòtona. Sempre retallant despeses i patint. I, si vols fer les coses bé, no sempre surten els números. Vaja, ben just aguantar!». Sola al capdavant del negoci, ara l’Imma s’imagina que podrà fer vacances, anar a caminar, al cine i al teatre, que tot li agrada. Això i estar amb les filles o amb la mare, i potser anar-se’n vuit dies a Cadaqués. Per tota la resta, Manresa perd una altra d’aquelles estructures de ciutat que capitaleja, sentimentalment a l’alçada de Cal Jorba, la Pirelli o CaixaManresa: adeu a Publicitat Clarena! L’Imma, que és una dona eminentment pràctica, de seguida us matisa el dol: «al darrer moment potser encara hi haurà relleu. Una empresa de Sant Joan ha guanyat el nou concurs Carrefour i, si la volen, jo els regalo la nostra cartera de clients, sense cap problema, de debò. Només vull tranquil·litat». I és així que l’Imma ha anat repartint també l’arxiu que el seu pare conservava, i ara el local és pràcticament net de
flyers i cartells mentre, amb la seva gosseta a la vora, rep la visita d’antics repartidors que saben que amb l’adeu de Clarena es tanca un altre episodi de la nostra història col·lectiva.
