Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Manresa americana (2)
Com us explicava el mes passat, Manresa està de moda. O per ser exactes, aquella Manresa Island que vaig presentar-vos en la
Bugada del mes de gener, a Connecticut (USA), que ara ja té la seva línia de moda. Vinga incrèduls, teclegeu:
https://manresaclothing.com. Pantalons, jaquetes i fins i tot gorres que no haurien de faltar al Passeig el proper estiu! A Manresa, com enlloc. A la de Connecticut, és clar.
Catequesi en castellà
Pel que em diuen, l’Església es posa el dia i fa campanya per la catequesi... però en castellà. Mireu, si no, la gran pancarta que llueix l’església antiga del barri del Poble Nou, on s’anuncia “Catequesis para jóvenes y adultos”. És potser un esforç per arribar a la Manresa intercultural? Que potser són ja els parroquians més fidels?
Banderes evangèliques
I parlant d’evangelis, un lector m’envia la imatge d’una de les moltes esglésies evangèliques que proliferen per la ciutat, concretament la que hi ha a la carretera de Vic, numero 80. Una comunitat, pel que sembla, ben poc arrelada al país i que llueix a l’entrada un estol de banderes diverses..., però cap de catalana.
Pintada poètica davant d’Òmnium
Manresa té veritables poetes de base o de carrer, com n’hi vulgueu dir. I sovint ho reflecteixen a les parets de la ciutat, que llueixen grafits ben curiosos. Mireu si no aquesta pintada, plantificada just davant de l’Espai Òmnium i al costat de la torre del portal de Sobrerroca. No em negareu que el poeta anònim no s’ho hagi passat bé! Ell pinta i que netegi la brigada!
Horaris poc avinents
Un dels atractius de la ciutat és l’obra del pintor Mestres Cabanes. Tanmateix, el manresà o el foraster interessat a visitar l’exposició que la Fundació té a la seva casa natal, al carrer de Sobrerroca, se n’haurà de quedar amb les ganes, malgrat que s’hi anuncia el telèfon per concertar visites (on si hi truques us diran que l’exposició no és visitable). A més a més de l’horari d’obertura de la biblioteca i l’arxiu, permanentment tancats i no pas des de fa quatre dies. Seria tot un detall retirar aquesta informació o bé advertir els possibles visitants que aquest establiment, com un munt d'establiments del barri antic, ha passat a millor vida.
Esquirols, encara
Els nostres lectors que tinguin una certa edat –una bona colla, segur!– deuen tenir ben viu encara el record de les cançons del grup Esquirols, un membre del qual era el nostre bon col·laborador Joan Vilamala. La música del grup els va acompanyar en la seva joventut, al cau i en les excursions, amb motxilla i xiruques. Però el record encara és ben viu i de tant en tant se’n recupera el batec. Justament el programa
El celobert, de 3Cat, els va dedicar el 17 de gener un programa mostrant-ne l'evolució estètica i situant el grup al lloc que li correspon en la música d'aquest país. I jo que me n'alegro!
25 anys d'animació sociocultural
Aquest que veieu a la imatge, micro en mà, és el Joan Morros i no, no està fent un míting per la CUP, està defensant la importància de pensar en l'acte dels 25 anys del cicle formatiu d'Animació Sociocultural i Turística de l'Institut Guillem Catà. També assegut al peu de l’escenari hi ha el Ramon Fontdevila, ara vicepresident de l’associació editora d’aquesta revista nostra i també exprofessor del cicle del Guillem Catà. Això sí, al darrere, dalt de l'escenari, l'artista convidat era el David Fernàndez, "periodista de base i activista de barri i país" com ell mateix s'autoqualifica —i, també, diputat que va ser per la CUP al Parlament de Catalunya entre 2012 i 2015. El tema d'aquell vespre anava de participació i transformació social, feia tot just dos dies de la nova era Trump i el resum que ens n'arriba és optimista: "Sortim d'on som és difícil, però si no fem res encara ho serà més".
