Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A l’esquerra, s’observa una bomba d’aigua que forma part de la maquinària de l’obra, amb les seves mànegues. Al mig, hi ha un grup de disset paletes, amb l’encarregat vestit amb americana, gorra i corbata, que treballen en el forat de la piscina. Al darrere, uns munts de pedra. Al fons i a l’esquerra, observem les instal·lacions de tints Baltiérrez, amb una gran xemeneia fumejant, construïda deu anys abans, en l’ampliació de la fàbrica. A sota, hi havia un carreró d’enllaç entre el Remei i el torrent del Sant Ignasi que permetia arribar al molí de la Pixarada. És l’edifici del centre de la imatge, que funcionava al menys des de la segona meitat del segle XIX. És un immoble de tres plantes, amb un altell al darrere de la part esquerra i una xemeneia de secció quadrada, amb moltes finestres. Al davant, al costat de l’entrada, hi ha dos xiprers, arbrers fruiters i una palmera més a la dreta. Entre la fàbrica dels tints i el molí hi passava el torrent de Sant Ignasi, amb un pont per accedir al molí. Al fons, a l’esquerra, es veu la façana sud-oest de la Fàbrica Nova, construïda cinc anys abans, la subestació elèctrica, la xemeneia troncocònica i la coberta de la fàbrica del Remei, la primera que va construir l’empresa dels Bertrand el 1897. A la dreta, es veu un mur i unes edificacions agràries que també formaven part de la propietat dels Bertrand i les torres elèctriques metàl·liques que subministraven energia al seu complex industrial.
L’edifici del molí de la Pixarada, segons la historiadora Àngels Solà, formava part d’una de les primeres fàbriques situades al torrent de Sant Ignasi, concretament de la de Joan Baptista Soler, de 1806, a qui va succeir el seu fill Josep Ignasi Soler, que per dificultats econòmiques la va vendre el 1824 a Llogari Serra i Francesc Serena. Tampoc va anar gaire bé i la van liquidar el 1839. El 1842 es lloga a Marc Babra i li renoven el 1856. El 1877 se’n fa càrrec la seva filla, Carme Serra, i el 1884, en morir, se n’encarregà el marit, Bartomeu Vidal, mort el 1887. Deixa d’hereva la nova esposa, Zoa Nadal, que la llega al fill Toni Clavé. Aleshores l’explota Cornet, Rosich i Cia, com a molí fariner. Segons la Contribució Industrial, el 1894, l’empresa és Rosich i Cia. Aquest any, la família Bertrand compra el terreny i els edificis per construir la gran fàbrica del Remei. Va mantenir el molí i els va renovar el lloguer. El 1900 el nou llogater era el moliner Pau Alegre fins al setembre de 1929, en què segons es publica a la
Gaceta de Madrid, Josep Tubau Boatella sol·licita la instal·lació del molí, autoritzada el 7 de desembre. Després passa al fill, Josep Tubau Bonet, que el manté fins al 1974, quan Textiles Bertrand Serra recupera el terreny per construir una gran nau de magatzem, de xapa metàl·lica.
