Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest Nadal he recuperat una tradició que no hauria d'haver perdut mai. Els havia vist desenes de vegades quan era petita, però el cert és que no deixen mai de sorprendre, encara que la història es repeteixi. Parlo dels Pastorets dels Carlins, una d'aquelles cites que et fan reviure els Nadals de la infància, amb els àngels, els dimonis, el pessebre i el foc a terra com a teló de fons. El muntatge, amb Maribel Montardit a la direcció i Imma Torrecillas d'ajudant de direcció i coordinació, ofereix dues hores d'espectacle que passen com un sospir. Els tocs d'humor i de por es combinen al llarg d'una representació que crea una gran interacció amb el públic i és capaç de generar connexió amb els personatges des del minut zero. L'obra promet molta emoció des de l'inici, quan uns divertits Lluquet (Oriol Miras) i Rovelló (Ferran Ribera) comencen a somiar mentre l'àvia els explica una rondalla que els deixa submergits en un son profund. És en aquest moment que apareix un temut Satanàs (Daniel de Pedro) com un àngel que ha estat expulsat del cel per desobeir i rebel·lar-se contra el món i sembrar el mal.
A partir d'aquí, comença una representació que de fet és una lluita entre el bé i el mal. Un dels grans encerts del muntatge és que crea paral·lelismes amb obres que aborden la mateixa temàtica com
El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien. Al llarg de les escenes, sona la banda sonora d'aquesta història portada a la gran pantalla per Peter Jackson, i altres clàssics del cinema com ara
El código Da Vinci,
Harry Potter o
Dràcula. La proposta de combinar la tradició amb la modernitat funciona més que bé i la prova és un públic heterogeni que no va parar d'aplaudir en moments espontanis durant l'obra i que al final no va perdre l'oportunitat de saludar els principals protagonistes, que van sortir a rebre els espectadors en acabar. Els Pastorets tenen la capacitat de recuperar aquella essència de Nadal que de vegades oblidem per les ànsies de consumisme que amb el temps han anat substituint pels moments de recolliment i de celebració dels nostres orígens. Poder recuperar aquella màgia amb què vivia Nadal quan era només una nena i fer-ho en un teatre al costat de casa és un regal d'aquells que no t'esperes i t'omplen.
