Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una paraula molt usada en l’àmbit de la casa i que sobta força a interlocutors forans és
postada. Si busquem la paraula al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), ens remet al mot considerat estàndard:
prestatge, com a
«post travessera col·locada horitzontalment entre dos suports, que s’empra per a posar-hi tota mena d’objectes
». Un altre sinònim és
lleixa i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) hi afegeix
escudeller.
El cert és que a Manresa el mot
postada és molt usual. Etimològicament seria un derivat de
post (‘peça de fusta plana’), que prové del llatí
postis (‘bastiment lateral d’una porta’) i és una peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatges, per a servir de suport en alguns oficis i que, a muntanya, servia per a fer sostres:
«Fer una passera amb un parell de posts
»,
«les posts del llit
»,
«una post d’empostissar
»..
. I encara hi podríem afegir la
post de planxar, que el diccionari defineix com a “post llarguera damunt la qual hom planxa la roba” i que les noves generacions anomenen simplement fusta o taula de planxar.
