Any 2025 i cada cop sentim més veus que parlen de les febleses actuals de la democràcia, de l’avenç del totalitarisme, dels passos enrere pel que fa a respecte als drets humans... I seria del gènere estúpid obviar que bona part d’aquestes crides són reals; el problema (el drama, diria) ve quan intentem mirar una mica les causes d’aquesta involució.
Per una banda, tenim un sistema polític viciat i allunyat de bona part de la població i una administració que cada cop es troba més allunyada dels ciutadans que teòricament està protegint. Alhora, representants d’aquests dos mons no accepten les crítiques completament legítimes, només busquen excuses o es defensen llançant adjectius com més va, més ostentosos. Això, que està passant a tot el món, a casa nostra técomponents encara més humiliants i perjudicials, a causa del fet que no tenim eines estatals ni potents que ens permetin dotar-nos d’una certa estabilitat. Durant 40 anys, hem construït un decorat de cartó-pedra que la realitat està deteriorant i els responsables del desastre encara es presenten com a grans i únics salvadors.
Per altra banda, uns mitjans de comunicació subvencionats i que han mentit reiteradament, amb l’ajuda d’una elit cultural, acadèmica i tècnica, sustentada amb els diners públics (i amb unes relacions incestuoses amb els partits polítics) es presenten com a garants de la veritat, de la moral i de la suposada voluntat ciutadana. Tots aquests, cada cop més allunyats de la majoria de la població, continuen predicant en el desert sense patir les conseqüències econòmiques i socials de les seves propostes genials.
Aquesta maionesa és obvi que ens farà a tots anar de ventre. I tot i veure que el món s’encamina a un lloc més fosc i més perillós, cap dels que han asfaltat el camí (segurament sense pretendre-ho) és capaç de fer un pas al costat real i deixar de donar unes lliçons que s’han demostrat com a mínim, poc útils per a millorar l’entorn.
Esperem que no sigui tard i que puguem canviar el rumb (tant nacional com internacional) i que no ens trobem que el món dels nostres fills sigui massa semblant aldels nostres besavis.
