Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sortia l’altre dia a la tele un d’aquells experts que treuen a mig Telediario per amenitzar les notícies i relaxar una mica la informació, una cosa semblant a aquella secció que hi havia al TBO i que es deia
De todo un poco. Experts diversos que quan s’acaba l’estiu parlen de l’estrès postvacances, quan canvien l’horari parlen de com regular les hores de son i, quan hi ha rebaixes, dels drets del consumidor. Aquesta vegada l’expert parlava de la celebració del Cap d’any. Explicava que, per molt que d’una manera racional tots tenim clar que del 31 de desembre a l’1 de gener no haurà canviat res, el ritual de les campanades i dels desitjos és una cosa que ens ajuda a viure, com tants altres que fem i que tenen un valor simbòlic. Dient allò no crec que descobrís res a ningú, però va aconseguir que em parés a pensar en tots els rituals que, d’una manera semblant a la celebració de les campanades, fem durant tot l’any i que d’alguna manera regulen les nostres relacions i donen sentit a moltes coses. Hi rumio i veig que són tants, que si no els tinguéssim la vida seria molt més trista.
Nadal és una època plena de rituals, alguns dels quals, com ara les felicitacions, els brindis o els regals, es repeteixen en altres dates. Són coses que tenen un sentit difícil d’entendre i que si una criatura em preguntés per què les fem, se’m faria més complicat de respondre-li que no pas si em demanés d’on venen els nens. Tu els pots ensenyar que el dia 8 de desembre han de trucar a la tieta Conxita i felicitar-la perquè és el seu sant, i ells ho acabaran aprenent com ho hem après tots, però en el fons del fons, quin sentit té? Doncs el mateix que fer dringar unes copes i dir “salut” o “per nosaltres”. Exactament igual que entregar un regal ben embolicat, sabent que aquell paper no té cap més utilitat que oferir a qui el rep el plaer de treure’l. Però si no complíssim amb totes aquelles convencions tot seria molt insuls. Poc es pensa aquell home que va sortir a la tele, que m’ha fet pensar tant. Ni com m’agrada tenir assumits tots aquells rituals que sí, que en la pràctica no tenen cap utilitat, però que ens fan sentir més humans, més rics i més civilitzats.
