Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em dic Gabriela Vargas i vaig néixer a Xile, on vaig fer els estudis en Belles Arts. La meva estada a Catalunya es pot diferenciar en dues etapes diferents. El primer cop que vaig marxar del meu país va ser l'any 1973 i va ser per motius polítics. Al setembre d'aquell any va haver-hi un cop d'estat militar, jo treballava a la universitat, però al meu marit —que més tard es va convertir en el pare de la meva filla i després ens vam separar— el buscaven els militars a causa de la seva feina. Primer, va marxar ell cap a Buenos Aires amb la seva família, ja que és argentí, i al cap de poc vaig anar-hi jo. D'allà vam agafar un vaixell que ens va portar cap a Barcelona. Això va ser el novembre del 1973. La nostra idea era anar a viure a París, pel fet que ell ja hi havia estat, però quan érem al vaixell ens vam trobar amb un polític català molt conegut d'aquella època i, com que coneixia el meu marit, ens va oferir quedar-nos a Barcelona. Tot i això, vam estar un temps curt a París perquè la meva parella pogués acabar la seva tesi.
L'any 1975 vam tornar a Barcelona i vam anar a viure a Vilassar de Dalt, després vam anar a les Planes i, finalment, a Castellterçol. Durant aquesta etapa vaig aprofitar per fer un doctorat sobre l'estudi del jardí japonès a la Universitat de Barcelona, fins que el 2004 vaig decidir tornar a Xile perquè a la meva filla, que va estudiar Bioquímica a Londres, li van oferir feina a Nova York i volia estar més a prop seu. Al meu país vaig estar-hi fins al 2020, que va ser quan la meva filla va anar a treballar a Suïssa i jo vaig tornar a Catalunya. Aquesta vegada per motius familiars. En aquesta segona etapa vaig veure que no podia viure a Barcelona per diferents aspectes i, com que tenia uns amics de Manresa i ja havia vingut de visita anteriorment a la ciutat, vaig decidir comprar un pis aquí. De Manresa m'agrada la tranquil·litat i que des del meu pis veig la muntanya de Montserrat. Els amics d’aquí els vaig conèixer en els viatges que feia a l’Índia durant molts anys.
Pels meus estudis i professió, he fet moltes exposicions a diverses ciutats; com Barcelona, Tarragona, Saragossa, Brussel·les, Xile... i també a Manresa, ja que formo part del Cercle Artístic. A més, també col·laboro amb les Caputxines portant el seu jardí meditatiu, del grup d'Inspiració 2022, que va commemorar els 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. Tot i que a Manresa no hi tingui família, el meu plantejament és quedar-me aquí perquè hi tinc amics i coneguts, m'hi sento bé i no em puc queixar. Aquests dies de Nadal he estat a Suïssa amb la meva filla, el meu gendre i els meus dos nets de set i onze anys, i aviat tornaré de visita a Xile perquè allà hi viuen els meus dos germans.
