Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de l’antiguitat s’ha desviat l’aigua dels rius per al regadiu o per obtenir energia, amb molins o batans, però les rescloses industrials per subministrar energia a les fàbriques es van construir entre 1821 i 1920, sobretot en la primera meitat del segle XIX. Cap a l'any 1808 les primeres filatures de cotó manresanes havien ocupat els salts existents o fàcils de construir al torrent de Sant Ignasi. Després de la guerra napoleònica, va començar l'explotació del Cardener amb la primera gran resclosa i el seu canal, de la fàbrica dels Panyos, i al llarg de tot el segle XIX es van construir la resta de rescloses on el desnivell i l'orografia ho permetien. La majoria són de nova creació, però algunes ja existien, com la dels antics molins Polvorers, paperers o fariners i la de la Pirelli, o roda del Calderer, que era de regadiu. A Manresa es va implantar un sistema d’onze preses en un tram de 8,3 km, amb un desnivell de només 37 m, amb una concentració màxima de 6 preses en 2,55 km, cada 425 m. Són instal·lacions modestes, d’una longitud mitjana de 70 m i 3 m d'alçada. Els canals són curts o inexistents, per l’alta concentració, i la majoria estan fets de pedra i morter, tot i que originalment eren de fusta. Pel que fa a la forma, tant poden ser corbades com rectes; inclinades o verticals. La resclosa de la imatge és la de la fàbrica de la Riera de Rajadell, construïda el 1844 per Enrich i Solà. 150 m avall del pont de la carretera d’Olesa. És recta, fa 80 m de llargada i s’orienta al marge dret del riu, on hi ha la caseta de comportes del canal. És de secció trapezoidal, amb una alçada de 8 m i el talús és pràcticament vertical, fet de paredat i morter, amb panys de mur de carreu. Al marge dret hi ha un tram que forma un angle obert on hi ha les comportes del sobreeixidor amb una estructura de formigó de principi del segle XX. El conjunt de les rescloses estan protegides integralment pel catàleg per la importància històrica i patrimonial, perquè són un referent de la història industrial i social de Manresa.
PER SABER-NE MÉS:
SOLÀ PARERA, Àngels. Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), Centre d’Estudis del Bages, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa i demarcació de la Catalunya central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Manresa, 2004
VIRÓS PUJOLÀ, Lluís. «El sistema de preses industrials del Cardener a Manresa», Dovella, Manresa, núm. 114, pàg. 11-18.