Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de febrer de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia que vaig fer la defensa del meu treball de fi de grau a Periodisme, el jurat va quedar amb ganes de més. Resumint molt, vaig intentar fer una revisió en menys de cent pàgines de com un diari generalista de gran tirada a Catalunya aborda les notícies sobre salut. Sabia que era un gran repte, perquè com a lectora canviaria tantes coses de la premsa —especialment quan es tracta d’informar sobre temes rellevants relacionats amb l’entorn sanitari— que se m’acumularia la feina durant anys. El treball em va fer pensar (i molt) en la importància que les persones que es permeten escriure sobre salut tinguin una formació mínima prèvia. No n’hi ha prou amb escriure bé. No oblidaré mai les paraules d’una de les persones considerades de referència en el món del periodisme de salut a Catalunya, que
amablement va decidir concedir-me una entrevista telefònica arran del treball. “Segurament deus saber molt de Medicina, però molt poc de Periodisme”, em va dir. I jo, tan sorpresa com indignada, seguia preguntant el que el temps que quedava em va permetre, amb educació i resignació.
El jurat va quedar especialment impactat quan vaig fer referència als titulars. Es titula fatal. I un titular millor o pitjor és cabdal perquè un lector segueixi llegint o passi pàgina. Malauradament, el sensacionalisme afecta qualsevol de les temàtiques de què tracten els diaris. L’espectacularitat mana i si un titular no capta l’atenció del lector qualsevol digital o qualsevol xarxa social ho faran. Quan anys enrere llegia un diari assumia erròniament que el que llegia era cert perquè, si estava publicat, pressuposava que s’havia contrastat la informació. Avui dia, els diaris competeixen amb les xarxes i el cicle de consum de notícies és fàcil de trencar a cop de clic. Ja no estem només davant d’una pèrdua d’interès en la informació, és un atac a la credibilitat del periodisme en tota regla. Com a periodistes i com a lectors, tenim la responsabilitat de reclamar informació veraç, assumint que darrere de cada titular hi ha històries reals, vides i decisions que algú ha pres per oferir confiança a qui llegeix. Com a lectora, em quedo amb els titulars que conviden a la reflexió, però no puc acceptar els que converteixen la informació en esquer mediàtic.
