Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Utilitzant imatges originals i editades d’animals, es va explorar si la manipulació d’aquestes fotografies per fer els animals més atractius podia impactar en les preferències de donació (finançament) i les actituds de les persones. Es van seleccionar espècies poc conegudes, com el numbat, el pangolí indi o l’ai-ai, i es van comparar les versions originals i editades de les imatges per avaluar les reaccions del públic en enquestes i grups de discussió.
Els resultats van confirmar l'existència d’un
biaix de bellesa, on les espècies estèticament atractives reben més suport en forma de donacions, independentment del seu estat de perill. Les imatges editades amb trets com ulls més grossos o colors més vius van obtenir més suport que les originals. No obstant això, el grau d’acceptació d’aquestes imatges variava segons el nivell d’expertesa en conservació dels participants. Els professionals i les persones amb més coneixement sobre les espècies sovint preferien les imatges originals per l’autenticitat, mentre que el públic en general valorava més les versions editades, que evocaven un aspecte més tendre o similar a personatges de dibuixos animats.
Tanmateix, aquesta pràctica genera controvèrsies ètiques. Algunes persones veuen les imatges editades com poc realistes o manipuladores, fet que pot fer disminuir la confiança en les campanyes de conservació. A més, la representació exagerada d'alguns trets pot fomentar una percepció d’aquests animals com a objectes, cosa que podria desviar l’atenció de la seva veritable importància ecològica o cultural. Aquest fenomen s’emmarca dins el concepte de la
vall inquietant, on imatges massa realistes, però amb alteracions subtils, poden generar una sensació d’incomoditat. La relació entre la semblança i l’acceptació emocional no encaixa: les representacions són percebudes com a artificials, poc creïbles o fins i tot desconcertants.
Aquesta recerca conclou que basar les campanyes de conservació només en l’estètica pot ser insuficient i potencialment contraproduent. Proposa que les iniciatives haurien de centrar-se en altres factors, com el paper ecològic de les espècies, el valor cultural o el risc d’extinció. També suggereix educar el públic sobre el biaix de bellesa i promoure la valoració d’espècies menys conegudes, però igualment importants per a la biodiversitat. Així, es podrien superar els prejudicis visuals i fomentar un suport més equitatiu per a la conservació de totes les espècies, independentment de l’aparença.
