Manresa va ser la tercera ciutat del país a tenir registrat un cos de Bombers, ara fa 170 anys. La commemoració coincideix amb l’acord entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament perquè la ciutat aculli aviat la seu del Museu dels Bombers de Catalunya. La renovació i millora del parc està projectada i l’augment de personal ha començat a reforçar la Regió d’Emergències Centre després d’anys de retallades: del 2009 al 2019 no es va incorporar cap bomber ni cap bombera al cos. Ara se n’incorporen 250 cada any. La convocatòria d’enguany aplicarà per primera vegada d’una reserva del 40% de places per a dones, que servirà per capgirar situacions com la del parc de Manresa, on no hi cap bombera.

Deu llistes concorren a les eleccions a l’Ajuntament de Manresa del 28 de maig. Marc Aloy, que va pactar amb Junts el 2019, aspira a mantenir l’alcaldia. Però l’embranzida del PSC a escala global i la divisió de l’espai postconvergent poden canviar la composició dels partits de govern.

Fa un parell d’anys vam analitzar la recerca que es fa a Manresa i el 2006 també havíem entrevistat científics manresans que han fet carrera a Catalunya, a l’Estat espanyol i arreu del món, però en aquest reportatge parlem amb joves investigadors manresans i bagencs que se’n van a fer recerca a fora, per saber amb quins problemes es troben si volen tornar al país i les condicions que se’ls ofereixen. Perquè fer recerca a l’estranger és per a ells, sens dubte, una experiència positiva, però cal que, si ho volen, puguin tornar per aportar els seus coneixements aquí.

Nou anys després de la publicació del tema "Manresa, vista pels escriptors", presentem un nou recull de textos literaris ambientats en èpoques i espais diversos de la ciutat. Si en aquella ocasió ens fèiem ressò de la ruta literària elaborada per l’escriptor Llorenç Capdevila, a partir d’una selecció de textos narratius i poètics d’autors locals i d’arreu, entre els segles XVI i l’actualitat, en aquest número reproduïm alguns dels textos recollits en aquell itinerari i en proposem de nous, extrets d’obres literàries aparegudes amb posterioritat.

Tot i que encara no és possible parlar d’una normalitat plena pel que fa a la presència femenina en els mitjans de comunicació en igualtat d’oportunitats i càrrecs de decisió, tot sembla indicar que hi som més a prop, després d’haver recorregut un camí no gens fàcil.

Amb la perspectiva de l’any 2024, Manresa es proposa repetir sis dècades després la capitalitat de la sardana. I així com és evident que en aquest temps la ciutat ha canviat, cal dir que la sardana també. El seu indiscutible interès musical o plàstic ara conviu en un entorn diferent i, fins i tot, han aparegut d’altres formes de ballar-la. Perquè molt subtilment el moviment sardanista ha evolucionat i avui és en una nova dimensió que conserva la vigència i l’atractiu. Una sardana menys multitudinària, és cert, però viva, capaç de concebre les propostes més desencotillades. Una sardana que a Manresa compta amb col·lectius prou bregosos, disposats a ballar-la... i fer-la ballar.

Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de que «tants caps, tants barrets». Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa –com a totes les ciutats– hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals –la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre "Manrússia" i "Manràqueix"– com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?

La delegació d’Òmnium del Bages i el Moianès arriba als cinquanta anys de vida amb una mirada retrospectiva cap al passat, per recordar les diferents iniciatives que s’han impulsat al llarg dels anys, però amb l’esperança d’encarar un futur ple de reptes.

De Sant Domènec a la Bonavista hi ha el quilòmetre més popular de la ciutat: el passeig de Pere III. Ara fa un segle era a punt d’arribar a la Bonavista, tot i que, per ser exactes, la seva construcció ja havia començat quaranta anys abans. I encara que des del primer dia el seu trajecte va acollir els establiments, habitatges i despatxos de més prestigi, també és veritat que la presència creixent de tota mena de terrasses o els equipaments culturals més emblemàtics n’han fet un recorregut absolutament popular. Perquè al Passeig tothom hi pot trobar el seu espai: és el més democràtic dels carrers de Manresa. I aquest estiu una mica més, ara que les cadires de la inoblidable Rosita tornen al primer tram, gratuïtament i sense les restriccions de la covid: 275 seients a l’abast de tothom per tal de fer més suportable la canícula.

El 31 de desembre de 1981 naixia l’empresa municipal Aigües de Manresa SA, que es posava en marxa l’endemà, 1 de gener de 1982, amb els 38 treballadors de l’antiga Junta d’Aigües Potables de Manresa. Quaranta anys després, el creixement i l’evolució tecnològica de l’empresa són indiscutibles.

La nostra ciutat és un referent per a aquells que hi han nascut, encara que, des de fa anys, facin vida en altres latituds. Precisament, deixar-hi de viure convida a obrir el focus i, mirant-se-la des de fora, saber apreciar-ne les virtuts, endevinar-hi potencialitats, però també adonar-se dels retrocessos o les barreres que Manresa, tot i el pas dels anys, és incapaç de trencar.

Fa una dècada dedicàvem el tema central a parlar de dotze anys d’obres a la Seu i en aquest reportatge constatem que d’un temps ençà la basílica i el seu entorn s’han anat obrint a la ciutat. S’escau que fa 700 anys que es va signar el contracte de construcció amb Berenguer de Montagut, que en fa 650 del trasllat dels Cossos Sants, que el dia 18 d’abril tornarà l’orgue restaurat i que el recinte acull concerts multitudinaris i fins i tot rodatges de pel·lícules. De tot plegat en parlem amb dotze persones que viuen el dia a dia de la Seu, que per a molts manresans és una gran desconeguda.

L’humil i ambiciós projecte del Baxi Manresa ha arribat al seu punt àlgid aquesta temporada. A l’excels rendiment esportiu s’hi uneix una comunió total amb l’afició i la ciutat. Cinc anys després de baixar a l’infern, el Bàsquet Manresa torna a tocar les portes del cel.

El nostre temps recent està marcat pel coronavirus, però, des que la humanitat s’organitza en societat i les persones conviuen en nuclis, les malalties infeccioses i contagioses han tingut una gran importància i s’han convertit en protagonistes de la història. El 1348 la pesta negra va causar 2.600 morts entre els 5.000 habitants censats a Manresa i el 1854 el còlera va provocar 1.529 defuncions a la ciutat. La covid-19 n’ha causat 323 des de l’esclat de la pandèmia.

El gener de 2021 vam presentar una panoràmica de Manresa a partir de les seves deu places més cèntriques i populars. Érem conscients que es tractava d’una visió reduïda, que una visió així feia curt. Per això, i tal i com ens vam comprometre, un any després presentem una dotzena de places més, algunes igualment històriques i d’altres absolutament modernes: places que a cada barri poden ser només una cruïlla o, molt millor, veritables espais de trobada i intercanvi.

El 25 de maig de 2017 es va engegar la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, formada per associacions de veïns, casals, sindicats, coordinadora de jubilats i pensionistes, amb la Marea Pensionista. Junts fan sentir la seva veu en manifestacions, concentracions, assemblees, xerrades per defensar unes pensions dignes i la gent gran davant dels abusos de la banca, però també el jardí de la residència de la Font dels Capellans o una residència pública al Xup.

Es tracta d’un fet contempo­rani: la passió per les furgonetes, les càmpers o les autocaravanes. Aquella antiga dèria de la classe mitjana per disposar d’un apartament a la costa o bé instal·lar la caravana al càmping tota la temporada d’estiu ha deixat pas a una pràctica més lliure, itinerant i cada dia a l’abast de més butxaques. Fins al punt que alguns d’aquests vehicles ja no són un recurs puntual per a les vacances sinó que, si molt convé, poden esdevenir l’habitatge quotidià.

El món de l’esport local obre els braços a dues tendències que han arribat per quedar-se: el crossfit i l’escalada. La companyonia, la desconnexió i l'evolució física són els trets característics que tenen en comú aquestes disciplines. L’exercici és imprescindible en un estil de vida saludable, però no es pot oblidar la importància de la socialització i la salut mental.

El primer any de pandèmia ha generat un gran impacte en l’activitat econòmica de la nostra ciutat. El sector serveis ha patit especialment el canvi constant de mesures decretades per fer front a la propagació de la covid. Som conscients que cada tipologia de negoci dins del sector mereixeria un monogràfic, però en aquest reportatge fem un recull significatiu de les llums i ombres de la realitat que viu aquest sector a Manresa.

Els processos de desindustrialització en territoris com el del Bages es poden contrarestar amb la creació de llocs de treball en empreses d’alt valor afegit o que tinguin impacte directe en les necessitats i l’economia del territori. La investigació i el desenvolupament articulats entre institucions, universitats, centres tecnològics i el mateix teixit empresarial resulten clau.

El divendres 25 de gener de 1946, l’endemà de la festa de la ‘Liberación’ de la ciutat, segons la visió de les autoritats franquistes, va començar la primera vaga general important de la Dictadura, protagonitzada majoritàriament per les obreres de la Fàbrica Nova. Aquest inici d’any se n’han complert 75. La majoria d’historiadors estan d’acord a considerar-la la primera gran vaga en contra del feixisme espanyol.

L’origen de la tecnologia de cadenes de blocs o blockchain es troba en el bitcoin, descrit per Shatoshi Nakamoto l’any 2008 en el document Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. Les potencialitats i utilitats de les cadenes de blocs, però, van molt més enllà del bitcoin i les criptomonedes. Des de la votació electrònica fins als registres mèdics, passant per la identitat digital, l’agricultura, la logística, la banca, la formació, la salut o l’educació, aquesta tecnologia té el potencial d’eliminar intermediaris i reconfigurar el funcionament de les indústries i les societats. Catalunya té un ecosistema potent i Manresa una situació propícia per crear un entorn d’economia digital pioner que aporti valor al seu entorn socioeconòmic.

Aquest mes hem demanat a deu persones que ens parlin de la seva plaça, allà on viuen o van viure, on treballen o bé on projecten, també, el futur de Manresa. Som conscients que, per tal de completar una panoràmica global de la ciutat, queda pendent per a un proper reportatge una revisió dels espais dels barris que s’han anat configurant amb l’expansió del teixit urbà.

​El teixit social manresà té persones significatives, sovint massa oblidades. La nòmina és llarga i diversa. En la història recent de tots els pobles i ciutats –també a Manresa i al Bages– hi ha persones que han estat significatives en el desenvolupament cultural, dins i fora de l’àmbit local, i que sovint resten oblidades en la desmemòria col·lectiva.

Manresa és la ciutat catalana que té més empreses funeràries en funcionament. Dos dels grups privats que hi treballen controlen un terç del sector a Catalunya. Mémora disposa de 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, i Àltima, té 29 tanatoris i 123 sales. Analitzem el sector en un moment de creixement de les incineracions i en què les defuncions s’han gairebé triplicat durant els mesos més àlgids del coronavirus. A finals d’octubre, l’hospital Sant Joan de Déu sumava 183 defuncions per covid-19 des de l’inici de la crisi, que sumades a les 65 que hi ha hagut a l’hospital de Sant Andreu fan un còmput global de 248 defuncions per coronavirus a la ciutat.

Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.

El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.