TEMA DEL MES

Manresa té un bon gruix de teixit sonor

Els carrers de Manresa respiren música. El barri antic és un riu d'harmonies que conflueixen, una sintonia que es fon amb l'ambient quotidià. En aquesta ciutat, la música no és només un art, sinó una part intrínseca de la identitat cultural. Des de la promoció del talent local fins a les emblemàtiques actuacions en els seus escenaris o les diferents maneres de formar-se en música, Manresa és una ciutat que ressona amb una forta vitalitat musical.

Concert de Xiula al Kursaal, amb la col·laboració del grup manresà Gossos | Enric Casas
per Joana Vilar i Bujons, 29 d'abril de 2024 a les 12:18 |
Aprofundim en l'escena musical de Manresa, un planter en què els talents locals es converteixen en protagonistes destacats de la cultura catalana. A través dels seus ritmes i melodies, aquests artistes no només omplen escenaris i sales amb les seves actuacions, sinó que també conquereixen els cors del públic i captiven l'atenció dels mitjans de comunicació. Entre els noms que brillen amb llum pròpia en aquest panorama musical, destaquen figures que s'han consolidat amb una trajectòria plena d'èxits i reconeixement, i d’altres que fa poc que han començat, però que ja s’estan fent un lloc en la indústria musical, on la seva música sona amb força i passió. Repassem qui són.

 Manresa és un planter musical en què els talents locals es converteixen en protagonistes destacats de la cultura catalana 

Berta Sala

La cantautora i pianista té una presència destacada dins de l'escena musical catalana. Després de publicar el seu segon àlbum, Sense saber-ho, la tardor del 2023, la Berta s'embarca en una gira per tot Catalunya, per portart les seves melodies carregades de significat als escenaris de festivals de poesia i llibreries arreu del territori. El títol del seu últim disc ja ens dona una pista de la temàtica. Sense saber-ho es converteix en un testimoniatge de la seva profunda relació amb la paraula, que considera una arma de combat. Aquest vincle estret amb la literatura impregna cadascuna de les seves composicions, i les dota d'una profunditat i una riquesa lírica que ressonen entre els seus seguidors.

 

Berta Sala Foto: Enric Casas


Els orígens musicals de Berta Sala es remunten als seus primers passos a l'escola de música Esclat, on va iniciar el seu aprenentatge musical als cinc anys. Des d'aquell moment, la seva passió per la música no va fer sinó créixer. Va continuar els estudis al Conservatori, per aprofundir en el piano clàssic i més endavant en la tècnica vocal. Aquesta formació li va proporcionar les bases necessàries per explorar la seva creativitat i desenvolupar el seu propi estil musical. L'adolescència va marcar l’inici de la seva aventura com a compositora, en què va explorar noves melodies i lletres que reflectissin les seves emocions i experiències. El 2020, va fer un pas més amb el llançament del seu primer àlbum, Hertogstraat (Segell Microscopi, 2020), una obra que la va dur a fer les seves primeres actuacions a nivell internacional.

A banda de la seva carrera en solitari, Berta Sala també troba temps per col·laborar en projectes col·lectius com Groovin’ Cat, un grup manresà que fusiona la música d’arrel amb elements electrònics. Aquesta diversitat d'experiències enriqueix la seva música i li permet explorar noves sonoritats i estils. Tot i la seva presència activa en altres llocs, i malgrat que ja no viu a la ciutat, Berta Sala no oblida les seves arrels a Manresa. Continua involucrada en projectes culturals locals i ha estat una defensora fervent de la música de la ciutat arreu del món. El seu compromís amb la promoció de la música catalana l'ha portat a compartir el seu talent en escenaris internacionals. I aquest any no és una excepció, ja que té previst repetir concerts fora del país per dur la seva música a nous públics i consolidar la seva reputació com a artista.

 

Jo Jet i Maria Ribot

El duet més conegut de Manresa, Jo Jet i Maria Ribot, ha deixat una empremta indeleble en l'escena musical catalana. Les seves melodies poètiques són fàcilment identificables i una gran part del seu caràcter ve marcat per l’ús que fan del lèxic propi de la ciutat i de la Catalunya central. Amb una trajectòria de deu anys, que celebren amb orgull, el duet està a punt de fer un pas més en la seva carrera, amb el llançament del seu cinquè disc a la tardor.

L'expectació és palpable mentre els seguidors esperen amb impaciència l'arribada d'aquest nou treball discogràfic. Mentrestant, Jo Jet i Maria Ribot no paren quiets. Amb una agenda plena de concerts arreu de Catalunya, continuen compartint la seva música amb públics de tota mena, a través de les seves melodies úniques i les seves lletres profundament evocadores. En els concerts que els esperen des d’ara fins a l’arribada del nou disc, el públic assistent podrà gaudir en exclusiva de les noves cançons que conformaran l’àlbum, i dels temes més coneguts del duet. A més, presenten la novetat de la incorporació de la també guitarrista Marina Lluch, que afirmen que és “la peça que faltava a l’equació”.

El seu últim senzill, Hi va haver un dia de sol, ha captivat l'atenció del públic i els crítics musicals, com una petita mostra del que vindrà amb el seu proper àlbum. A través d'aquesta cançó, Jo Jet i Maria Ribot ens conviden a un viatge emocionali ens recorden la bellesa efímera dels moments lluminosos que esdevenen eterns en la nostra memòria. Ara bé, per entendre plenament la seva música, cal conèixer els seus orígens. Tots dos han crescut a Manresa, la ciutat que els ha vist néixer i evolucionar com a artistes. La Maria Ribot, la veu captivadora del duet, va ser alumna de Celeste Alias i Olga López, dues mestres de cant de renom a la ciutat, i a dia d’avui es continua formant en la disciplina del cant. En canvi, el Jordi, conegut com a Jet, va iniciar el seu camí musical a l'escola Esclat, absorbint coneixements i tècniques a la guitarra que avui defineixen el seu estil únic.
 

Jo Jet i Maria Ribot Foto: Enric Cases


La seva connexió amb Manresa no només es limita als inicis, sinó que la ciutat continua sent el seu refugi i la seva inspiració. És el lloc on han trobat el suport i la comunitat que necessitaven per créixer com a artistes i com a persones. Així doncs, Manresa no només és el seu lloc de naixement, sinó que és la font de la seva passió i el motor que impulsa la seva música cap a noves fites.
 

Sara Roy

Mentre esperem amb expectació l'arribada del seu proper àlbum, Sara Roy, cantautora i guitarrista ja amb renom, continua treballant sense descans per compartir la seva passió musical amb el món. Actualment, es troba immersa en el procés de gravació i producció del seu nou treball discogràfic, que es preveu que vegi la llum aquest proper mes d’octubre. Amb la seva dedicació infatigable, Sara Roy està posant tot el seu talent i creativitat per capturar l'essència de la seva música i oferir al públic una experiència única i inoblidable.

A més dels preparatius per al seu proper àlbum, la Sara també està sorprenent els seus seguidors amb el llançament de senzills que avancen el contingut del nou treball discogràfic. Aquests senzills són una finestra al món musical de la manresana, una oportunitat per captar l'essència i la profunditat de les seves composicions, abans que l'àlbum complet vegi la llum. Paral·lelament a aquesta intensa activitat musical, la cantant ha iniciat una gira de comiat del seu primer disc, (A)mar, una obra aclamada, que va veure la llum el 2021, de la mà del segell Halley Records. En aquests concerts, Sara no només revisita els temes del seu primer àlbum, sinó que també introdueix temes nousi ofereix als oients un tast en primícia del que serà el seu nou disc.

Els orígens musicals de Sara Roy són una mostra de la seva passió des de la infància. Va iniciar el seu aprenentatge musical de manera autodidacta, amb una guitarra que li va regalar el seu pare i amb l'ajuda de vídeos de YouTube. A mesura que va desenvolupar les seves habilitats, va decidir ampliar els coneixements i es va apuntar a l'Esclat, on va estudiar cant, i a l'MTM (Manresa Teatre Musical). Però el seu compromís amb la música no es va limitar a la seva formació formal; va formar part del famós grup Macedònia, durant la seva adolescència, una experiència que li va marcar el camí i va enriquir la seva perspectiva musical.

A part de la seva dedicació a la música, Sara Roy també ha estudiat periodisme i ha combinat la seva passió per la música amb la seva habilitat per comunicar i informar. Emergeix, doncs, com una figura polifacètica i talentosa en el panorama cultural català, que deixa empremta tant en la música com en el periodisme.
 

Sara Roy Foto: Enric Cases
 

Gossos

Parlar de l’escena musical manresana sense fer esment a Gossos seria com intentar narrar la història de la música sense mencionar els Beatles o fins i tot a Mozart. Aquest grup manresà, amb una trajectòria i un renom que destaca per sobre de cap altre, ha estat part indestriable de la banda sonora de la ciutat i de Catalunya. Després de cinc anys d'un silenci que s’ha fet llarg, els Gossos tornen als escenaris amb una proposta que ressona amb un eco de nostàlgia i celebració: A reviure. No és només una gira més per a la banda; és una declaració, un retorn triomfal als orígens per recordar els moments viscuts i compartir-los amb els seus seguidors fidels. La gira constarà de deu concerts, en deu localitats diferents, on interpretaran els seus temes més emblemàtics, aquells que han esdevingut himnes per a generacions senceres.

Però és important comprendre que aquesta gira no preveu la reactivació permanent del grup, ni tampoc la continuïtat d'un projecte que ha transcendit les barreres del temps. És una oportunitat per viure l'últim acte d'una història que, malgrat el seu final, seguirà ressonant en els cors i vides dels seus fans. Amb trenta anys de música i tretze discos a la butxaca, Gossos han marcat un abans i un després en la història musical de Manresa. La seva música ha penetrat en les ànimes dels seus seguidors, ha travessat fronteres i ha creat aliances amb artistes coneguts internacionalment. El seu llegat perdurarà en la memòria col·lectiva com una de les màximes expressions de la música catalana contemporània.

En quant a la seva formació, els membres de Gossos són essencialment autodidactes, artistes que han forjat el seu camí amb passió i determinació. Tot i això, alguns d'ells van fer classes durant períodes de temps curts al Conservatori de Manresa, un detall que il·lustra la diversitat de formes i influències que han enriquit la seva música al llarg dels anys. Encara que Gossos s’acomiadi, sabem segur que continuaran corrent molt temps més.
 

Tres dels cinc membres del grup Gossos Foto: Enric Casas
 

Equipaments musicals

Manresa s'erigeix com un escenari idoni per a la música en tota la seva diversitat. La ciutat no només acull, sinó que abraça la música en tots els seus matisos i ofereix una gamma variada d'equipaments i espais que donen cabuda a les expressions artístiques més diverses. Des d’un gran teatre fins a íntimes sales de concerts, Manresa disposa d'una infraestructura cultural prou envejable, que satisfà bona part de la demanda de tot tipus de públics i artistes. Els teatres de la ciutat es converteixen en escenaris màgics on la música pren vida i transporta l'espectador a universos sonors únics. Els auditoris, dotats amb les últimes tecnologies i acústica impecable, ofereixen una experiència sonora immersiva que engrandeix les interpretacions musicals. Les sales de concerts, ja siguin de petit o gran format, són espais de trobada on la música esdevé un llenguatge universal que connecta emocions i vivències.

A més, l'entramat d'entitats culturals i associacions que configuren la programació musical contribueix a enriquir l'oferta artística de la ciutat. Aquests espais, impulsats per la passió i el compromís amb la música, esdevenen escenaris alternatius on les noves veus i les propostes emergents troben el seu lloc per brillar. En resum, Manresa no només és una ciutat que acull música, sinó que la celebra i la promou en tot el seu esplendor, fet que proporciona un marc propici per a la creació i l'expressió artística en tota la seva magnitud.
 

Teatre Kursaal

El Kursaal emergeix com un testimoniatge viu de la perseverança i la passió cultural a Manresa. La seva història recent es remunta a l'any 1995, quan l'Associació Cultural El Galliner va decidir emprendre una lluita silenciosa per revifar aquest emblemàtic equipament. Amb el propòsit de ressuscitar el vell Kursaal com a un epicentre cultural, van iniciar una campanya de recuperació que va culminar amb la seva reobertura el 2007.

L'objectiu principal era reinstaurar el Kursaal com un teatre essencial en el teixit cultural de Manresa. Amb determinació i esforç, van treballar per reivindicar la importància d'aquest espai, i van crear consciència sobre la seva necessitat en la vida cultural de la ciutat. Així, a poc a poc, van aconseguir captivar l'atenció del públic, consolidant l’immoble com un destí imprescindible per als amants del teatre i la música. Avui dia, el Kursaal funciona també com un gran equipament musical, i és una peça indispensable en el panorama cultural de Catalunya. No només és un teatre, sinó un símbol de la resiliència i la determinació d'una comunitat que valora la cultura com un bé preciós. És un punt de trobada per a músics catalans, un escenari on les notes cobren vida i s'expandeixen a través de les ànimes del públic entregat.
 

Teatre Kursaal Foto: Arxiu



Per als artistes catalans, tocar al Kursaal no només és sinònim d'actuar en un espai emblemàtic, sinó també d'immersió en una experiència única. És un lloc on la màgia de l'art es fusiona amb l'entusiasme dels espectadors, per crear un ambient de connexió i inspiració que perdura en el temps. És, sens dubte, un far que guia el camí de la música i les arts a Manresa.
 

Teatre Conservatori

El Conservatori és un altre pilar crucial en el panorama cultural de Manresa, tot i que en ocasions ha quedat a l'ombra de l'esclat recent del Kursaal. Amb el ressorgiment d'aquest últim, el Conservatori, si bé ha experimentat un lleuger desplaçament, continua mantenint la seva rellevància com a espai emblemàtic per a les arts escèniques i musicals a la ciutat. Gestionat també per l'Associació Cultural El Galliner i MEES (Manresana d'Equipaments Escènics), el teatre Conservatori assumeix una funció complementària a la programació del Kursaal. Tot i que pot ser considerat en un segon pla en comparació amb la popularitat i capacitat del Kursaal, conserva la seva pròpia identitat i importància en el paisatge cultural de Manresa.

Aquest espai no només és un lloc per a la formació i la pràctica musical, sinó també un escenari per a l'espectacle i la cultura. Tot i que els concerts poden ser menys freqüents que al Kursaal, el teatre Conservatori també és un lloc de trobada per a artistes emergents i establerts, i un punt de referència per a la comunitat local interessada en les arts escèniques. Amb la seva arquitectura característica i la seva atmosfera íntima, continua sent un espai de valor incalculable per al teixit cultural de Manresa. A través de la seva programació variada i les seves activitats diverses, alimenta l'esperit artístic de la ciutat i contribueix a la seva riquesa cultural, en constant evolució.
 

Teatre Conservatori Foto: Arxiu
 

La Clandestina (antiga sala Stroika)

La transformació de la sala Stroika en La Clandestina representa un punt d'inflexió en la vida cultural de Manresa. Cap a finals del 2023, la Sala Stroika va passar a ser gestionada pel Grup Ítaca, per obrir les portes a una nova era d'innovació i creativitat. Amb aquest canvi de direcció, l'antic recinte va transmutar en La Clandestina, una sala de concerts i discoteca que continua sent un epicentre vibrant de l'escena musical manresana.

Amb més de tretze anys d'història la sala que ara es coneix com La Clandestina s'ha consolidat com una peça fonamental en el paisatge cultural de la ciutat. L'essència de l'antiga Stroika encara perdura, però amb una nova energia i un impuls renovat. El seu espai íntim i fosc és l'escenari perfecte per a concerts de grups amb un toc festiu, amb una atmosfera efervescent i vibrant que captiva els amants de la música local i visitants. Amb un aforament per a 800 persones, La Clandestina ofereix una experiència única per a públics de tota mena. Ja sigui gaudint de les actuacions en directe dels grups locals emergents o ballant fins a les primeres llums de la matinada en les seves sessions de discoteca, aquesta sala té el poder de captivar i inspirar tots els qui hi posen els peus.

La Clandestina no és només un lloc de trobada per als amants de la música, sinó també un símbol de la vitalitat i la diversitat de la cultura manresana. Amb la seva programació eclèctica i la seva atmosfera enèrgica, continua fent història en la vida musical catalana i porta una programació de grups d’alt nivell a la ciutat.
 

Concert a l’antiga sala Stroika Foto: Arxiu

 

El Sielu

El Sielu és una altra icona indiscutible en el paisatge musical de Manresa, i ha estat la discoteca i sala de concerts de referència al cor mateix de la ciutat. Des de la seva fundació,  l'any 1981, ha estat un punt de trobada per a generacions de manresans i visitants que buscaven una experiència musical inoblidable. Amb més de quatre dècades d'història, El Sielu ha presenciat l'evolució de la música i la cultura local, convertint-se en una part integral de la identitat cultural de Manresa. La seva contribució al panorama musical de la ciutat és indiscutible i ha acollit una àmplia varietat de concerts i esdeveniments al llarg dels anys. Tot i que els concerts que s'hi celebren solen ser de petit format en comparació amb altres locals com La Clandestina, la intimitat de l'escenari del Sielu crea una connexió especial entre els artistes i el públic. Aquesta proximitat proporciona una experiència musical única, on cada nota sona amb una intensitat emocional que no es pot replicar en espais més grans.

Malgrat que la seva mida és una mica més petita en comparació amb altres sales, El Sielu no es queda enrere en termes d'aforament. Amb una capacitat similar, ofereix una atmosfera càlida i acollidora, que converteix cada espectacle en una experiència íntima i memorable. Aquesta proximitat entre artistes i públic crea un ambient d'unió i camaraderia, que fa que cada nit sigui una celebració de la música i la cultura local. En resum, El Sielu no és només un local de música, sinó un punt de trobada per a la comunitat musical de Manresa. Amb la seva rica història i la seva atmosfera única, continua sent un lloc estimat i reverenciat pels amants de la música de la ciutat, i una font d'inspiració per a les generacions futures d'artistes i aficionats a la música.
 

Voilà!

Des del seu naixement, l’any 2009, el Voilà! s'ha convertit en un oasi per als amants de la música en directe a la ciutat. Amb una proposta única centrada en concerts de petit format, aquest local ha fet una gran contribució a l’escena musical. Situat també prop del centre de Manresa, el Voilà! ha estat el lloc de trobada per a una àmplia varietat d'artistes, tant els ja establerts com els emergents que busquen el seu lloc al món de la música. La seva aposta per la música en directe a curta distància ha estat una clau del seu èxit. El fet de tenir un espai íntim i acollidor permet als espectadors gaudir de la música en un ambient proper i relaxat. Aquesta proximitat entre els artistes i el públic crea un marc únic, on la música es converteix en una experiència compartida entre tots els assistents.

Des dels seus inicis, el Voilà! ha acollit una impressionant gamma d'artistes i gèneres musicals. Des de cantautors locals fins a bandes emergents de tot el país, passant per artistes ja consagrats en l'escena musical catalana, la programació del Voilà! ha estat sempre diversa. Aquesta varietat ha convertit el local en un punt de trobada per a tots els amants de la música, independentment del seu gust o preferència musical. A més de la seva oferta musical, el Voilà! també ha jugat un paper important en la creació d'una comunitat musical manresana. El local ha organitzat diverses activitats i esdeveniments que han reunit a músics locals i aficionats a la música, fomentant la interacció i la col·laboració entre ells. Això ha ajudat a enfortir el teixit musical de la ciutat i a crear un ambient vibrants per als artistes emergents.
 

Escenari del Voilà! Foto: Arxiu


En definitiva, Voilà! no és només un local de concerts, sinó un veritable punt de trobada per a la música en directe a Manresa. Amb la seva atmosfera íntima, la seva programació variada i el seu compromís amb els artistes locals, és una peça clau en la vida cultural de la ciutat i una font constant d'inspiració per als amants de la música local. A més, cal tenir en compte la iniciativa estiuenca engegada darrerament: Voilà! a la Lluvià!, que aprofita l’entorn de la torre Lluvià per escoltar música en directe, amb la possibilitat de sopar o fer una copa.
 

Cases de la música

Les Cases de la Música de Manresa són un exemple excepcional de col·laboració entre entitats privades i administracions públiques per fomentar la música moderna a Catalunya. Aquesta iniciativa innovadora va veure la llum fa més de deu anys a Manresa i ha estat un model de referència a Europa en la seva gestió cultural.

L’enfocament principal és promoure la formació, la creació, els concerts i la difusió de la música moderna, posant-la al centre de la seva missió. Les Cases de la Música actuen com a catalitzador per al desenvolupament del talent local i la creació d'una comunitat musical vibrant a la ciutat. Aquestes infraestructures culturals no només ofereixen espais per a la pràctica musical, sinó que també organitzen una àmplia gamma d'activitats relacionades amb la música. Aquestes activitats inclouen des de classes i tallers de formació musical fins a concerts i espectacles en viu que enriqueixen la vida cultural de Manresa. Les Cases de la Música serveixen com a punt de trobada per als artistes i creadors del territori, proporcionant-los un lloc on connectar, col·laborar i compartir les seves creacions amb el públic.

El seu model de gestió, basat en la col·laboració entre el sector privat i les autoritats locals, ha estat un èxit rotund. Aquesta sinergia ha permès que les Cases de la Música es converteixin en una plataforma dinàmica i inclusiva que beneficia tant els artistes com el públic en general. Després de deixar l'edifici de Stroika amb el traspàs d'aquesta sala al Grup Ítaca, les Cases de la Música van traslladar la seva seu al carrer Verdaguer, 21, on mantenen la seva missió de promoure la música moderna. Aquest nou espai ofereix oportunitats i possibilitats per al creixement i l’expansió de les activitats musicals a la ciutat.
 

Conservatori de Música  

Manresa ofereix diverses opcions per a aquells que volen formar-se en música, des d'una perspectiva clàssica i tradicional fins a la preparació per a una carrera musical. En aquest sentit, el Conservatori Municipal de Música de Manresa emergeix com un referent ben establert i equipat a la ciutat.

En l'actualitat, el Conservatori acull al voltant de 650 alumnes i té una plantilla de 40 professors fixos, que ofereixen una àmplia gamma d'instruments d'orquestra per a l'estudi, com ara piano, violí, violoncel, trombó, oboè i clarinet. A més, el centre proporciona formació en cant, llenguatge musical, harmonia i cant coral, i ofereix fins i tot classes per a nadons i tallers per a dones embarassades, amb la voluntat de ser una entitat inclusiva i compromesa amb la comunitat.

 El Conservatori acull al voltant de 650 alumnes i té una plantilla de 40 professors fixos 

 

Arnau Balcells, alumne de grau superior de piano Foto: Enric Cases

 
Aquesta institució, que depèn de l'Ajuntament, està en constant evolució i millora. En aquest sentit, està considerant l'ampliació de l'oferta d'instruments i, per tant, de places de professorat per satisfer la creixent demanda i interessos dels estudiants en matèria musical. El centre té una història rica, que comença el 1931, i des del 2002 ocupa l'antic edifici de l’antiga Fàbrica Balcells, un espai reformat i adaptat a les seves necessitats. Aquesta infraestructura disposa d'aules diverses, sales polivalents, una biblioteca i un auditori amb capacitat per a 180 persones, que s'utilitza per a una varietat d'activitats, incloent-hi assajos de grups instrumentals o vocals i el cicle de concerts dels propis professors.

El director actual del Conservatori, Robert Baquero, destaca que «ja s'estan planificant activitats especials per commemorar el 25è aniversari de l'edifici». Amb la pandèmia, el Conservatori va experimentar una davallada d'alumnes, tot i que ara s'està recuperant i fins i tot queda petit per a la creixent demanda. Aquesta efervescència demostra la vitalitat i la importància d’aquest equipament en el panorama cultural i educatiu de la ciutat.
 

Robert Baquero, director del Conservatori Foto: Enric Cases

L’auditori del Conservatori Foto: Enric Cases

Piano de cua a l’auditori del Conservatori Foto: Enric Casas
 

Esclat

Però, al costat de l’educació musical clàssica proporcionada pel Conservatori, sorgeixen opcions alternatives per aquells que busquen explorar els territoris més contemporanis de la música. En aquest sentit, l'Esclat Centre de Pedagogia Musical Activa emergeix com una pionera i destacada institució en l'educació de música moderna a la ciutat. Des de la seva inauguració durant el curs 1976/77, ha estat un far d’innovació en el camp de l'educació musical. Amb una proposta audaç i compromesa, l'escola Esclat ha influït de manera decisiva en la concepció de la pedagogia musical i ha ofert un enfocament integral que no només ensenya el llenguatge musical, sinó que també busca formar la personalitat dels seus alumnes.

Amb prop de quatre dècades d'història, el centre té un equip docent de més de trenta professionals dedicats a impartir una àmplia gamma de matèries, que inclouen classes d'instrument, llenguatge musical, arranjaments, harmonia, i formació de grups vocals i instrumentals. Aquesta oferta educativa abasta les modalitats moderna, clàssica i tradicional, i proporciona una formació completa que s'adapta als interessos i habilitats de cada estudiant.
 

Concert de corals infantils a l’Esclat Foto: Arxiu


A més del Conservatori i l'Esclat, Manresa té altres acadèmies i escoles de música que ofereixen alternatives. Espai Musical, Ad Libitum, Musilloc i l'Aula de Sons són alguns dels centres que enriqueixen el panorama musical de la ciutat amb una varietat d'opcions per als estudiants que desitgen explorar diferents gèneres i estils musicals fora del marc tradicional. Aquestes institucions contribueixen a fomentar la diversitat i la riquesa del paisatge musical de Manresa i proporcionen una plataforma per al creixement i la creativitat dels músics emergents.
 

Concert de corda amb la participació d'alumnes de l'Eslcat Foto: Arxiu

 

La Mediterrània i el FABA

La vida musical de la ciutat batega amb una gran diversitat d'entitats i organitzacions que programen i promouen activitats. Però entre aquestes, destaca, sense cap mena de dubte, la Fira Mediterrània, un certamen que ha anat forjant la seva importància al llarg de 26 edicions consecutives i s’ha convertit en una cita essencial per a les agendes dels professionals de la indústria musical catalana. La Mediterrània, tot i que no es limita exclusivament a la música, sinó que abasta també les arts escèniques, ocupa un lloc privilegiat com a punt de trobada i intercanvi per als professionals del sector. A través de la seva llotja professional, aquesta fira actua com un catalitzador de connexions i oportunitats de negoci, tant per a les arts escèniques com per a la música, i s’ha consolidat com un veritable mercat estratègic de les propostes artístiques que tenen com a motor creatiu l'arrel, la tradició i la cultura popular.

En l'àmbit musical, la fira es distingeix per centrar-se en l'escena mediterrània de músiques del món i música folk i dona visibilitat especial a les novetats de l'escena catalana d'arrel. A través d'una programació acurada, ens convida a explorar les múltiples facetes de les expressions musicals que sorgeixen de les arrels tradicionals, amb un ventall eclèctic d'artistes i propostes que convergeixen en la seva dedicació a preservar i reinventar les riqueses de la cultura popular. No només actua com un aparador per a les formes artístiques més autèntiques i genuïnes, sinó que també serveix com a plataforma per al diàleg intercultural i la celebració de la diversitat, alhora que enforteix els llaços entre les comunitats i ofereix una oportunitat única per a la descoberta i l'enriquiment mutu a través de la música.

Concert d’Alba Careta i Henrio a l’última edició de la Fira Mediterrània Foto: Arxiu

 

Concert de Fillas de Cassandra, Acrópole, a l’última edició de la Fira Mediterrània Foto: Arxiu


Per altra banda, al cor del barri vell, batega el FABA, el Festival Artístic del Barri Antic, una iniciativa cultural que va veure la llum a principis del 2017, sota la forma d'una associació sense ànim de lucre. Aquest festival, més que una simple celebració de les arts, representa un compromís ferm per descobrir i amplificar les veus i les expressions artístiques que sovint queden relegades, allunyades de les oportunitats convencionals i dels circuits establerts de la ciutat. L'eix central del FABA és la seva missió de donar visibilitat i suport a aquelles persones i col·lectius que, per diverses raons, es troben fora del focus de l'atenció institucional i dels corrents artístics dominants. És un escenari d'igualtat i inclusió, on les creacions locals troben un espai per florir i connectar amb una audiència àvida de descobrir noves perspectives i experiències.

Més enllà de ser simplement un festival, el FABA és una plataforma en constant evolució, concebuda com una autèntica fàbrica de possibilitats per a les creadores locals. A través de la seva programació diversificada i innovadora, el festival no només ofereix una finestra per a les expressions artístiques emergents, sinó que també promou la col·laboració i la cocreació, per fomentar la generació de nous projectes i iniciatives que enriqueixen el teixit cultural del territori. El FABA no només alimenta la vida cultural del barri antic de Manresa, sinó que també actua com un motor de transformació i renovació, alhora que obre portes a noves narratives i experiències que enriqueixen la comunitat i redefineixen el paisatge cultural de la ciutat.

A més de tot això, el propi Ajuntament de Manresa participa en la programació musical de la ciutat amb concerts esporàdics o bé cicles de música, com ara el Sons del Camí. Tampoc no es pot obviar la importància de la Festa Major i la Festa Major Alternativa en la promoció musical de Manresa, ja que són el motor central dels moviments musicals de la ciutat a l’estiu.
 

Concert del FABA a l’Anònima Foto: Arxiu

 

La música ressona a Manresa en múltiples formes i maneres, commoguda per la seva passió i vitalitat. No és simplement un element de la vida quotidiana, sinó un vehicle que transporta l'esperit de la ciutat a tot el país, mentre obre camí cap a noves audiències i estableix connexions profundes amb el públic.

Fer música a Manresa és més que produir melodies; és donar vida a la cultura i a l'esperit d'un poble. És una expressió autèntica i genuïna que ressona amb les arrels i les tradicions de Catalunya, i transmet les paraules i els sons que defineixen la nostra identitat. Les activitats musicals que es fan en aquesta ciutat, immerses en un paisatge cultural vibràtil i en constant evolució, són un far que guia el camí per a nous horitzons. Des de les escoles de música fins als escenaris més emblemàtics, Manresa batega al ritme de la seva pròpia música. És un lloc on la creativitat floreix i on els talents emergents troben un espai. La ciutat respira música i n’impregna cada racó. Més enllà de ser una simple espectadora, la ciutat és un participant activa en la preservació i l'impuls de la música a Catalunya. Les seves institucions i organitzacions s'uneixen en una simfonia col·lectiva per donar suport als artistes locals, fomentar la diversitat musical i enriquir la vida cultural de la comunitat.

Manresa és, doncs, una ciutat amb harmonia i diversitat, una terra on els acords es fonen amb la seva rica història i el seu esperit comunitari. És un lloc on la música no només s'escolta, sinó que es viu i es celebra en tot el seu esplendor, amb una simfonia de vida que perdura en el temps i en la memòria col·lectiva.




Participació