Manresa canta

El cant coral és un àmbit que molta gent atribueix a la gent gran, però en realitat no és així perquè hi ha formacions amb cantaires d’edats inferiors, si bé és veritat que, en el cas del jovent, la participació és menor, fet que no és exclusiu del món coral, sinó extensiu a tot l’àmbit associatiu.

Rosa M. Ortega: «Una coral és molt més que cantar un repertori de cançons, és un grup de persones que es troba cada setmana i fa de la música una eina per millorar el seu benestar emocional»

 

Quatre-cents anys de cant i música

Els inicis de la Capella de Música de la Seu es remunten a l'agost de 1611. Així ho acredita l'historiador Joaquim Sarret i Arbós. Una fet clau a remarcar dins aquesta formació va ser la incorporació de veus femenines, l'any 1959, arran del Concili Vaticà II. La seva presidenta actual, Carme Alarcón, explica que la Capella és la «degana de totes les corals i l´única capella de música del país que continua fent la mateixa tasca per la qual va ser creada». Aquesta activitat ha estat sempre solemnitzar les celebracions eucarístiques més importants durant l'any a la Seu i en altres esglésies de la ciutat a través de la polifonia litúrgica. Alarcón destaca, com una de les actuacions amb més reclam, la missa de la Festa Major.

Els membres de la Capella de Música de la Seu a Montserrat, durant la missa de les confraries (maig 2019). Foto: Arxiu Particular

A part, també actuen en altres festivitats importants del calendari: Festa de la Llum, Setmana Santa, Tots Sants i les festes nadalenques. Eventualment també actuen en casaments i funerals. Per formar part de la Capella cal tenir un mínim de coneixements de solfeig, tot i que el més important és la bona predisposició, veu i ganes d'aprendre. No hi ha un perfil definit, però es demana tenir sensibilitat per a la música litúrgica. Alarcón reconeix que «ens caldrien més cantaires, però falta gent a totes les entitats, perquè a la societat d'avui dia hi ha una manca de compromís en general, ja que hi ha un ventall d'activitats molt ampli que abans no existia».
 

Una institució centenària

Des del seu inici, l'octubre de 1901, l'Orfeó Manresà ha mantingut l’activitat de manera ininterrompuda. Durant la pandèmia van fer assajos i enregistraments telemàtics, que posteriorment van compartir a través de les xarxes socials. Disposen d’un reporti ampli, que comprèn la música de totes les èpoques: Renaixement, Classicisme, Barroc i música contemporània.
   
Per inscriure's a l'Orfeó el que cal és tenir una bona veu i una bona oïda, i per anar bé és bo tenir uns coneixements bàsics de llenguatge musical. Segons l'agilitat de lectura dels cantaires es pot avançar amb més o menys fluïdesa, tot i que, tal com apunta Corrons, «cal tenir en compte que actualment hi ha molts recursos, tant a la xarxa com al propi web de l'Orfeó que ajuden a l'hora d'estudiar; com per exemple, midis o enregistraments amb cada veu destacada per sobre de les altres». També remarca que a l'Orfeó ofereixen classes individuals de cant per a tots aquells cantaires que vulguin millorar el nivell i així avançar més uniformement amb la resta del cor.

Actualment l'Orfeó Manresà està format per persones de 19 a més de 70 anys. Amb tot, la mitjana d'edat tendeix a ser força alta i amb un predomini important de les veus femenines. Corrons explica que «el fet no és exclusiu de l'Orfeó Manresà, sinó que la tendència actual en la majoria de cors amateurs és aquesta. La gent jove té moltes possibilitats i la feina, els estudis, o la conciliació familiar no els permet tenir un compromís continuat, que és el que un cor necessita. A part, la majoria de joves que disposen d’una bona formació musical tendeixen a integrar-se en cors professionals o semi professionals que responen més a les seves expectatives». Quant al futur del cant coral, exposa que no és fàcil fer cap previsió perquè «la societat evoluciona cada vegada més de pressa i de manera més individualitzada. Tot i així no podem perdre l'esperança, de manera que allò que hem de fer és anar-nos adaptant als nous temps creant espectacles diferents dels que estàvem acostumats, afegint-hi moviment i coreografies per tal de sortir del concert estàtic d'una peça després de l'altra. Això, però, no exclou que si es fa alguna obra simfonicocoral la posició sigui la del concert de tota la vida».
 

Una coral de muntanya

El Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) es va fundar l'any 1905 i la tradició coral és un fet indissoluble de la pròpia cultura excursionista. El 1956 es va formar un grup coral juntament amb un conjunt d'harmòniques. Al si de l’entitat, les corals s’aniran formant i desfent fins que l’any 1977 el grup coral s’estabilitza i es crea la coral Eswèrtia, sota la direcció d’Imma Serra i Joan Maria Bozzo. El nom correspon a una petita flor d’alta muntanya. A l’inici, la formació va participar en la festa anual de Cançó de Muntanya, la tradicional Missa del Gall a Joncadella i el concert de Reis de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. Més endavant van fer l'enregistrament del disc Danses del Bages, amb la cantada del ballet de l'Esbart Manresà Nit de Sant Joan, de Josep Padró i Manel Camp. També van participar, juntament amb altres grups corals, en la interpretació de Glòria de Vivaldi i Carmina Burana, i en diversos intercanvis internacionals a França i Itàlia. Més recentment la coral ha participat durant 10 anys en l’espectacle del Misteri de la Llum. No tenen un calendari fix, però acostumen a preparar un parell de concerts per les festes nadalenques i dos més per la primavera i el juny, tot procurant compartir-los amb d'altres cors.
 
Per ingressar a la coral no es demana saber música, però si se sap solfeig és preferible. El perfil d’edat és alt, perquè encara hi ha alguns cantaires del grup inicial i perquè «com a la majoria de corals amateurs, el que fa falta és un compromís regular que a vegades la gent jove no pot portar», destaca Melcior Serra, president del CECB, que afegeix que el repertori «és variat, sense oblidar els nostres orígens de muntanya i tradició«. Val a dir que també han anant incorporant al repertori adaptacions de cançons catalanes i internacionals actuals. Serra opina que el futur del cant coral «és incert, malgrat que sempre hi haurà col·lectius amb ganes de cantar».
 

Les set corals del Conservatori

El desembre de 1932, després d'un llarg periple, es va municipalitzar el Conservatori de Música, es va aprovar el reglament, es va escollir el director i es van convocar les places de professorat. Un altre any clau va ser el setembre de 2002, quan el centre va reinstal·lar-se a l'antiga Fàbrica Balcells. L'oferta formativa del Conservatori consta de set corals. Cor Infantil, dirigit per Francesc Vallès. Està format per nens i nenes de nivell elemental, entre els 7 i 11 anys. Aquest curs 2022-2023 s'ha tornat a fer després de 3-4 anys d'inactivitat. Cor Juvenil, dirigit també per Francesc Vallès. En aquest cor hi ha dos subgrups: Cantabile, un cor de veus blanques format per noies i nois entre 12 i 15 anys, i Sons, amb alumnes que tenen entre 15 i 19 anys. Cor de Cambra, dirigit per Jordi Noguera; és un grup format amb veus mixtes de nois i noies de tercer, quart i cinquè del grau professional d'escola avançada. Dos grups vocals moderns: Belts i Sunset, dirigits Joan-Pau Chaves. La franja d'edat dels seus membres va dels 15 als 18 anys. Són grups mixtos, que segueixen l'itinerari de música moderna. El cor d'adults, dirigit per Jordi Noguera, fa dotze anys que funciona i és compost per cantaires de diferents edats.

Carme Botifoll, directora del Conservatori de Música, explica que també s’ofereix una activitat d’iniciació a la música adreçada a les escoles bressol. Es duu a terme un cop l’any, abans de Setmana Santa, i consisteix a mostrar els instruments a partir de contes musicals.
 

Un cor atípic

La coral Harmonia no és una formació típica amb una junta directiva i estatuts. Es va fundar el 1985, arran d'una activitat vinculada al Casal de la Gent Gran del carrer de Circumval·lació, l'actual Casal Cívic El Castell. Des de llavors no hi ha hagut cap període d'inactivitat, tret dels mesos en què va esclatar la pandèmia. Per formar-ne part no cal saber llegir música i la major part dels cantaires no ha estudiat música i aprèn d’oïda. De tota manera, fan els assajos amb partitura. D’aquesta manera, tal com destaca la directora, Montserrat Perramon, «amb el temps saben interpretar, per exemple, si les notes són més llargues o més curtes, si són més greus o més agudes, la coordinació amb altres veus...». L’edat dels cantaires oscil·la entre els 65 i els 85 anys. Normalment fan un parell de concerts de Nadal i dos o tres més la resta de l'any, amb diferents formats: ells sols, en companyia d’algun altre grup o en la trobada del Canta Gran. El repertori és una mica variat: cançons populars i tradicionals de diferents indrets, i sobretot sardanes. Actuen bàsicament en altres casals de gent gran i en residències i centres de dia. Perramon destaca, com a experiència especial dins la seva trajectòria, l’enregistrament d'una cançó per al CD Veus Grans, en què també van prendre-hi part 58 corals de casals de gent gran de la Generalitat de Catalunya.
   

Una coral de Sant Joan

La coral Czarda es va crear el 1987 a Sant Joan de Vilatorrada, uns mesos després de la inauguració de l'Escola de Música Municipal. La iniciativa va sorgir del compositor Agustí Charles, que era el director i impulsor de l'escola, i d'un grup de famílies. El creixement de la coral en nombre de cantaires, qualitat i activitat va produir-se durant els anys 1988 i 1998, amb Alícia Prieto com a directora. Des de llavors i fins abans de la pandèmia van ser sis les persones que els van dirigir. La covid-19 va comportar una paràlisi de la coral, que ha estat reactivada aquest gener amb Joan M. Bozzo com a nou director i la incorporació de noves veus. Tenen la previsió de fer, com a mínim, dues actuacions l'any: per la Festa Major i Cap d'any, però estan disposats a fer-ne més. Per formar-ne part sempre és bo tenir coneixements musicals per poder avançar més ràpidament, però no és un requisit imprescindible. Tenir una bona oïda i predisposició és suficient. La majoria de cantaires estan jubilats i tenen nocions musicals i d’algun instrument. Fan música popular i actual, romàntica i clàssica. Abans també havien cantat música medieval i del Barroc. Conxita Tarrés, una de les fundadores i cantaire en actiu, exposa que «no estem limitats a un tipus de música en concret. Va per cursos i directors». Algunes de les actuacions importants que han realitzat al llarg d'aquests anys han estat la participació a la Roda Coral entre els anys 2000 i 2018, i al concert pel 5è aniversari de la consagració de la Sagrada Família de Barcelona, el novembre de 2015.
 
Per a Tarrés, és difícil dir quin futur tindrà el món del cant coral perquè «el que avui és blanc demà pot ser negre. El que si és cert és que la mitjana d'edat dels actuants cada vegada és més elevada i hi ha corals que tenen seriosos problemes per tenir cantaires de totes les cordes. El món coral sempre ha estat una forma d’expressió i a l'actualitat hi ha múltiples i molt diferents maneres de poder-se expressar». Respecte dels altres països afegeix que «la música és cabdal per a l'ensenyament i la formació del jovent, però això aquí sempre s'ha deixat una mica de costat i depenent de la bona voluntat de la gent».
 

Cantar entre caravanes

La coral Albada es va fundar en el si del Caravaning Club del Bages fa gairebé trenta anys. Al començament tots els membres eren socis del club, però actualment és oberta a tothom. Segons el seu director, Ramon Ferrer, per cantar-hi no fa falta saber música: «Només cal una mica de voluntat i ganes de passar-ho bé». En aquests moments els cantaires tenen més de seixanta anys i tant canten cançons de Nadal com havaneres, temes de musicals i cançons tradicionals catalanes.
 
Tot i això, les actuacions que porten a terme són diferents i la quantitat de concerts varia molt cada any. Ferrer destaca dues actuacions «per la importància i el record que en guardem»: L'agost de 2003, quan van fer un concert de música catalana a Montmeló, al Circuit de Catalunya, en un ral·li internacional que va comptar amb més de 750 caravanes i 3.000 persones vingudes de tot Europa; i el 2006, quan van actuar a l'església de la Sagrada Família de Barcelona. Ferrer també assenyala que el futur de les corals «és una mica incert i cal que la gent jove s'impliqui més perquè falta jovent».
 

El món del gòspel

L'escola de música Esclat oferia a principis del 2000 una assignatura que estava relacionada amb el gòspel. Un dels professors del centre, Ramon Escalé, va proposar crear un grup amb aquest estil musical, encara força desconegut al país. En la primera convocatòria s'hi van presentar una quarantena de persones. Al cap d’uns anys, Esclat Gospel Singers es va desvincular de l'escola de música, però en va conservar el nom.

Assaig de l'Esclat Gospel Singers. Foto: Francesc Rubí

Segons el fundador i director actual del cor, Ramon Escalé, «llegir partitures i música sempre ajuda, però en el nostre cas no és imprescindible. Qualsevol persona que canta sap un mínim de música i afinar i tenir sentit rítmic es desenvolupen amb el temps». El perfil actual dels seus membres és d'una mitjana de 40-60 anys i majoritàriament són homes, tot i que també hi canta gent jove de 17 anys. La formació va passar per un moment molt bo, entre els anys 2008 i 2010, en què es feia una quarantena d’actuacions per any. Ara només se’n fan entre cinc i deu. Escalé ho atribueix al fet que «el gòspel abans estava de moda i s'escoltava a tot arreu i, en canvi, actualment no hi ha l'interès que hi havia, però tot és cíclic i pot tornar a tenir la repercussió de fa anys».

Durant la seva trajectòria han actuat al Teatre Grec de Montjuïc, al Teatre Nacional de Catalunya, al Kursaal... i el proper 13 d'abril presentaran el muntatge Gran Concert de Gòspel, juntament amb el grup Barcelona Gòspel Messengers i altres grups d'Europa. El repertori comprèn cants d’església, música contemporània, americana, africana... Ramon Escalé comenta que «les corals tenen una funció artística i una de social», i afegeix que a l'Esclat Gospel Singers «som com una família, amb l'activitat principal de veure'ns cada dimecres per assajar, cantar i compartir una bona estona». En referència al futur de les corals, destaca que serà «el que nosaltres vulguem que siguin» i remarca que «estem en un dels millors moments, perquè tenim cantaires molt bons i gent molt ben formada».
 

Sardanes i cançons

La coral Dintre el Bosc, vinculada a la colla sardanista del mateix nom, neix partir d’un primer taller de tres mesos l’any 2008, el qual va anar repetint-se cada any, fins que el 2014 el grup va decidir fer una parada d’un any. No va ser fins al 2016 quan, amb motiu de la seva participació en l’espectacle 7 textures vives, representat al Kursaal, van decidir reprendre l’activitat, amb el nom de Dintre el Bosc canta (2018). En el 60è aniversari de l’entitat, la coral va interpretar la cançó Llença't de Lax'n'Busto, amb una lletra escrita per a l’ocasió.
 
La majoria de cantaires són jubilats o pensionistes d’edats compreses entre els 55 i 82 anys. Per cantar-hi només cal tenir ganes de participar-hi, aprendre i gaudir. Canten cançons populars catalanes, havaneres, temes religiosos, boleros... Solen fer unes quatre actuacions cada any, coincidint amb la festa de l’entitat, Emociona't i Canta Gran. Pere Serra, membre de la junta, no vol ser derrotista pensant en el futur de les corals, tot i que assenyala «que no hi ha relleu perquè la majoria tenen una mitjana d'edat alta». A part, constata que hi ha manca de veus masculines i conclou dient: «No volem que les nostres veus s'apaguin».
 

Tots són homes

El març de 2011 es va crear el cor Lupulus Emsembla. Van fundar-lo un grup que es reunia per fer el got i la tertúlia. Interessats també per la música, van decidir provar de cantar amb l'objectiu de treballar el cant coral de qualitat. Tal com afirma Oriol Vila, director del grup, «esbarjo i compromís no han d'estar pas renyits». Divideixen el concert en dues parts. Dediquen la primera a la polifonia sacra, des del segle XVI fins a l'actualitat. En la segona, interpreten música profana i popular. Tant poden cantar alguna peça de Mozart com el Cant de la Senyera. Ja fora de programa, quan s’escau, passen al que ells anomenen el tercer temps. Vila explica que «quan fem un sopar o ens conviden a algun acte on sempre apareix alguna guitarra, alguna flauta, l'acordió i algun instrument de percussió, ens posem a cantar cançons més animades de manera totalment improvisada. Té molt èxit i la gent que ens ha acompanyat més d'una vegada ens han demanat que ho féssim més sovint».
 
Des de la seva formació fins a la pandèmia feien cinc o sis concerts en cicles i festivals de Manresa i altres ciutats de dins i fora de la comarca. A més, també han fet diverses col·laboracions musicals amb Feliu Ventura, Carles Belda, La Caravaggia i Roger Mas, entre d'altres; i també participacions en esdeveniments i actes socioculturals. Van patir un període d'inactivitat per la pandèmia i des de llavors no fan tantes actuacions com abans. «Hem fet algun concert, però no al mateix ritme que temps enrere. Quan vam tornar a repescar els assajos, ens va costar trobar el ritme un altre cop», destaca Vila.

Actualment la coral està formada per una vintena de cantaires, la majoria dels quals amb formació musical i coral prèvia. Assagen a la sala dels Carlins, que també és la seu social. Bàsicament tots tenen un perfil semblant, en el sentit que són pràcticament tots treballadors en actiu en diferents àrees laborals. Hi ha també estudiants, i ara ja en comencen a tenir algun de jubilat. Les edats estan compreses entre els 25 i els 65 anys. Fins i tot hi ha gent més gran que hi participa quan pot. Oriol Vila explica que «en general som persones amb família i disposem de poc temps de lleure, però el fet de tenir un vespre a la setmana dedicat a cantar amb companys i a passar una bona estona xerrant i rient és una bona vàlvula d'escapament, és com una teràpia de grup». Vila opina que «sempre hi haurà qui voldrà cantar i ajuntar-se amb altra gent amb unes inquietuds semblants. No són moments fàcils per als cors, a causa del ritme de vida que portem, però tampoc crec que els que ens han precedit ho tinguessin més fàcil. Per tant, confio que sempre hi haurà grups de gent amb ganes de cantar junts. A Catalunya hi ha moltes corals històriques, amb moments més bons que altres, però encara hi són».
 

Per la igualtat i la solidaritat

Incordis és un col·lectiu vinculat a l'Ateneu Popular La Sèquia que agrupa unes 50 persones d'edats molt diverses. Des de l'abril de 2013 es troben per cantar un repertori de cançons que ha estat significatiu en llocs i moments diversos com a expressió de grups que han lluitat contra les desigualtats i en pro de la justícia social. És obert a totes aquelles persones que vulguin compartir l'experiència de viure la música en general i el cant coral en particular com a eina de transformació social, atès que «aquesta és l'essència del cor i el que compartim tots els membres, més enllà dels coneixements i experiència musicals de cadascú», explica Josep M. Vilar, director de la coral.
 
En aquests deu anys han fet unes 90 actuacions entre concerts, trobades amb altres cors socials, cantades en activitats de l'Ateneu o d'altres ateneus, o en actes reivindicatius de diversos tipus; com per exemple a la Fira Mediterrània, en l'espectacle juntament amb la Companyia Elèctrica Dharma el febrer de 2016 al teatre Kursaal, o les actuacions a Brussel·les i a Bolonya aquell mateix any.

Vilar considera que el cant coral «a curt i mitjà termini, anirà a més, tant qualitativament com quantitativament per diversos motius: en primer lloc, per la seva adaptabilitat a un món en permanent evolució. El camí fet des dels Cors de Clavé a mitjan segle XIX fins als actuals cors socials, cors de gòspel, de gent gran o amb clara orientació LGTBIQ+ –per posar alguns exemples–, que conviuen amb cors professionals, testimonia aquesta capacitat d'adaptació i de diversificació. En segon lloc, per la democratització de l'aprenentatge de la música –sobretot gràcies a la xarxa d'escoles de música–, que fa que un percentatge creixent de la població tingui coneixements de música i hagi viscut experiències corals que vol projectar a la seva vida adulta. I, per últim, els programes de TV i les plataformes que ofereixen música vocal en streaming, que gaudeixen d'alts índexs d'audiència i esdevenen models socials».
 

Una coral universitària

La coral USènior va sorgir l'any 2016 arran d'una assignatura de la Fundació Universitària del Bages dins de la Usènior; cursos de formació universitària per a més grans de 55 anys. Va ser promoguda per la cantant de jazz Celeste Alías. La primera actuació van fer-la a la Seu l'any 2017, en què la FUB va ser l'entitat administradora de la Festa de la Llum. L'únic requisit que cal per formar-ne part és ser alumne de la FUB. Quan van començar eren unes 40-45 persones i actualment hi ha 154 sèniors «amb ganes de passar-ho bé i desconnectar de les preocupacions tot cantant un repertori de cançons molt variat».
 
Alguns dels membres del grup també destaquen que «la FUB com a institució ens dona molt suport, la relació amb els companys és molt important i cantar és com una teràpia perquè ens dona vida». Per la seva part, la directora de la coral, Rosa M. Ortega, afegeix que en un cor «es fa molta pinya perquè és una unió de veus de persones que no competeixen, sinó que comparteixen i cohesionen, i això afecta positivament les relacions humanes». Des dels inicis de la coral, els membres del grup destaquen l'actuació al Centre de Congressos d'Andorra, en la VI Trobada Internacional de Corals de Gent Gran, l’any 2018.
 

Refilets per la llibertat

La coral Refilets neix en el marc de Música per la Llibertat, que va emergir el novembre de 2017 arran de l’empresonament i l’exili dels polítics independentistes, després del referèndum del Primer d’Octubre. La proposta consisteix a interpretar El cant dels ocells, ja sigui amb instruments o cantant, als pobles i ciutats de Catalunya i d'arreu. A Manresa aquesta convocatòria es va fer diàriament a la plaça Major durant gairebé cinc anys, del 2 de novembre de 2017 fins el setembre de 2022, quan la cantada va passar a ser setmanal. En aquest context, l’octubre de 2020 un grup de músics que col·laboren habitualment en aquesta iniciativa es planteja cantar El cant dels ocells a quatre veus davant l'ajuntament, i és així com neix la Coral Refilets. Es tracta de cantaires més aviat grans, la majoria dels quals canta o ha cantat en altres corals, i que comparteixen aquest objectiu de denunciar la repressió de manera transversal. Es demana que es tinguin unes nocions bàsiques de solfeig.
 
Actualment la coral és integrada per 24 cantaires. Cada setmana, els dimarts a les set de la tarda, després d’un assaig d’una hora de durada a l'Espai Òmnium, canten la coneguda peça de Pau Casals a la plaça Major i una altra cançó del seu repertori, format per obres tradicionals i populars, sardanes, nadales... També han cantat alguna cançó ucraïnesa amb motiu de la guerra. Des dels seus inicis han participat en les cantades de la Flama del Canigó, la revetlla de Sant Joan, i la Marxa de Torxes, la vigília de la Festa Nacional de Catalunya.

Maria Àngels Serra, la directora de Refilets, remarca que a Manresa «hi ha una gran tradició de cant coral perquè hi ha hagut grups infantils, juvenils i de gent gran, que ara és la que predomina. Una solució seria promoure el cant coral des de les escoles de música per assegurar un bon planter de cantaires».
 

Un cor de dones

La proposta de crear el Cor de Dones va néixer de la Cultura del Bé Comú, una consultora cooperativa en cultura transformadora i l'entitat que gestiona el teatre Els Carlins amb la finalitat de treballar, a través de la música, la cohesió social d'un grup de persones d'edats i orígens diversos. Per formar-ne part no necessariament s'han de tenir coneixements musicals ni experiència en cant coral, sinó que és un pretext per crear dinàmiques més enllà del propi cor, reforçar l'autoestima i poder tenir un espai global creatiu. És una activitat que es porta a terme des de les regidories d'Inclusió Social, Joventut, Feminisme i LGTBI i Cultura de l'Ajuntament de Manresa. La responsable del cor és Maria Ribot, dinamitzadora de grups a través de la música i cantant del duet Jo Jet i Maria Ribot.
 
La primera experiència es va fer del setembre al desembre de 2021 a la Casa Flors Sirera, amb unes vint dones inscrites, d’entre trenta i setanta anys, les quals van demanar-ne la continuïtat, que es va concretar entre el febrer i el juny de 2022. Atesa la bona acollida, s’ha tornat a oferir, d’octubre de 2022 a juny de 2023, al Casal de les Escodines.

Les procedències de les cantaires són diverses: hi ha un gruix de dones nascudes a Catalunya i a l’Estat espanyol, però també hi ha dones de Sud-Amèrica (Veneçuela i Xile), Àfrica (Marroc, Senegal) i altres països d'Europa, com Romania.

La dinamitzadora del grup, Maria Ribot, explica que «el cor de dones no té un estil concret. Algunes vegades es trien les cançons perquè ens ajudin a practicar les segones veus, provem cànons i també incorporem una mica de percussió corporal. A part, gairebé sempre escollim les cançons perquè ens agraden, ens inspiren i/o tenen un missatge que per a nosaltres és important». El cor ha participat en l'acte institucional del 25N, amb motiu del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones; l'octubre de 2022 als Cinemes Bages Centre dins la programació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya CLAM, i el novembre a la Plana de l'Om, dins el Fòrum Internacional Multireligiós, en el marc dels actes de Manresa 2022.

Ribot destaca que li agradaria que hi hagués moltes corals perquè «el cant col·lectiu i participatiu és important» i afegeix que en les corals en què no es necessita tenir coneixements musicals «es pot apropar més el cant a la gent des de l'experiència de gaudir de la música i compartir-la».

En relació als diferents programes comunitaris que es porten a terme des de la regidoria de Cultura, la tècnica Emma Oliveras subratlla la necessitat de socialització a través «de les corals o altres activitats esportives o artístiques, ja que és molt important per a les persones nouvingudes trobar un espai lúdic que actuï com a component de cohesió».
 

Altres corals de l’entorn

La Verbena és una entitat de Sant Joan de Vilatorrada que va néixer el 1918 per iniciativa d'un grup de pagesos i treballadors de la fàbrica tèxtil Borràs, amants de l'art i la cultura. Un any més tard, el 1919, van posar en marxa la coral. També tenen un grup de teatre, l'esbart dansaire i la colla de geganters i grallers. A la coral, dirigida per Rosa M. Ortega, hi canten persones de més de 65 anys i no cal disposar de coneixements musical ni de cap veu especial. Tal com afirma la seva directora, «la coral és oberta a tothom i només posem la condició de tenir ganes de venir, créixer, compartir, aprendre i, sobretot, passar-ho bé i tenir compromís per venir als assajos i fer les actuacions». Tenen un repertori variat i adequat al seu nivell perquè, tal i com explica Ortega, «si és molt fàcil, no aprens i no t'aporta res, i si és gaire difícil, no hi arribes i això et pot portar a la frustació».

De les actuacions que han fet al llarg de la seva trajectòria destaquen les tradicionals caramelles i la representació de Cançó d'Amor i de Guerra, que van interpretar l'any 1993 amb motiu del 75è aniversari de l'entitat i que va comptar amb la col·laboració de la soprano Núria Rial.

Rosa M. Ortega també dirigeix la coral Taral·lejant Albades, de Calders. Es va crear l'abril de 2013 i els cantaires tenen més de 55 anys. De la seva faceta com a directora de cors i professora de música, Ortega afirma que «la música és la meva vida. He tingut una sort immensa de poder fer de la meva passió i vocació, la meva professió» i afegeix que ha conegut perfils diferents que «m'han ajudat a ser millor persona» i esmenta els presos de Lledoners i el cantant d’Obeses, Arnau Tordera.

La coral Escriny és un cor mixt creat l'any 1968 a Santpedor i dirigit per Marc Reguant des de 2009. Els seus membres tenen entre 17 i 75 anys. Reguant també dirigeix des que es va crear l'any 2016 la coral Teies, al mateix municipi. En aquest cas, és un cor femení amb edats entre els 30 i 60 anys. En els dos casos, els cantaires són de Santpedor, però també d’altres indrets del Bages. A Santpedor també hi ha la coral Llar d'Avis de Ca l'Arola, dirigida per Xavier Santamaria. Les corals Les Veus de Castellnou, dirigida per Xavier Ros; d'Aguilar de Segarra, dirigida per Robert Moreno; i Amistat de Cardona són altres grups de cant coral que es poden trobar al Bages.
 

Cançons de tots els temps

Rosa M. Ortega, exregidora d'Infància, Joventut i Persones Grans de l'Ajuntament de Manresa comenta que des del consistori es porta a terme des de l'any 1997 el taller de cant coral Cançons de tots els temps. La iniciativa va néixer amb la finalitat de promocionar i ensenyar el cant coral a les persones grans de la ciutat mitjançant les associacions de veïns, ja que els assajos es porten a terme als diferents barris. Actualment està dirigit pel músic Pep Torras, que va un o dos cops a la setmana als casals o locals veïnals i ofereix un repertori ben variat (valsos, tangos, cançons tradicionals...).
 
Des del taller es fan diferents projectes musicals, com per exemple la participació en el Canta Gran, ideat per l'Auditori de Barcelona per incrementar el paper de les persones grans dins la societat, que es va fer els dies 7 i 8 de març al teatre Kursaal, amb un espectacle que va girar al voltant del món dels boleros. El primer dia hi van actuar deu corals de Manresa i comarca i, el segon, deu associacions de veïns de la ciutat. Rosa M. Ortega, que va participar juntament amb les tres corals que dirigeix: la USènior de Manresa, la Taral·lejant Albades de Calders i la Verbena de Sant Joan de Vilatorrada, agraeix al teatre Kursaal «la seva disponibilitat perquè s’hi pugui celebrar i per donar-nos l'oportunitat de poder-hi participar, ja que nosaltres sols no podríem viure aquesta experiència perquè no tenim prou nivell» i afegeix que «és una gran iniciativa perquè ho podem compartir amb altres corals».

Durant el confinament causat per la pandèmia va sorgir una iniciativa des de la regidoria de Gent Gran pensada per combatre la soledat no desitjada. Juntament amb el tècnic Enric Roca i el músic Pep Torras es van elaborar dues llistes amb diverses cançons, una en català i l'altra en castellà, amb la finalitat que si algú coneixia una persona que estava sola i era el seu aniversari, el Pep Torras li trucava i li cantava la cançó escollida. Va tenir molt èxit i es va fer durant tot un any. Tal com afirma l'exregidora Ortega, «l'Ajuntament no és només pressupostos. És molt més que això, com ara cuidar a la gent».
 

Música intergeneracional

L'any 2012 va començar el projecte Art k'suma amb l'objectiu d'apropar la gent gran a la gent jove potenciant l'art a través de diferents disciplines com la dansa, el cinema, l'escultura, la fotografia, el teatre, la pintura i la música. Un any el Casal de Gent Gran del carrer Circumval·lació, juntament amb els alumnes de l'institut Guillem Catà, van representar el Nadal al Catà, que encara es continua organitzant.

L'espectacle Emociona't és un muntatge intergeneracional que s'ha fet quatre vegades per Nadal, amb la música com a fil conductor. Rosa M. Ortega destaca que «es treballa la cultura des d'un punt de vista cohesionador, inclusiu i transformador, perquè és un punt de trobada de gent que ve d'àmbits diversos i que, en una situació normal, no es trobaria». Hi intervenen usuaris de la Fundació Ampans, presos de Lledoners i gent nouvinguda, entre d'altres.