170 anys de bombers a Manresa

El foc, un dels quatre elements bàsics, amb l’aigua, la terra i l’aire, ha estat al llarg de la història una eina bàsica per a la supervivència i alhora un enemic que pot esdevenir mortal. S’estima que es va descobrir per primera vegada al voltant de l’any 500.000 aC i anys més tard, quan la humanitat va aconseguir domesticar-lo per al seu propi ús, va descobrir també el risc d’incendis i els seus efectes devastadors.

Aquest possible impacte negatiu del foc va obligar a utilitzar l’enginy per crear instruments capaços de calmar la força de les flames. És llavors quan apareix la figura del bomber com a especialista per apagar incendis. La primera documentació es troba a Egipte, però van ser els romans els pioners en l’organització d’un cos de bombers, uns guàrdies nocturns que feien rondes i donaven l’alarma en cas que hi hagués un incendi. 

A Manresa, els bombers hi van arribar abans que internet, el mòbil, el cotxe, el ferrocarril, l’electricitat o el gas. De 1853 ençà, els darrers 170 anys, els bombers han format part del paisatge i de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Cada dia, al Parc de Bombers de Manresa, es fan de mitjana 1,9 serveis no urgents, i 5,1 serveis urgents. Un total de 688 serveis no urgents i 1.851 serveis urgents durant el 2022, que arriben als 2.539, una mitjana de 7 al dia. A la Regió d’Emergències Centre es fan cada dia 23,9 serveis no urgents i 22,8 serveis urgents, un total de 46,7 serveis diaris. En total, 8734 serveis no urgents i 8.314 serveis urgents durant el 2022.
   

Nou parc

«El parc de Manresa queda petit». Així de clar es pronuncia Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior. És del mateix parer el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort, que explica que «la dotació del parc de Manresa és de 61 professionals i les instal·lacions tenen més de 40 anys, amb una distribució d’espais i necessitats que no responen a les necessitats actuals».

Joan Delort: «La Regió d’Emergències Centre estarà ubicada al municipi de Sant Fruitós de Bages, i el Parc de Manresa estarà situat al polígon Bufalvent de Manresa»

El diagnòstic és clar, i la solució, també: «El propòsit i compromís del Departament d’Interior és construir un parc nou», afirma Delort, director dels Bombers. Per això, «fa mesos que estem parlant amb l’Ajuntament de Manresa de la cessió d’uns terrenys, fet que s’ha materialitzat una vegada aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 22 de desembre de 2022, on es cedeix de forma gratuïta el ple domini de la finca situada al carrer d’Edison, núm. 8B, per a la futura construcció del nou parc de bombers a la ciutat».
 
El director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments concreta que «ara ha començat el tràmit d’acceptació de la cessió de terrenys per part de la Generalitat i posteriorment s’incorporarà en els encàrrecs que el Departament fa a Infraestructures.cat». Per tant, «una vegada Patrimoni de la Generalitat rebi la cessió es farà l’encàrrec del projecte funcional del futur parc de Manresa». El Pla urbanístic municipal afecta al Parc de Manresa, ja que es troba dins de la futura anella verda. Joan Delort explica que mentrestant, «per garantir unes mínimes garanties de confort i ús, enguany farem arranjaments entre els quals pintura interior i exterior».

Pel que fa a la nova Regió d’Emergències Centre, l’inici de les obres no serà el 2023, atès que s’està acabant el projecte executiu per després procedir a licitar la construcció. «Es preveu per al 2024», assegura el responsable polític dels bombers. La Regió d’Emergències Centre estarà ubicada al municipi de Sant Fruitós de Bages, i el Parc de Manresa estarà situat al polígon Bufalvent de Manresa.

La futura seu de la Regió d’Emergències Centre ja té definit el disseny de com serà l’edifici que substituirà les instal·lacions actuals. «L’empresa encarregada –explica Delort– està enllestint el projecte executiu. De la darrera reunió queda pendent solucionar la ubicació i tipologia de la torre de pràctiques i la configuració de l’heliport. Un cop finalitzi aquesta fase de redacció, només quedarà licitar». Per tant, es treballa per poder inaugurar-lo abans que s’acabi el 2025.
 

Més efectius i recursos

Les retallades van perjudicar notablement el sistema d’emergències i seguretat de Catalunya: del 2012 al 2019 no es va incorporar cap agent als Mossos d’Esquadra i del 2009 fins el 2019 no va entrar cap bomber ni cap bombera al cos. Però la nova etapa del Departament d’Interior ha revertit la tendència i el pressupost de la conselleria va ser de 1.600 milions d’euros per al 2022. L’any passat, la despesa en seguretat i emergències va créixer un 20% en comparació amb l’any 2020, i va arribar a un nivell de finançament inèdit. Els bombers van recuperar inversió, que ha anat sobretot a corregir la greu mancança existent de vehicles, equips i materials. I enguany aquesta partida destinada a les emergències i a la seguretat ha crescut encara més: un 13% respecte de l’any passat. El pressupost total del Departament per al 2023 és de 1.814 milions d’euros. És a dir, 214 milions d’euros més que el 2022. Això suposa un creixement del 13% respecte de l’any passat.
 
«Per fer bé la feina, els nostres cossos d’emergències necessiten efectius i mitjans: el 2022 es van incorporar 250 bomberes i bombers i aquest 2023 es convocaran 470 places, 240 d’una convocatòria oberta aquest mes de gener i una de 230 prevista per a finals d’any, i s’incorporaran al cos 250 bombers més després de superar el període de formació a l’Escola de Bombers», explica el conseller Joan Ignasi Elena, que afegeix que «apostar i defensar» els cossos de seguretat i emergències «vol dir sobretot dotar-los de persones, recursos i eines».

El conseller afirma que «en paral·lel a garantir que cada any s’incorporin nous bombers, hem renovat material, eines tecnològiques, vehicles i parcs». I és que «s’està fent un reforç rellevant per millorar la tecnologia a disposició de la seguretat i les emergències». Per exemple, els bombers disposen ara d’una quarantena de mitjans aeris: 24 helicòpters, 10 avions de vigilància i atac i la disponibilitat de 2 hidroavions, a part dels 16 drons. En paraules del conseller, «calen, sobretot, més bombers i bomberes, i per això estem fent promocions anuals de 250 places».

En tres anys, Bombers de la Generalitat haurà superat el llindar dels 3.000 bombers funcionaris i els 1.800 voluntaris. El 2021 es van incorporar 9 bombers al parc de Manresa i el 2022 se’n van incorporar 4. La dotació actual del parc de Manresa és de 61 persones: 1 cap de parc, 1 sergent, 5 caporals, 38 bombers de primera, 9 bombers de l’escala bàsica, 1 bomber de primera que fa part de les guàrdies a Manresa i també hi ha el personal del GRAF Manresa, que depèn del dia poden ser 6 bombers. El gener de 2019 la dotació era de 46 persones, cosa que suposa un creixement d’efectius al parc de Manresa del 32,61 % els darrers tres anys. Al parc de Manresa no hi ha cap dona. A tota la Regió d’Emergències Centre hi ha 6 dones: 1 a Berga, 1 a Calaf, 1 a Cardona, 1 a Guardiola de Berguedà i 2 a Prats de Lluçanès.
 

Presència femenina

És una xifra rellevant: de 61 persones del parc de Bombers de Manresa, cap és una dona. No és un cas aïllat, sinó tot el contrari. Actualment, només el 2% del cos de Bombers de la Generalitat el formen dones. I tampoc no és un cas únic; països com Alemanya (9%) i Anglaterra (8%) són dels països que han assolit millors dades d’incorporació de dones, però encara lluny de la paritat. Segons Alba Alfageme, psicòloga i assessora en Polítiques de Seguretat i Perspectiva de Gènere d’Interior, aquesta realitat «és el resultat d’un condicionament històric i sociocultural, en especial en un tipus de tasca que ha estat carregat de estereotips i prejudicis».
 
I això, en paraules d’Alba Alfageme, «té molt a veure amb la nostra societat i els estereotips de gènere que ens conformen». Perquè la imatge de la tasca de bomber/a «s’ha relacionat i vinculat històricament als homes». Un dels principals problemes, sosté l’assessora d’Interior, és el baix nombre de dones que es presentaven a les oposicions. Al ritme actual, per veure la paritat, un mínim d’un 40% al cos de Bombers de la Generalitat, caldria esperar 121 anys, fins al 2.144. Per això, explica, «ara estem davant la necessitat evident de visibilitzar les dones perquè esdevinguin referents, perquè les nenes, noies i dones vegin que és possible. Hem de construir miralls», sosté Alfageme.

El conseller Joan Ignasi Elena ho subratlla: «Un dels objectius del Departament d’Interior per a aquesta legislatura és la feminització dels cossos de seguretat i emergències». Del conjunt d’accions per fomentar la igualtat d’accés al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, «una de les més rellevants que hem adoptat és la reserva de places d’un 40% per a dones en les properes convocatòries per accedir al cos. I també al de Mossos d’Esquadra i al cos d’Agents Rurals». La propera convocatòria de 240 places per accedir a l’escala bàsica del cos de Bombers, que es va publicar el 26 de gener fins al dia 23 de febrer de termini per a presentar-s’hi, és la primera que inclou la reserva del 40% de places per a dones. A l’anterior s’hi van inscriure 422 dones, la xifra més alta registrada mai de presència femenina en una convocatòria d’aquestes característiques.

Joan Ignasi Elena. Foto: Interior

«Cal deixar molt clar –recalca Elena–  que en aquestes convocatòries no es regalarà res a ningú. Fem una mesura d’acció positiva per accelerar un canvi i acabar amb un greuge històric cap a les dones. Els nous funcionaris i les noves funcionàries dels cossos hauran d’haver superat i aprovat totes les fases de les convocatòries i tothom tindrà les condicions, aptituds i habilitats per desenvolupar la feina».

El canvi introduït, argumenten des del Departament d’Interior, és fer més equitatives algunes proves físiques que, «malgrat l’aparença de neutralitat de gènere, es basaven en criteris masculins». Un exemple és l’eliminació de la prova de la corda i la introducció de l’arrossegament del ninot. «La raó d’adoptar aquesta mesura és que es detectava un biaix de gènere en la prova de la corda», raona Alba Alfageme, una de les impulsores de la vintena de mesures per avançar en la feminització del cos de Bombers de la Generalitat en aspectes com l’accés al cos, les condicions de treball i la conciliació laboral, les infraestructures i mitjans o la formació que va presentar el conseller Joan Ignasi Elena el desembre passat.

Lliurament de Diplomes de la 23a promoció del Curs de formació bàsica per a bombers i bomberes, la darrera que ha entrat al cos. Foto: Interior

El conseller d’Interior raona que «revertim una injustícia històrica. Ho fem per una qüestió de justícia i per una qüestió d’eficàcia. És necessari comptar amb el talent femení a tot arreu». «I és imprescindible –sosté Joan Ignasi Elena– poder-hi comptar també en els cossos operatius, perquè com més semblants siguin a la societat a la qual serveixen, millor podran dur a terme la tasca de servei públic que tenen encomanada».

642 dones s'han inscrit a la darrera convocatòria d'accés al cos de Bombers de la Generalitat que va acabar el passat 23 de febrer, la xifra més alta mai assolida. Les inscripcions femenines ha augmentat un 52% des de la convocatòria del 2021 i pràcticament s’han triplicat en 4 anys. El conseller Joan Ignasi Elena destaca que això suposa avançar «cap a la fi d’una injustícia històrica i fer passos endavant cap a la paritat».
 

Pressió d’aigua

El mes de juliol passat els bombers del Parc de Manresa van escriure una carta oberta en què carregaven contra les administracions i també contra Aigües de Manresa, acusant-los de ser els «culpables de la situació precària» amb què es troben. La carta, publicada el 19 de juliol, durant el pic de l’onada d’incendis forestals estival, es queixava que l’aigua «no surt amb prou pressió» i poden trigar «fins a una hora a omplir el camió».
 
Tant la carta com el director dels Bombers, Joan Delort, coincideixen a afirmar que «fa quaranta anys que existeix aquest problema», des de l’inici del parc. «L’hidrant situat al parc –detalla Delort– no disposa de les prestacions hidràuliques suficients per omplir els vehicles d’extinció d’una forma ràpida i eficient». El director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments explica que el 4 d’octubre de l’any passat hi va haver una reunió a l’Ajuntament de Manresa per abordar definitivament el problema: «Ara mateix, estem a l’espera que Aigües de Manresa gestioni els permisos amb el departament de Territori per poder creuar la xarxa d’aigua per sobre de la C-16. Una vegada Aigües de Manresa obtingui el permís es tramitarà el pressupost d’execució». El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, raona que les obres per construir el nou Parc de Bombers de Manresa, que s’ubicarà en un terreny de 10.000 metres quadrats al polígon de Bufalvent i s’haurien d’iniciar el 2025, «solucionaran definitivament aquest problema que s’arrossega des de fa tants anys».
 

Més enllà dels focs

La gestió de les emergències i les tasques dels bombers han evolucionat molt en aquests 170 anys. Ara tenen moltes vies d’actuació en paral·lel als incendis, ja siguin urbans o de vegetació. Les sortides més habituals de Bombers són per fer assistències tècniques, com ara problemes causats pel vent, caigudes d’arbres, branques, pals elèctrics... També en inundacions, en patologies en edificacions, en salvament de béns, en risc biològic... I cal tenir en compte que el rescat de persones perdudes o accidentades a la muntanya s’ha incrementat els últims anys. A més, els bombers també tenen un rol essencial en les rereguardes, és a dir, els esdeveniments amb molta assistència de públic, com ara en correfocs.

A Manresa, en concret, cada any presten servei en 502 salvaments (1,4 al dia), en 396 incendis d’habitatges i indústries (1,1), 304 accidents de trànsit (0,8), 257 assistències tècniques (0,7), 223 incendis de vegetació (0,6) i 60 fuites (0,2). A la Regió d’Emergències Centre el 2022 van prestar servei en 2.408 salvaments (6,6 al dia), en 1.446 incendis d’habitatges i indústries (4), 2.079 accidents de trànsit (5,7), 1.095 assistències tècniques (3), 1.087 incendis de vegetació (0,6) i 199 fuites (0,5).

Les fuites perilloses són un altre dels reptes: olors, gas, productes químics, fuites de gas confirmades, fuites confirmades de substàncies tòxiques... També els sinistres relacionats amb la mobilitat, com accidents de trànsit, en túnels, neteja de calçada, de vehicles de transport de mercaderies perilloses, ferroviaris, d’aeronaus, de vaixells... 

Els salvaments són l’altra principal tasca del cos. Des de rescats urbans com poden ser l’obertura de pisos, o de persones precipitades, a l’obertura d’ascensors, salvaments en edificis ensorrats, de persones amb comportament alterat, recerca de persones perdudes, rescats de muntanya, rescat en medi marítim, fluvial o en coves i pous. Finalment, també són presents en activitats no urgents, com rutes de prevenció, elaboració de cartografia, visites a elements de risc i cremes controlades.

Des del seu naixement, els Bombers de la Generalitat han anat creant diversos grups específics de treball per donar una millor resposta als diferents riscos a què fan front: Grup d’Actuacions Especials (GRAE), Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), Grup d’Emergències Mèdiques (GEM), Grup de Riscos Tecnològics (GRIT), Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC), Grup Operatiu de Suport (GROS)...
 

Museu dels Bombers

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va confirmar l’any passat la creació d’un Museu dels Bombers de la Generalitat a Manresa, gràcies a un acord amb l’Ajuntament, que es va comprometre a buscar un equipament que cedirà a la Generalitat per instal·lar-hi el futur museu.
 
La proposta es fonamenta en l’antiguitat de la creació del Parc de Bombers de Manresa. «El nou museu haurà de saber estructurar el passat, amb el present i el futur», va afirmar el conseller Elena durant una de les visites que ha fet a Manresa, i va sostenir que «tenint en compte com han evolucionat els museus els darrers anys, el de nova creació no s’ha de concebre només com un espai d’exposició de vehicles i equips antics dels bombers, sinó que cal orientar-lo a la divulgació de la prevenció i saber gestionar els vells i nous riscos. L’espai museístic ha de ser un centre d’interpretació pedagògicament interactiu», va argumentar el conseller.
 
El passat mes de febrer, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va obrir contacte amb tres especialistes en museística perquè presentessin oferta del cost d’elaboració de l’estudi-projecte.

L’elecció de la ciutat com a seu del museu es basa, segons el conseller Elena, «en l’antiguitat i la història del Parc de Bombers de Manresa, el fons que disposa i la llarga trajectòria de l’Associació de Bombers de Manresa que s’ha encarregat durant més de 40 anys de conservar i restaurar els vehicles antics». Amb la creació del nou museu, afegeix el conseller d’Interior, «Manresa serà la capital dels Bombers de Catalunya».
   

Ciutat de foc

El foc ha acompanyat la ciutat des de temps immemorials. Uns anys abans de la formació del primer cos de bombers municipal el 1853, Manresa va patir un important incendi, recollit en les cròniques de Joaquim Sarret i Arbós. «Va ser l’any 1811 –explica la periodista i historiadora Gal·la Garcia Casarramona–, després de la crema del paper segellat durant la guerra contra l’exèrcit francès. Les tropes enemigues, durant la tercera entrada a la ciutat, van deixar cases i carrers en flames: va ser el primer gran incendi de Manresa de l’era contemporània, el primer del qual hi ha memòria escrita». Més de 700 cases van quedar reduïdes a cendra, pràcticament el 75% dels habitatges de la ciutat, que abans de 1808 tenia 1.127 edificis.

Després d’aquest incendi, i de la posterior reconstrucció de la ciutat, un altre incendi documentat que data del 16 d’abril de 1841, ocorregut a casa d’Esteban Burés, va causar tres morts. Gal·la Garcia Casarramona explica que arran d’aquest fet l’Ajuntament de Manresa, amb l’alcalde Miquel Cots al capdavant, va redactar un document lamentant la mort dels tres ciutadans en l’incendi de cal Burés i informant «de la possibilitat d’establir una societat d’assegurances contra incendis a benefici de la qual s’han salvat moltes famílies de la indigència a la qual es veuen reduïdes a causa dels danys ocasionats a les seves propietats per la flama devoradora: igual que la que està establerta a Barcelona, seguida i observada feliçment per un reglament que aquest ajuntament ja té a mà per assabentar els propietaris dels edificis d’aquesta ciutat». L’Ajuntament anunciava que si els propietaris estaven disposats a associar-se a la companyia, l’alcalde estaria disposat a tirar-la endavant.
 
La següent referència d’un incendi data del 6 de novembre de l’any 1847: «Un foc que va afectar la fàbrica de teixits de cotó La Manresana, propietat de Torrens i Companyia, situada als extramurs de la ciutat, a la vora del riu Cardener, i motivada per l’explosió de l’estufa que servia per a la preparació del cotó». 

L’any 1849, el Govern Civil de la província escrivia a l’alcalde de Manresa comunicant-li que el ministre de Governació «del Reyno» anunciava que a Guadalajara hi havia reunits les màquines i els elements d’instrucció perquè rebessin l’ensenyament necessari els joves que «es dediquessin a bombers de qualsevol classe». Per aquest motiu s’informava l’Ajuntament de Manresa que podia enviar a l’escola de Guadalajara gent per instruir-se «tant en maniobrar màquines necessàries en els incendis com en l’art de dirigir amb encert les operacions indispensables per contenir i disminuir els devastadors efectes del foc».
 

Origen

El de Manresa, registrat el 1853, és el tercer cos de bombers més antic de Catalunya, després dels de Barcelona (1833) i Lleida (1841). Més antic que el d’Olot (1855), Mataró (1857), Tarragona (1858), Vic (1858), Sabadell (1859), Figueres (1861) i Puigcerdà (1861). Aquests primers bombers no formaven part de la plantilla de treballadors municipals, ni feien guàrdies als parcs. Només eren mobilitzats quan se’ls necessitava, i deixaven la seva feina i anaven al foc. Havien de tenir un ofici per poder exercir de bomber: paleta, manyà, ferrer, fuster... I quan feien de bombers eren recompensats econòmicament.
 

Gal·la Garcia: A partir de l'any 1851 a Manresa va començar a funcionar un primitiu cos de bombers, que comptava amb una bomba de mà governada pels dos directors que hi havia»

Va ser l’any 1851 quan es va encendre la flama per a la futura formació ja reglamentada del cos de bombers de la ciutat. En una sessió celebrada a l’Ajuntament el 27 de juliol de 1851, l’alcalde Josep Maria Pascual va reunir fusters i paletes per exposar-los la necessitat de crear una companyia de bombers ensinistrats en la pràctica de la bomba antiincendis. L’Ajuntament plantejava escollir ciutadans amb l’ofici de fusters i paletes que es dediquessin a maniobrar amb la bomba, que estaria al seu exclusiu càrrec. 
 
Al llibre Els Bombers a Manresa: 150 anys d’història, Gal·la Garcia Casarramona afirma que «a partir de l’any 1851 Manresa va començar a funcionar amb un primitiu cos de bombers, que comptava amb una bomba de mà governada pels dos directors que hi havia, Burés i Sitjes, i cada un d’ells tenia tres ajudants: els fusters Patzi, Boladeras i Dalmau, i els paletes Muntada, Blanch i Pablo Riera». Hi havia la possibilitat de nomenar, a més, sis peons. Els directors, perquè tinguessin cura de la bomba i materials i s’encarreguessin de fer una prova un cop cada mes, estaven exempts de pagar allotjament. Als sis ajudants, per cada cop que haguessin d’anar a apagar un foc, se’ls abonaven 10 rals, i als peons 6 rals a cada un. «El bomber –recorda Gal·la Garcia – que al primer avís o senyal de la campana no acudia al foc, tant si era director com ajudant, se li imposava una multa de 20 a 100 rals, segons la gravetat del cas, i als peons se’ls despatxava».

Afegeix que «a la recerca d’un bon funcionament», l’1 de setembre de 1853, i «sota l’assessorament d’Antoni Rovira i Trias», es va publicar el primer reglament per a l’organització i règim de la companyia de bombers de Manresa: «Es van establir 40 places, amb 1 cap, 1 sots-cap, 1 brigada, 2 primers capatassos, 8 segons capatassos, 1 guarda de magatzem, 1 avisador i 26 individus de les classes de fusters, manyans i manobres. Tots serien voluntaris, premiats i recompensats per actuació i amb professió pròpia fora del cos de bombers». 
 
Aquesta nova companyia també comptava amb un facultatiu que havia d’acudir als incendis i tenir cura dels ferits, i cada primer diumenge de mes la companyia es reunia per fer pràctiques i exercicis. Com a primer cap de bombers es va nomenar Francesc Burés. «L’allotjament del material estava situat a la plaça Major, als baixos de la casa consistorial, i els bombers havien d’anar a buscar el material en cas d’un sinistre, avisats mitjançant l’avisador i els serenos i els tocs de campana», narra la historiadora.

Tres anys més tard, el 1856, es funda la Companyia d’Assegurances La Unión Manresana, amb l’objectiu de millorar el cos de bombers. L’abril de 1871 es nomena Lluís Antonio Calver com a nou cap de bombers. «El juliol de 1877, durant l’extinció d’un incendi en una casa, van morir els bombers Francesc Ballús i Francesc Blanch». La historiadora afegeix que l’any 1878 s’aprova un nou reglament, «on per manar i dirigir la companyia es tria un cap i dos subalterns, s’amplia el nombre de membres fins a 50 i es modifiquen algunes primes i modificacions. L’any 1879 el nou cap és Josep Arola i Tatjer».
 
Durant aquells primers anys, els bombers han de fer sortides per incendis en fàbriques accionades a vapor, i també per xemeneies en cases particulars i carboneres i pallers. «El 1896 es torna a modificar el reglament, amb la supressió dels dos subalterns, la creació de les places de capatàs major, professor de gimnàstica, revisor de boques d’incendis i una secció de maquinistes. El nou reglament també preveu la possibilitat de nomenar bombers honoraris i la formació d’una secció de veterans. El mateix any es funda el Montepio de Bombers, per a socors mutu en casos de malaltia. I l’any 1900 l’Ajuntament comença a aprovar les primeres ordenances per a la prevenció d’incendis».

Des de la incipient formació del cos de bombers fins l’any 1852, «els treballadors van col·laborar en l’extinció d’incendis a la casa Xim, al raval Sant Domènec, a la placeta del Carme, al Pedregar, al campanar de la Seu, als baixos de la casa de Josep Herp i a la travessia del Born». Un escrit de l’època, explica Gal·la Garcia, assenyala que «la companyia havia tingut molt bona acceptació entre la població, i els seus treballadors van decidir demanar a l’Ajuntament que l’equipés amb tots els estris necessaris, que fossin inscrits pels seus directors en maniobra i que fos uniformada per distingir-se i aïllar-se de la gentada que en tals casos acostuma a aclaparar la companyia i autoritats». Des del primer moment la incipient companyia va situar les dependències als baixos de la casa consistorial, a la plaça Major.
 
Com a sinistres destacats de principis de segle, la historiadora destaca l’explosió d’una caldera al Pont de Vilomara, a principis de gener de 1902, que va causar 12 morts i 40 ferits, i el terrible aiguat l’octubre de 1907, que si bé no va causar víctimes mortals, si que va suposar importants i greus desperfectes i destrosses. Gairebé va ploure cada dia i moltes zones de Catalunya van patir importants riuades i inundacions. El 12 d’octubre de 1907 els Bombers de Manresa van quedar pràcticament desbordats per les nombroses actuacions que havien de fer, tant a la seva ciutat com a les viles veïnes. El balanç de la riuada va ser de moltes fàbriques i cases destrossades.

Els bombers també van intervenir en alguns esdeveniments polítics d’aquells anys, com la Setmana Tràgica de 1909. A Manresa els incendis als edificis religiosos van començar els darrers dies de juliol i els bombers van haver de fer múltiples sortides per evitar que el foc s’estengués per les cases i els edificis veïns. L’any 1927 els Bombers de Manresa van rebre un impacte dur, ja que un dels seus membres, Llorenç Torrens, va morir en un gran incendi que va afectar les carrosseries Novell, el 19 de novembre.
 

Els pioners

Han passat molts anys des que un bigoti ben llarg era la principal defensa d'un bomber contra el fum. Les bombes hidràuliques i la seva aplicació en l’extinció d’incendis van ser, durant els segles XVIII i XIX molt utilitzades a la majoria de ciutats d’Europa. De fet, l’origen del nom bomber està estretament relacionat amb el de bomba. Al llibre Bombers de Catalunya. Història i Present s’explica que el 20 de juny de 1848 es va portar a terme el primer assaig de la nova bomba hidràulica, sota la direcció del regidor Manuel Portabella, amb el llauner Francesc Camps, el fuster F. Burés i el manobre F. Sitjes, que s’havien d’encarregar de la direcció i assaig de la bomba hidràulica, i escollir alhora vuit homes de confiança per fer-la maniobrar i operar en els casos que s’esdevinguessin. A partir d’aquell moment es va formar el que es podria anomenar el primitiu cos de bombers de la ciutat, integrat per voluntaris que combinaven el seu ofici de fuster, manyà o paleta –principalment– amb el de bomber. Quan hi havia algun incendi se’ls avisava amb el toc de foc: un repic insistent de campanes de l’església de la Seu.  

Primer parc

Durant la Segona República, el 12 de juliol del 1932, l’alcalde Lluís Prunés va inaugurar el primer parc de bombers de la ciutat, a la plaça dels Infants, al costat de les Mandongueres, amb presència del cap de bombers manresà, Josep Blasi. Tenia unes instal·lacions modernes, com el telèfon d’emergències 1234.
 
Durant l’any 1934 es van establir les bases per a la fundació d’una federació de bombers de Catalunya i una mutualitat que es va fer realitat l’any 1935: «El 16 de juny d’aquell any es va fer a Manresa una primera reunió per iniciar la creació d’aquesta federació i mútua, on van assistir diferents caps de bombers, que van proposar uns primers acords i organitzar una assemblea constituent a Barcelona, el 24 de novembre. Hi van assistir delegats de Sabadell, Badalona, Manresa, Mataró, Lleida, Igualada, Arenys, Granollers i la Seu d’Urgell, i es va adherir a l’acte el delegat de Figueres», explica l’autora del llibre Els Bombers a Manresa: 150 anys d’història.

D’aquells anys els sinistres destacats van ser l’incendi de la serradora Alter, el maig de 1932, i l’explosió d’una caldera de vapor de la fàbrica Carreras amb set treballadors morts. Durant la Guerra Civil, el cos de bombers va entrar a formar part de la Junta de Defensa Passiva i en el mateix parc de bombers es va construir un refugi per a més de 700 persones i l’any 1938 van haver d’habilitar l’edifici de l’església dels Infants per a magatzem, ja que el parc no tenia prou espai per a tot el material necessari. Finalitzada la guerra, la repressió franquista va comportar l’espanyolització del cos.
Integració

Amb la creació del Servei Provincial d’Extinció d’Incendis i Salvaments de la Diputació de Barcelona, el cos de bombers de Manresa s’hi va integrar l’any 1963. Aquest traspàs, segons Gal·la Garcia Casarramona, «va significar moltes coses». Per començar, «una professionalització del servei, la integració en una estructura provincial, on el parc de Manresa seria el principal de la seva zona, l’adquisició de nou material i un nou vehicle, un Pegaso-Guinard, tipus 109, un nou reglament i nou funcionament».

El parc de Bombers de Manresa inaugurat el 1932, al costat de les Mandongueres. Foto: Arxiu Xavier Jovés

Amb el pas a la Diputació, el nou cap de parc i fins al 1987 va ser Antoni Tàpias. El traspàs també va significar noves tècniques i materials en les lluites dels focs forestals, com dos vehicles Unimog per a treballs logístics: «En el període de la Diputació, la ciutat de Manresa va viure un crisi del sector tèxtil que es va traduir en nombrosos incendis a indústries tèxtils, entre la quals podem destacar l’Auxiliar Tèxtil Manresana».

El juny de 1980, amb les competències de l’Estatut d’Autonomia, els bombers de la Diputació van ser traspassats a la Generalitat de Catalunya. Això va provocar un nou canvi organitzatiu i també el trasllat al parc del Guix. La llei de Protecció Civil de 1992 establia que els ajuntaments de més de 20.000 habitants havien de tenir plans d’emergència propis. Els primers de Catalunya es van fer a Manresa.
 

1994, annus horribilis

Els incendis forestals a Catalunya que es van produir durant l’estiu de 1994 any són considerats els més greus de la història del país. Mai les flames havien tingut tant d’impacte ni s’havia manifestat una energia de foc tan alta.

Aquells dies de juliol, les temperatures de 40 graus, les ràfegues superiors als 50 km/h de vent del sud-oest molt càlid i sec, i una humitat baixa, per sota del 10%, van facilitar que el foc es propagués amb rapidesa pels boscos extremament secs de Navàs, Castellnou de Bages, Súria, Fonollosa, Balsareny, Callús i Sant Joan de Vilatorrada. Un incendi que es va ajuntar dos dies després, al terme de Viver i Serrateix, amb l’originat a Gargallà, al Sud del Berguedà.

El dia més fatídic va ser el 4 de juliol, quan es van declarar 80 incendis, 60 dels quals simultanis, amb un balanç de 5 persones mortes i més de 6.500 persones evacuades. El pitjor foc va ser, sens dubte, el de la Catalunya Central.
 
Fins a 45.000 hectàrees de zona forestal cremades. El 50% dels boscos del Bages i el Berguedà, i un 19,8% de la superfície total de les dues comarques. 15.000 hectàrees cremades al Bages i 29.900 al Berguedà. Unes xifres espantoses que converteixen aquells incendis en uns dels més importants registrats a tot el Mediterrani. Una tragèdia que segueix ben viva a la memòria de la gent. 

Quatre anys després, l’any 1998, un nou incendi arrasava la Catalunya central, fet que van propiciar la creació de la Regió d’Emergències Centre. Aquell drama va servir per iniciar un canvi en la percepció dels incendis i per millorar les condicions, els mitjans i la preparació per fer front a les flames. Avui dia, no tenen res a veure les campanyes i els plans antiincendis amb els d’aquell fatídic 4 de juliol de 1994, un dia en què al conjunt dels Països Catalans es van declarar més de cent incendis.
 

La campanya del 2022

La campanya forestal de l’any passat va estar marcada per la persistència de les altes temperatures, la situació de sequera, les baixes humitats relatives, les altes temperatures al Prepirineu, les tempestes seques i la calor constant, que va provocar que l’atmosfera disposés dels condicionants adequats per a la convecció.

David Borrell: «Entre el 15 i el 17 de juny es van produir 39 incendis. Va ser el pitjor inici de campanya des que es disposen dades»

En paral·lel, es van produir episodis crítics de simultaneïtat que no es vivien des de feia 30 anys, però el nou sistema organitzatiu dels Bombers de la Generalitat va permetre combatre’ls amb una visió a nivell general de Catalunya, i no des del punt de vista de cada incendi a què feien front, i un altíssim compromís envers la seguretat en les operacions d’extinció.

La desestacionalització de la campanya forestal ja es feia ben palesa a l’hivern, quan es va produir un gran incendi forestal a l’Alt Empordà, que va afectar 433 hectàrees. Més tard, a l’inici de la campanya forestal també es van produir diversos incendis que van afectar superfícies importants. «La campanya forestal va continuar al juny amb importantíssims incendis forestals, amb un destacat episodi de simultaneïtat d’incendis forestals arreu de Catalunya, i incendis extrems que afectaven zones d’interfase urbana», explica Joan Delort, director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.
 
El cap operatiu dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, afegeix que «tot i ser un dels estius amb les pitjors condicions climatològiques adverses, el 2022 no és l’any on es concentren més incendis en campanya. Si comparem les dades dels darrers 15 anys, hi ha 5 anys en aquest període amb un nombre d’incendis més elevat (2007, 2009, 2012, 2016 i 2017)».

«A l’inici de campanya –detalla David Borrell– es va produir un episodi de simultaneïtat d’incendis. Entre el 15 i el 17 de juny se’n van produir un total de 39. Va ser el pitjor inici de campanya des que es disposen dades (1986), i només el 2003 es va apropar a aquest valor, amb 21 incendis. Dels 39 incendis d’aquest període, 23 van ser produïts per llamps, cosa que suposa un 60% dels incendis produïts entre el 15 i el 17 de juny».

Entre el 15 de juny i el 15 de setembre es van produir un total de 260 incendis forestals, que van afectar una superfície de 6.136 hectàrees. Els Bombers de la Generalitat van treballar en 2.415 serveis per incendis de vegetació, dels quals 883 eren de vegetació agrícola i 559, forestal. La xifra d’incendis se situa lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers quinze anys. Històricament, en comparació amb anys amb condicions similars (com ara 1986, 1994, 1998, 2003 i 2012), es detecta una evolució a la baixa pel que fa a superfície afectada.

A causa de la simultaneïtat de focs, es van haver de prioritzar els recursos en funció de la potencialitat que pot assolir un incendi, o del perill que pot suposar d’arribar a zones poblades i d’afectar vides humanes. Els Bombers de la Generalitat van establir per primera vegada, fruit dels canvis en el Pla d’Actuació del Grup d’Intervenció (PAGI) de l’INFOCAT, un centre de comandament central des d’on es coordinaven els diferents incendis, que permetia establir estratègies globals d’extinció. Es van combinar estratègies ofensives amb estratègies de confinament, de forma que van poder establir uns eixos clars i segurs on ancorar el foc. Així, enlloc d’anar a buscar el front amb atac directe, van dur el front fins als llocs on poder-lo ancorar (carretera, conreu, pista, zona gestionada etc.). Malgrat que la superfície afectada sigui major, aquesta maniobra permet guanyar temps i desancorar recursos que poden destinar-se a altres sectors de l’incendi, o a d’altres incendis actius.
 

Canvi climàtic

«Els boscos són un dels ecosistemes que més pateixen els efectes de l’escalfament global». Així de clar es mostra el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, que afegeix que avui «els incendis forestals suposen l’amenaça més gran pel medi natural al nostre país». En paraules del conseller, els boscos catalans ho estan passant molt malament pels efectes del canvi climàtic: «Tenim els boscos estressats per la sequera i l’augment de temperatures i tenim els boscos més densos i continus que mai. Tenim, per tant, boscos que poden cremar més que mai».

En paral·lel, Joan Ignasi Elena sosté que l’abandonament del món rural i de la gestió forestal «ha fet que tinguem molt sotabosc, amb molts arbres competint per l’aigua, més biomassa acumulada i més continuïtat de la massa forestal». El resultat és una situació de gran càrrega de combustible disponible en uns boscos estressats: «Avui, tenim els boscos més vulnerables que mai i amb més risc d’incendi que mai. La regió mediterrània s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Aquest gener vam presentar un Pla de prevenció d’incendis forestals que multiplica per sis el pressupost anual. Un pla que ha de servir per preparar els boscos catalans per fer front a l’emergència climàtica i als incendis de sisena generació».
 
L’estiu passat es va donar la suma de diferents factors que van portar a una situació molt difícil en relació als incendis a Catalunya. Va arribar una enorme onada de calor, excepcional per l’època, que va portar temperatures de més de 40 graus, abans i tot de començar l’estiu. També es van produir tempestes seques, amb molt aparell elèctric i sense precipitació, que van provocar nombrosos incendis per llamps. I l’augment del vent va agreujar la situació. Va ser el còctel perfecte perquè es produïssin nombrosos incendis. Perquè més enllà dels més importants que van ser notícia, com el del Pont de Vilomara, se’n van produir molts més que afortunadament van poder ser extingits força ràpidament.

Els efectes del canvi climàtic creen un nou escenari de risc. A Catalunya, els boscos ocupen el 64,1% de la seva superfície, i antigues terres de conreu. Entre el 1950 i el 2019, la temperatura mitjana anual s’ha incrementat 1,8 graus. Entre el 2021 i el 2050, la precipitació mitjana anual baixarà entre un 10 i un 20% respecte del 1971-2000. Les pluges són més torrencials i el clima, més sec. Aquest nou escenari de paisatges més vulnerables, amb boscos estressats i un clima més càlid i inestable, permet un tipus d’incendi forestal (anomenat de sisena generació) més virulent, que supera la capacitat d’extinció de qualsevol cos de bombers. Viure a tocar del bosc suposa un gran risc. En un incendi es prioritza el salvament de les persones, i, posteriorment de les propietats.
 

Incendis de sisena generació

Més ràpids, imprevisibles i demolidors. Els anomenats incendis de «sisena generació» s’han convertit en una amenaça global i estan en el punt de mira de la comunitat científica i dels equips d’extinció d’arreu del món. Darrerament n’hi ha hagut a Califòrnia, Grècia, Austràlia, Portugal... El cap operatiu dels Bombers, David Borrell, explica que es caracteritzen per modificar la meteorologia del voltant i pel seu comportament erràtic, que planteja màxima dificultat a l’hora de combatre’ls: «Els incendis s’aprofiten d’una atmosfera que és més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar tempestes de foc».

Són focs que agafen una velocitat inusual, que supera la velocitat de moviment i la capacitat d’extinció, i els fa inabastables per als operatius: superen la capacitat d’extinció de les brigades forestals, el límit de les quals són flames de tres metres i velocitat de propagació de 2 km/h. Les causes principals d’aquest tipus d’incendis, explica el cap operatiu dels Bombers, «són el canvi climàtic, per l’augment de la temperatura i el descens de la humitat, i l’abandó de les zones rurals, que fan que hi hagi més vegetació i menys tallafocs». 
 
Els incendis actuals tenen més territori per cremar i, pel canvi climàtic, ho poden fer amb molta més intensitat. El responsable operatiu dels Bombers matisa que «abans els grans incendis cremaven entre 15.000 i 20.000 hectàrees, i el 2016 van començar a cremar-ne 200.000. Són incendis amb unes intensitats que multipliquen per 10 els que havíem vist anteriorment», afirma David Borrell. El cap operatiu dels Bombers afegeix que «són incendis imprevisibles, que no podem apagar perquè la intensitat supera la capacitat d’extinció d’un cos de bombers i la capacitat de supervivència d’un bomber davant d’aquestes flames. Ni els mitjans més pesants, que deixen anar 5.500 litres en cada descàrrega, són capaços de ser efectius perquè l’aigua s’evapora abans de tocar el terra». Per això, manifesta David Borrell, s’ha d’actuar abans, fent prevenció.

Aquest escenari, difícil d’imaginar fa 40 anys, és ara una possibilitat que Bombers estudia i es prepara per afrontar: «Si abans es pretenia apagar el foc amb el mínim de terreny cremat possible, ara es valora el cost d’oportunitat: assumir que caldrà sacrificar centenars o milers d’hectàrees per salvar-ne d’altres».