El llarg títol de la conferència era: “Suposen les anomenades fake news una amenaça real per als mitjans de proximitat com Regió7? La mateixa eina que sovint propaga la desinformació, és a dir, la IA, pot servir també per combatre-la? Té altres usos aquest instrument tan poderós per al diari de referència a la Catalunya central?”. I la pretensió era respondre aquestes preguntes en casos concrets i exemples recents. El valencià Micó va ironitzar sobre el públic sènior present a la sala i de seguida va aclarir que el presentador de l’acte va confondre l’entradeta amb el títol. Es va reafirmar en el concepte que les interioritats de les empreses, en general, no es diuen, però en rebre la invitació va considerar que hi ha aspectes rellevants per explicar, que “poden ser motiu d’orgull per al conjunt de la comunitat a la qual donem servei”. La marca Regió7 pertany al grup Prensa Ibérica, que en els seus mitjans és qui més utilitza la IA de tot l’Estat. Així mateix va remarcar que és el grup de comunicació que té més mitjans a Espanya i al sud d’Europa. Diu que la filosofia és que “per cuidar-se d’allò que és petit, cal ser molt gran, per oferir informació de qualitat cada segon de la vida”. Va explicar que la família Moll, com a empresaris de la comunicació, van comprar i gestionar diversos mitjans que formen un enorme conglomerat, al qual Regió7 va entrar com a membre subsidiari i ara és una peça clau del grup, que està integrat per mitjans de proximitat. Va donar xifres concretes com disposar de 2.100.000 lectors. Més de 24 milions de persones estan connectades a “les nostres pàgines web, que acaben consumint més de cinc cents milions de pàgines al mes”. Va deixar clar que són grans, però els interessa allò petit. Va citar tot de publicacions com El mercantil de Levante, on es va formar. Insisteix que el grup només es dedica a la informació “de màxima proximitat, en què centrem el 90% de la nostra atenció”. Va remarcar que són 27 diaris i 4 revistes, i gestionen 3 televisions. Va dir que des de fa mig any, a l’edifici de Regió7 hi ha la seu d’una empresa que fa un programa de TVE. 55 corporacions comunicatives i 71 cròniques locals, com el mensual de l’Anoia Diari d’Igualada. El grup té 2.500 treballadors, 49 dels quals a Manresa. Disposen d’una marca blanca de la informació que els permet tenir una persona, Adrià Rocha, que està cobrint informacions internacionals per a mitjans catalans del grup. Després d’explicar aquesta panoràmica va deixar clar que “ser molt grans ens permet gestionar recursos a la informació de la qual no s’ocupa ningú”. Si fossin insignificants no tindrien l’abast de poder influir, en canvi hi ha mitjans de tot l’Estat que els poden cridar l’atenció determinades notícies seves. Això fa que “empreses i institucions ens prenguin seriosament, perquè no som un diari de poble, sinó que formem part d’un grup enorme que fa por”. Micó va explicar que malgrat ser un gran grup no els interessa la uniformitat perquè són molt diferents i l’experiència dels seus usuaris comença i acaba en el seu mitjà de referència. Catalunya és el territori on el grup té més mitjans, bona part dels continguts es fan en comú i Manresa és la seu de la redacció central dels mitjans en català.
Tot seguit va entrar en la Intel·ligència Artificial i va explicar com fan el nou diari. Quan estan satisfets dels resultats dels continguts munten les pàgines. L’elaboren mitjançant la IA, que permet que només dues persones facin el diari de paper. Abans els treballadors perdien molt temps en posar-se a escriure des del no res: titular, posar el text, repassar-lo, que s’ho mirés el seu cap, després el director adjunt i finalment el director. Sense comptar el temps que el periodista feia entrevistes al carrer o es documentava, es perdien moltes hores adjuntant textos. Així doncs, “era una pèrdua de temps descomunal”. El periodista actual dedica el temps a buscar notícies que és el que ha de fer. Els visitants es sorprenen perquè veuen la redacció del diari buida, però “em poso de mal humor quan entro el diari i està tothom assegut”. Al Regió7 la IA no escriu ni una síl·laba, però reconeix que “tota la feina mecànica la fa millor que nosaltres”. Els periodistes han d’aconseguir informació, contrastant-la de la millor manera possible, pensar si s’entén i preparar la informació amb gràfics o vídeos corresponents i oblidar-se del tema. El periodista genera continguts i sense trair l’esperit i la forma de la seva feina, “nosaltres la fem sortir amb la IA”. Si el text ha de ser curt o llarg fent un símil amb la mida de les talles de la roba XL, L, M, S, depèn de la forquilla de caràcters. La IA –Aida en la seva aplicació– és molt hàbil adaptant títols i comprimint textos, perquè evita repeticions i es carrega adverbis i adjectius innecessaris, sense alterar ni l’ordre ni el sentit. Tot seguit va explicar una eina d’analítica web que analitza l’audiència que tenen cada segon. Va posar l’exemple del dia: Avui han entrat 47.530 usuaris (que amb poca estona ha passat a 47.660) al diari, que han mirat 103.190 pàgines, que vol dir que cadascuna d’elles ha visitat entre dues i tres notícies. La mitjana d’audiència s’ha d’aconseguir que sigui superior a la dels dies anteriors. La mitjana de les persones que entren al diari està en 38 segons, que és una xifra considerable i 120 articles publicats està bé. Hi ha gent incondicional que anomenen trànsit directe, el social ve de les xarxes, ja que clica i entra a la notícia, d’altres comparteixen informacions a través de whatsapp. Hi ha gent que un cop ha entrat salta a d’altres notícies, “és l’aspecte més complicat d’aconseguir”. Amb l’aplicació Discover de Google, es paguen les nòmines dels treballadors, per l’audiència i els anunciants. És precisament aquí, “on hi ha la guerra entre tots els mitjans”. Micó va explicar que quan va arribar a Manresa els pitjors dies eren de 35.000, al cap de gairebé dos anys estan al voltant de 50.000. Vol dir que, “cada dia aquestes persones s’interessen pel nostre mitjà passi el que passi. I això és bo per a la ciutat, les empreses i les institucions”. Es tracta que aquest territori tingui un mitjà potent. Ara bé, els criteris que fa servir Google canvien periòdicament, ja que l’algoritme valora la novetat, la rellevància i la qualitat. La IA permet intuir els canvis que farà Google als algoritmes, fet que als periodistes no els ha d’afectar. No han de portar audiències sinó notícies contrastades. En tot cas, “la primera premissa pertany a la meva feina. Per això, el perfil dels directors d’ara és diferent dels d’abans”.
Què passa amb el paper? En el millor dels dies el Regió7 de paper té 22.000 lectors, però els subscriptors es moren. De manera que a Manresa han pres la decisió d’apostar pel digital. En el paper “intentem construir un relat i explicar una història”. Sense desmerèixer el paper, el futur és digital. Va explicar que hi ha una publicitat programàtica que els fa guanyar diners, que es deriva de tenir moltes o poques visites. Són espais que els mitjans deixen en blanc i per ocupar-los les marques fan una subhasta i constantment competeixen entre elles. Per tant, es tracta de tenir la màxima audiència, perquè quanta més en tenen més car és l’espai publicitari que es cedeix. El paper és diferent, perquè la pàgina d’un anunci val el que val i punt. Va acabar dient que la “IA treballa més per contaminar que per depurar”, així que hi ha una certa desprotecció. Les fake news en el digital es poden eliminar perquè la impunitat és màxima, però en un mitjà local, “si en publico, la cara em caurà de vergonya”. No és el mateix cometre un error d’interpretació perquè una font proporciona informació esbiaixada, que no contrastar-la. “No sol passar, però si el que és genuïnament ètic coincideix amb el negoci, doncs aprofitem-ho”, va refermar.
