En els articles que he escrit sobre Ramon N. Cornet Arboix, a Crònica Social: Lliurament del VIII Premi Oleguer Miró 2004, El Pou de la gallina, desembre del 2025 i Centenari Ramon N. Cornet, Regió7, 9 de gener de 2026, vaig referir-me a l'intent fallit de publicar la seva tesi doctoral d'història medieval, Apotecaris a la Manresa del segle XIV. Després d’alguns intents frustrats, ara s'estudia la possibilitat de la publicació pòstuma a través de la Delegació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, de Barcelona.
La tesi va quedar pendent de ser aprovada, en no poder defensar-la a causa de la seva mort sobtada, el 16 d'octubre de 2004, l'endemà de rebre el VIII Premi d’Història de la Medicina Catalana Oleguer Miró Borràs, pel treball El Receptari de Manresa. Estudi i Transcripció, monografia dedicada al llibre de 227 receptes medicinals de l'apotecari del segle XIV Bernat Despujol, considerat un dels documents cabdals de la història de la farmàcia.
El 13 d'octubre de 2025 va ser el centenari del naixement de Ramon N. Cornet Arboix (1925-2004), professor, farmacèutic i historiador de la farmàcia. Fou una persona inquieta i polifacètica, valorada en els cercles de la societat manresana. Els estudis que va dedicar a la farmàcia i als farmacèutics de diversos períodes històrics són un llegat científic i humanista preuat que transcendeix l'àmbit local. El desembre de 2014, l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Simeó Selga Ubach i el Centre d’Estudis del Bages, en l'acte celebrat en record del farmacèutic al paranimf de l'institut Lluís de Peguera, en el desè aniversari del traspàs, anunciaven per a la primavera de 2015 la publicació d'una miscel·lània centrada en el perfil científic i humanista, que inclouria la seva tesi doctoral d'història dedicada a l'estudi dels apotecaris manresans del segle XIV. Era una ocasió perfecta per publicar el seu darrer treball de recerca, per completar la visió del context històric representat pels apotecaris del XIV contemporanis de Bernat Despujol, dels quals El Receptari de Manresa. Estudi i Transcripció tan sols en fa una selecció resumida.
El llibre que preparaven constava d'un recull d'articles, escrits per especialistes del món universitari, mèdic, periodístic i associatiu, que havien d’esmentar els fets més destacats de la biografia i trajectòria professional; la faceta d'expert en fotografia en blanc i negre i color; les etapes dedicades a la docència i a la farmàcia; la tasca de recerca històrica a l'Arxiu Comarcal del Bages, al CEB i a l'AHCS, entitats culturals a les quals va estar vinculat, i la seva formació en història medieval. De l’afició per la fotografia en són testimonis els reportatges que va fer durant el servei militar amb l'exèrcit franquista a Tetuan, l'any 1954, i del procés de construcció de l'edifici de nova planta dels Col·legis Catalunya l'any 1970. Va ser un pioner d’emprar el procés del revelat en color a la ciutat. El 1966 havia estudiat la tècnica a Anvers i la va ensenyar als professionals Ramon Torrades i David Torra. L’afició la va heretar del seu avi, Lluís G. Cornet i Vivar, autor de fotografies de vistes i personatges de la Manresa de finals del XIX i principis del XX, que formen part del valuós fons familiar.
Llicenciat en Ciències Químiques a la Facultat de Saragossa el 1957, comença l’activitat professional en la docència: imparteix classes de física, química i matemàtiques a centres públics i privats, com els instituts de Manresa i Súria, o l'escola de les Dominiques. El prestigi que es va guanyar com a professor el va animar a fundar l'any 1962 l'Acadèmia Catalunya, al carrer Saclosa, que va ser el primer centre d'ensenyament privat autoritzat per al batxillerat i el preuniversitari a Manresa. La necessitat d'ampliar-lo per l'èxit obtingut l'obligà a construir un nou edifici a Pineda de Bages amb capacitat per a un miler d'alumnes, els Col·legis Catalunya, declarats d'interès social pel ministeri d'Educació. El 1972 fou autoritzat a impartir-hi l'ensenyament en règim de coeducació. Joan Badia hi va fer classes de català el curs 1973-1974. Josep M. Massegú recorda amb agraïment l’oportunitat que li va donar en substituir Joan Vilaró com a professor de dibuix i treballs manuals. Les vicissituds van fer que el projecte escolar, allunyat de l'ensenyament de la dictadura franquista, fos un procés de lluita i superació d'entrebancs. La complexa i difícil gestió de l'activitat empresarial esdevingué incompatible amb la vocació per l'ensenyament de Cornet, que el 1975 traspassà els col·legis a l'Escola Flama. Alliberat de les tenses relacions amb professors, alumnes i pares, va aprofitar per satisfer la vella aspiració d'estudiar Farmàcia. Com a alumne lliure, l'acabà en tres anys del 1975 al 1978, gràcies a la convalidació d'assignatures de l’anterior carrera de Ciències Químiques.
Aquest fet donava pas a una reeixida etapa, del 1978 al 1991, en què exercí la professió de farmacèutic i alhora estudiava la farmàcia de diferents períodes històrics. Amb una sòlida base científica, mostrà una predilecció per la galènica i la bioquímica. Els valors humanistes que transmetien els professors del departament Legislació Farmacèutica i Història de la Farmàcia José Luis Gómez-Caamaño, Josep M. Suñé i Anna M. Carmona i el seu interès per la història en general van influir en la decisió de dedicar els dos treballs de final de carrera a Anuncis de farmàcia a la premsa manresana del segle XIX (1980) i Farmàcies i farmacèutics del segle XIX a Manresa (1983). Historiadors de renom com Ramon Jordi, Guillem Folch –de qui fa seva la màxima “no pots estimar la teva professió sense conèixer-ne la història”–, conjuntament amb Josep Rafart, van ser els seus referents en l'ús d'una metodologia científica, rigorosa i humanística en la recerca. A més de la bibliografia, en consultar el fons documental i l'hemeroteca (anuncis, gasetilles i esqueles) a l'ACB, amb les primeres notícies de farmàcies i farmacèutics, va descobrir un camp d’estudi inèdit. S'adonà que el paper que jugava el farmacèutic en la societat havia estat ignorat en la història local. Els seus estudis reflecteixen la rellevància social dels farmacèutics del segle XIX, tant en l'àmbit professional, com polític, econòmic, cultural, religiós, docent i periodístic. Analitza els factors que defineixen l'evolució de l'antic apotecari al modern farmacèutic, com l'aparició de l'específic i la formació universitària, i descobreix que no és fins la documentació de finals del XIX que és reconeguda la seva actuació a favor de la sanitat pública, com el lliurament de receptes gratuïtes per a les famílies més pobres i la lluita incansable per aconseguir la construcció d'un laboratori municipal per evitar la propagació d'epidèmies. Anteriorment quedaven relegats a simples expenedors de les receptes ordenades pels metges, que gaudien de més reputació.
Després de la tesi doctoral va continuar investigant la història de la farmàcia dels segles anteriors. La vinculació amb el CEB i l'AHCS va facilitar la divulgació dels seus treballs. L'any 1986, des del CEB impulsa un homenatge a l'apotecari Valentí Vallcendrera Pons, en donar nom al carrer on va viure i tenia la botiga quan va ser alcalde constitucional durant el trienni liberal. El 1989, essent delegat del Col·legi Farmacèutics de Barcelona va participar en l'acte de donació del Receptari de l'apotecari del segle XVIII Jaume Arseguet, que el catedràtic Josep Suñé va trobar en una llibreria de vell a Madrid.
